El deteriorament de les institucions

La continuada i espasm¨°dica incapacitat del secessionisme catal¨¤ per acordar la investidura d¡¯un president de la Generalitat ¨¦s l¡¯¨²ltim episodi d¡¯una mete¨°rica degradaci¨® institucional. La seva tossuda desobedi¨¨ncia a les lleis, el seu insistent menyspreu a l¡¯oposici¨® i el seu contant desacatament als tribunals marquen aquesta corrosi¨® de l¡¯ordre democr¨¤tic i deixa l¡¯autogovern ple d¡¯instruments b¨¤sics desacreditats. Aquesta n¡¯¨¦s l¡¯her¨¨ncia:

1. El ver¨ª del desordre

Al principi del desordre hi havia l¡¯elogi a la desobedi¨¨ncia. La ruptura de l¡¯ordre estatutari i constitucional pel secessionisme catal¨¤ a la tardor del 2017 va tenir dos pr¨°legs. Un, el pseudorefer¨¨ndum del 9-N del 2014, pel qual el president Artur Mas i diversos dels seus consellers van ser condemnats pel delicte de desobedi¨¨ncia en el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya. Un altre, just un any despr¨¦s, la resoluci¨® parlament¨¤ria del 9-N del 2015, despr¨¦s de les eleccions ¡°plebiscit¨¤ries¡± del 27-S en les quals el convocant va perdre el plebiscit (en vot popular) per¨° va guanyar la majoria parlament¨¤ria (en escons).

Aquesta resoluci¨® plasmava l¡¯anomenat ¡°full de ruta¡± de l¡¯independentisme. Proclamava obertament ¡°l¡¯inici del proc¨¦s de creaci¨® d¡¯un estat catal¨¤ en forma de rep¨²blica¡±. Un proc¨¦s que enrunava la legislaci¨® democr¨¤tica vigent, pel qual la Cambra no se sotmetria a les seves institucions, ¡°en particular¡± el Tribunal Constitucional (TC), i instava el Govern a ¡°complir exclusivament¡± les seves normes i mandats.

El full de ruta va ser susp¨¨s pel TC ¡ªi anul¡¤lat el 2 de desembre¡ª per violar la Constituci¨®. I a partir d¡¯aqu¨ª van quedar afectades de nul¡¤litat totes les mesures i resolucions parlament¨¤ries que hi pengessin.

La propaganda oficial va intentar justificar la seva acci¨® amb arguments hist¨°rics, electorals i hist¨°rics, tots inaplicables al cas.

Va voler equiparar la reivindicaci¨® de la independ¨¨ncia catalana amb el moviment nord-americ¨¤ dels anys seixanta pels drets civils, especialment de la minoria negra (de Rosa Parks a Martin Luther King); amb el pacifisme anticolonial del Mahatma Gandhi a l¡¯?ndia, i amb la resist¨¨ncia de Nelson Mandela i la majoria sotmesa a l¡¯apartheid a Sud¨¤frica. Per¨° no ¨¦s el mateix, perqu¨¨ la desobedi¨¨ncia en aquests casos la van protagonitzar els ciutadans, i no les institucions de govern. I sobretot perqu¨¨ les normes contra les quals es van rebel¡¤lar aquests moviments no eren democr¨¤tiques, a difer¨¨ncia dels Estatuts de Catalunya (del 1979 i el 2006) i de la Constituci¨® espanyola del 1978. Aquests textos van rebre el suport d¡¯¨¤mplies majories de l¡¯electorat catal¨¤, que en el cas de la Carta Magna va aconseguir el 91,09% dels votants (gaireb¨¦ el doble que els secessionistes del 9-N del 2014), dos punts m¨¦s que la mitjana espanyola.

La propaganda va pretendre ancorar tamb¨¦ la secessi¨® en un ¡°mandat electoral¡±, el del 27-S: per¨° el vot als partits independentistes es va xifrar llavors en el 47,7% de les paperetes (i va declinar unes desenes el 2017), ¨¦s a dir, no va aconseguir ni la majoria. La doctrina m¨¦s comprensiva amb els moviments de secessi¨® ¡ªcom el dictamen del Tribunal Suprem de Canad¨¤ del 1998 sobre el Quebec¡ª que la majoria exigible sigui a m¨¦s ¡°clara¡±, refor?ada.

Complement¨¤riament, el secessionisme va al?ar el seu pla evocant el dret a l¡¯autodeterminaci¨® dels pobles reconegut per l¡¯ONU: apel¡¤laci¨® inaplicable en aquest cas perqu¨¨ Catalunya no est¨¤ sotmesa a una opressi¨® colonial, una ocupaci¨® militar estrangera o una opressi¨® dictatorial asfixiant, els sup¨°sits en qu¨¨ el dret internacional dona llum verda a les leg¨ªtimes secessions (¡°Catalunya no ¨¦s Kosovo¡±, EL PAIS, 13/8/2017).

Per acabar, la crida d¡¯un Parlament (dividit gaireb¨¦ per meitats) i d¡¯un Govern a la desobedi¨¨ncia plantejava un verin¨®s horitz¨® de desordre en cascada: amb quina credibilitat una autoritat reclamaria en el futur als seus ciutadans que respectessin les lleis, si abans ella mateixa les va violar?

2. El cop contra la legalitat

La principal instituci¨® d¡¯una societat moderna ¨¦s la seva legalitat democr¨¤tica. ?s exactament aix¨° el que va ser sotm¨¨s al cop parlamentari del 6 i 7/8 de setembre mitjan?ant les lleis de ¡°desconnexi¨®¡± o ruptura que van abolir la vig¨¨ncia de l¡¯Estatut, la Constituci¨® i tot el patrimoni jur¨ªdic de l¡¯ordenament democr¨¤tic catal¨¤ i espanyol.

La llei (auton¨°mica) del ¡°refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®¡±, votat en el vergony¨®s Ple del 6 de setembre del 2017, atempta contra tota la normativa internacional sobre consultes referend¨¤ries, concretament la de la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d¡¯Europa, segons la qual ¡°l¡¯¨²s dels refer¨¨ndums ha de complir amb el sistema legal ¨ªntegrament¡±, i ¡°no es poden celebrar si la Constituci¨® o una llei conforme a aquesta no els estipula¡± (art. 1 i III del seu Codi de Bones Pr¨¤ctiques).

La seva celebraci¨®, l¡¯1 d¡¯octubre, va incomplir a m¨¦s tots els altres requisits de Ven¨¨cia: normes regulat¨°ries dictades amb un any d¡¯antelaci¨®, cens permanent i registre fiable, composici¨® equilibrada i neutralitat de l¡¯autoritat electoral. I tamb¨¦ 25 dels 34 articles de la mateixa Llei del refer¨¨ndum.

L¡¯altra llei de desconnexi¨®, la de ¡°transitorietat i fundacional¡± de la Rep¨²blica catalana, consagrava un Estat catal¨¤ independent de tarann¨¤ autoritari. Aquest Estat liquidaria l¡¯actual divisi¨® de poders i la independ¨¨ncia judicial. La judicatura es convertia en un monopoli de poder de l¡¯Executiu. Correspondria al president de la Rep¨²blica (i del seu Govern, en ins¨°lita acumulaci¨® de funcions per a un r¨¨gim parlamentari) el nomenament (art. 66) del president del Tribunal Suprem (directament), segons el model semidictatorial polon¨¨s actualment perseguit per les institucions de la Uni¨® Europea. I indirectament (art. 70) l¡¯Executiu obtenia el comandament sobre tots els altres c¨¤rrecs judicials, a trav¨¦s d¡¯una Comissi¨® Mixta en la qual els seus representants tindrien la majoria absoluta davant d¡¯una minoria de jutges cooptats.

La nova Constituci¨® s¡¯encomanava a un absurd model d¡¯inspiraci¨® vene?olana: durant la vig¨¨ncia de la llei de transitorietat, es crearia (art. 85 i seg¨¹ents) un organisme entrecavat entre governants i membres de la societat civil (a la pr¨¤ctica, de les organitzacions d¡¯agitaci¨® secessionista, ANC i ?mnium Cultural) que ¡°prepararia¡± l¡¯esmentat proc¨¦s constituent, sotmetent-lo a una cotilla, el d¡¯una ¡°consulta¡± organitzada a la seva manera. Les conclusions a les quals arrib¨¦s tal organisme serien d¡¯obligat compliment per als constituents ¡ª¡±un mandat que vincula pol¨ªticament l¡¯Assemblea constituent¡±¡ª, de manera que en lloc de redactar ex novo una Constituci¨® es limitarien a ratificar el que un vell poder, una legislatura precedent (en el millor dels casos), haguessin acordat.

De manera que totes dues lleis de ¡°desconnexi¨®¡± no es limitaven a destruir l¡¯ordre democr¨¤tic lliurement triat pels catalans i el conjunt dels espanyols. Instauraven un ordre autocr¨¤tic, autoritari, proper a les dictadures.

3. La mofa als mateixos juristes de la Generalitat

Els principals organismes de la Generalitat encarregats de vigilar l¡¯adequaci¨® de les lleis auton¨°miques (i d¡¯altres) a l¡¯Estatut i la Constituci¨® mitjan?ant el seu control previ s¨®n dos: el Consell de Garanties Estatut¨¤ries (CGE, una mena de TC sense efectes obligatoris) i els Serveis Jur¨ªdics del Parlament (interns de la Cambra). Els seus dict¨¤mens ¡ªno vinculants¡ª, han gaudit de gran influ¨¨ncia i reputaci¨® pel seu prestigi t¨¨cnic.

S¡¯han tingut en compte les seves recomanacions fins a la fase final del proc¨¦s, en qu¨¨ els dirigents secessionistes han minimitzat, ignorat i fins i tot ridiculitzat els mateixos juristes propis.

El CGE va dictaminar el 2017 contra sis de les set normes parlament¨¤ries essencials pel proc¨¦s que li van ser sotmeses i va declarar anticonstitucionals, majorit¨¤riament per unanimitat. Nom¨¦s va convalidar la del vot electr¨°nic a l¡¯estranger (dictamen 9/2017).

Va desautoritzar la disposici¨® del pressupost del 2017 que habilitava una partida per al refer¨¨ndum il¡¤legal (2 de mar?).

Va obligar a retocar la reforma del reglament del Parlament que permetia votacions expr¨¦s (6 de juliol).

Va instruir al fet que el nou Codi Tributari de Catalunya cit¨¦s la Constituci¨® i l¡¯Estatut com a fonts i va desactivar unes discriminat¨°ries ¡°proves restringides¡± per a l¡¯acc¨¦s als cossos de l¡¯administraci¨® d¡¯impostos (dictamen 8/2017).

Va deslegitimar, per inconstitucionals, els privilegis previstos en l¡¯acc¨¦s a les ocupacions p¨²bliques en l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de Protecci¨® Social (24 d¡¯agost).

Va acordar que el tr¨¤mit parlamentari ¡°expr¨¦s¡± havia de respectar els tr¨¤mits essencials obligatoris per a qualsevol norma, com la presentaci¨® d¡¯esmenes (6 de setembre).

I va consagrar que tota proposici¨® de llei (sense cap excepci¨®), com la de transitorietat, ha de ¡°poder ser objecte de sol¡¤licitud de dictamen¡± del propi CGE. Aquesta sol¡¤licitud¡°no pot ser limitada¡± (7 setembre).

Tamb¨¦ els lletrats dels Serveis Jur¨ªdics del Parlament van advertir for?a vegades a la Mesa i als seus parlamentaris que es proposaven aprovar normes clarament il¡¤legals.

El seu coratge professional els va costar disgustos, especialment a les sessions del 6 i 7/8 de setembre del 2017, quan van manifestar que se sentien¡°coartats¡± i ¡°pressionats¡± per Forcadell i la majoria independentista de la Cambra.

Malgrat aquest ab¨²s, els lletrats van tramitar un escrit a la Mesa alertant que ambdues lleis de ¡°desconnexi¨®¡± (refer¨¨ndum i transitorietat) vulneraven els advertiments del TC, per la qual cosa quedaven ¡°afectades¡± per la prohibici¨® de la resoluci¨® sobre el full de ruta del 9-N del 2015: incomplir-la ¡°podria donar peu a l¡¯exig¨¨ncia de responsabilitats dels membres de la Mesa¡±, com va passar m¨¦s tard a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional i el Tribunal Suprem. Estaven advertits.

Abans (16 de febrer) ja els havien recomanat de modificar el primer format amb qu¨¨ els secessionistes buscaven despatxar les lleis rupturistes.

Una cosa semblant va passar amb la modificaci¨® del reglament del Parlament per alleugerir i anul¡¤lar tr¨¤mits en la votaci¨® d¡¯ambdues lleis (22 de juny). O amb la inclusi¨® al pressupost d¡¯una partida il¡¤legal per finan?ar el refer¨¨ndum (22 de juny).

La darrera¡ªi una de les m¨¦s famoses¡ªpresa de posici¨® dels juristes institucionals contra la pirateria legislativa caracter¨ªstica del proc¨¦s ha estat la recomanaci¨® d¡¯evitar una investidura presidencial sense la pres¨¨ncia del candidat, per via telem¨¤tica o per delegaci¨® (15 de gener del 2018).

Tamb¨¦, recentment, el Govern de Mariano Rajoy ha estat fortament criticat per ignorar l¡¯informe del Consell d¡¯Estat sol¡¤licitat (el 25/1/2018) sobre el seu prop¨°sit de rec¨®rrer al TC contra la proposta d¡¯investidura de Carles Puigdemont com a president. El Consell va concloure (dictamen 84/2018) que no pertocava al recurs perqu¨¨ no intervenia un acte administratiu impugnable, sin¨® que es tractava d¡¯una impugnaci¨® ¡°preventiva o hipot¨¨tica¡±. Tot i aix¨°, el Govern va rec¨®rrer davant l¡¯alt tribunal.

?s cert que l¡¯episodi va erosionar en part l¡¯efic¨¤cia de la cr¨ªtica del m¨®n constitucionalista a l¡¯independentisme per no fer cas de l¡¯opini¨® dels organismes de control jur¨ªdic. Cert, per¨° no es tracta d¡¯actuacions del mateix nivell. Perqu¨¨ el fet de desatendre el dictamen consultiu del Consell d¡¯Estat no s¡¯ha acompanyat d¡¯insinuacions degradants ni declaracions lesives. Perqu¨¨ ja ha passat altres vegades que aquest consell hagi desautoritzat projectes de l¡¯executiu (el 2005 amb alguns aspectes de la llei de viol¨¨ncia de g¨¨nere; el 2009 amb el decret regulador de la televisi¨® digital terrestre; el 2014 amb la f¨®rmula per retocar la llei de l¡¯avortament). I perqu¨¨ la disson¨¤ncia del Govern amb ell no ha sigut sistem¨¤tic, a difer¨¨ncia del que ha passat a Catalunya amb el CGE.

4. La desobedi¨¨ncia als tribunals

El s¨ªmbol m¨¦s exacte de com l¡¯independentisme ha vulnerat la llei, ha desafiat la just¨ªcia i ha trencat els mandats dels tribunals t¨¦ un nom: el de l¡¯exjutge Santiago Vidal, un magistrat per violar la llei.

Quan encara era jutge (magistrat de l¡¯Audi¨¨ncia provincial de Barcelona), aix¨° ¨¦s, garant del compliment de les lleis, va participar en la redacci¨® d¡¯una Constituci¨® per a una Catalunya independent, que violava l¡¯ordenament constitucional. Va ser sancionat el febrer del 2015 i apartat de la carrera judicial. Despr¨¦s va ser triat senador per Esquerra, c¨¤rrec que va haver d¡¯abandonar despr¨¦s de fer c¨®rrer que el Govern obtenia il¡¤legalment! dades fiscals dels ciutadans, cosa de la que es va desdir el passat dia 13 davant el jutge barcelon¨ª que segueix la seva causa, adduint que el contingut de les seves confer¨¨ncies ¡°no era real¡±.

Aquesta conducta d¡¯exemplar coher¨¨ncia ha estat paradigma en els moments clau de l¡¯actuaci¨® secessionista: la proclamaci¨® de la rep¨²blica catalana independent per la meitat del Parlament el 27 d¡¯octubre del 2017 va ser bastant ef¨ªmera. Va durar vuit segons. Despr¨¦s la seva execuci¨® es va aigualir i al final els seus protagonistes van al¡¤legar davant el Tribunal Suprem que no calia prendre-la de deb¨° perqu¨¨ havia estat ¡°simb¨°lica¡±¡­, tot i que el grup del president destitu?t i fugitiu la segueix reivindicant.

Els continus trencaments de l¡¯Estatut i la Constituci¨® a c¨¤rrec del secessionisme han for?at el TC a dictar 34 resolucions contra les seves actuacions: 22 sent¨¨ncies i 13 interlocut¨°ries. Versen des de la resoluci¨® del Parlament que va aprovar el 2014 una declaraci¨® de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, fins i tot un recurs d¡¯empara del PSC sobre l¡¯acord de la Mesa que va permetre la tramitaci¨® i l¡¯aprovaci¨® de la llei del refer¨¨ndum, el febrer d¡¯aquest any. El tribunal les va adoptar totes per unanimitat, de manera que va eludir les acusacions de polititzaci¨® partidista del m¨¤xim garant de la Constituci¨®.

Els mateixos pol¨ªtics que van comen?ar infringint la llei han acabat vulnerant els mandats de la just¨ªcia que els obligaven a restaurar-la. Els incompliments de les resolucions arriben a la desena,tot i que, de moment, nom¨¦s existeix una condemna per l¡¯expresident Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau per organitzar la consulta del 9-N.

No tots els Governs han estat escrupolosos amb l¡¯execuci¨® de les resolucions del TC. El mateixGovern central les ha ignorat en 26 ocasions. No obstant aix¨°, la majoria no al¡¤ludien al nucli dur de la Constituci¨®, sin¨® a q¨¹estions competencials (com l¡¯atribuci¨® de beques escolars), sens dubte administrativament importants, per¨° menys rellevants.

I el tribunal tamb¨¦ ha em¨¨s resolucions discutides, com la dictada per l¡¯intent de Puigdemont de ser investit de forma telem¨¤tica, en la qual va adoptar mesures de tipus cautelar sense haver acceptat a tr¨¤mit el recurs formalment (27 de gener).

Una altra conducta que ha contribu?t a erosionar la coher¨¨ncia institucional ¨¦s la doble vara de mesurar utilitzada per l¡¯independentisme en les seves reaccions a aquestes resolucions: d¡¯una banda, s¡¯esfor?a a deslegitimar-les (com tamb¨¦ als mateixos magistrats) en el seu discurs pol¨ªtic; per altra banda, no dubta a rec¨®rrer qualsevol sent¨¨ncia que li sigui desfavorable davant el mateix tribunal. Una contradicci¨® que sol explicar com una conveni¨¨ncia processal, la necessitat d¡¯esgotar la via jurisdiccional interna abans d¡¯apel¡¤lar al Tribunal de Drets Humans del Consell d¡¯Europa amb seu a Estrasburg.

Totes aquestes ruptures inferides a l¡¯aparell institucional de la democr¨¤cia han tingut tamb¨¦ efectes col¡¤laterals contaminants. Aix¨ª, el Govern va aprovar el 2015 ¡ªen solitari¡ª, una reforma del mateix TC dirigida a frenar qualsevol intent secessionista. La reforma el va dotar d¡¯un mecanisme directe per fer complir les seves sent¨¨ncies i li va atorgar la potestat de cessar c¨¤rrecs p¨²blics de les seves funcions. La majoria de magistrats que formen part del plenari la va considerar com un intent del Govern de Mariano Rajoy de traslladar al Constitucional la resoluci¨® d¡¯un problema d¡¯abast estrictament pol¨ªtic, sobretot en aquell moment. El mateix Consell d¡¯Europa, a trav¨¦s de la Comissi¨® de Ven¨¨cia, va analitzar aquesta reforma i la va avalar, encara que va retreure haver atribu?t al tribunal la capacitat d¡¯imposar multes als incomplidors.

Tot i que el Govern ha complert la llei, l¡¯apel¡¤laci¨® gaireb¨¦ en exclusiva als tribunals per frenar l¡¯independentisme s¡¯ha revelat insuficient: moltes veus han reclamat vies i plantejaments pol¨ªtics addicionals per canalitzar el problema. Una lamentable conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquest d¨¨ficit ¨¦s el risc d¡¯erosi¨® de la imatge exterior de la s¨°lida democr¨¤cia espanyola: els organismes internacionals especialitzats la recolzen, per¨° l¡¯opini¨® p¨²blica europea pren dist¨¤ncies: Espanya figura com a tercer Estat (per darrere de Bulg¨¤ria, Cro¨¤cia i Eslov¨¤quia) on un major percentatge de ciutadans percep que la just¨ªcia no ¨¦s independent, segons les dades de l¡¯informe fet p¨²blic a l¡¯abril del 2017de la Comissi¨® Europea.

El r¨ªgid alineament general de l¡¯acci¨® de la fiscalia, independent en la seva tasca per¨° regida pels principis d¡¯unitat i jerarquia, amb l¡¯agenda de l¡¯Executiu, contribueix a aquesta percepci¨®. Agreujada per pron¨°stics del ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, sobre el futur processal dels imputats o les no desmentides ¡°converses¡±del Govern amb alguns magistrats del propi Constitucional. Ocultar aquests defectes, limitacions i interfer¨¨ncies governamentals seria ingenu. Equiparar-los amb la rebel¡¤lia secessionista contra la legalitat seria excessiu, perqu¨¨ si la fi no justifica els mitjans, tampoc ¨¦s equivalent l¡¯objectiu de mantenir la llei que el de destruir-la.

5. El Govern, un sanedr¨ª clandest¨ª

Els governs a l¡¯ombra s¨®n leg¨ªtims ginys de l¡¯oposici¨® per contrarestar amb una imatge alternativa, que es pret¨¦n millor. L¡¯oposici¨® en el Regne Unit sol articular aquests shadow cabinet, p¨²blics i notoris, i merament propagand¨ªstics, perqu¨¨ no adopta decisions executives. Per¨° el que va succeir amb la instituci¨® del Govern en la Catalunya del proc¨¦s amb prou feines t¨¦ parang¨® a la hist¨°ria.

L¡¯exist¨¨ncia del sanedr¨ª, o govern invisible, va prendre carta de naturalesa p¨²blica al juliol del 2017 quan el conseller d¡¯empresa, Jordi Baiget, va fer unes declaracions al diari El Punt/Avui que li van ferperdre el c¨¤rrec, acusat (en sordina) de tra?dor: ¡°Una part del Govern no est¨¤ en el nucli dur de les decisions¡±, va manifestar, penedit, hores abans de ser fulminantment destitu?t.

El sanedr¨ª, tot i que de composici¨® canviant, tenia entre els seus fixos al president Puigdemont i al seu predecessor Artur Mas; al vicepresident Oriol Junqueras; als caps del grup parlamentari de Junts pel S¨ª, Jordi Turull y Marta Rovira; als dos Jordis (S¨¤nchez i Cuixart, presidents de les associacions sobiranistes privades ANC i ?mnium); a l¡¯editor i fundador del diari Ara, Oriol Soler, visitant de Julian Assange a l¡¯ambaixada equatoriana de Londres i activista a les xarxes de la causa independentista catalana, i a l¡¯exconseller Xavier Vendrell. I va ser censat (per¨° amb mentiu) l¡¯antic home de confian?a de Mas, David Mad¨ª.

El format m¨¦s barroc de l¡¯estat major va ser l¡¯heter¨°clita congregaci¨® de governants i activistes en la decisiva nit del 25 d¡¯octubre del 2017, quan Puigdemont va decidir convocar eleccions auton¨°miques i tornar a la legalitat, prop¨°sit que no va mantenir ni 24 hores. Va ser un conclave informal bastant agitat, en alguns moments tempestu¨®s i amb ll¨¤grimes. No es va escriure una acta oficial, ni va haver-hi un registre d¡¯assistents, per¨° el president va formalitzar verbalment aquella decisi¨® de convocar. Coses de l¡¯amateurisme i la degradaci¨® institucional: un sopragoverno que ¨¦s un organisme de convocat¨°ria clandestina, de composici¨® secreta, que actua en abs¨¨ncia de procediments reglats, amb usurpaci¨® de funcions legals, infringint la transpar¨¨ncia, i en violaci¨® del principi de responsabilitat.

6. La desnaturalitzaci¨® del Parlament

Una de les institucions m¨¦s desnaturalitzades pel proc¨¦s ha estat el Parlament, la instituci¨® que representa el poble de Catalunya, que el situa en una ¡°posici¨® central en el sistema institucional de l¡¯autogovern de Catalunya¡±, com ressalta el mateix organisme.

Per¨° la c¨²pula secessionista de la Cambra ha tingut des de (almenys) l¡¯octubre del 2015 l¡¯obsessi¨® d¡¯estripar-la, en reduir els drets de gaireb¨¦ la meitat de la mateixa ¡ªl¡¯oposici¨®¡ª, i obstaculitzar autorit¨¤riament la seva tasca.

Sense explicar altres actuacions d¡¯autodefensa, els diputats de Ciutadans, del PSC o del PP ¡ªque formen l¡¯anomenat bloc constitucionalista¡ª, han hagut d¡¯acudir dues vegades a demanar empara al TC. I van haver de fer-ho perqu¨¨ no se¡¯ls va permetre d¡¯exercir el seu dret a participar en els assumptes p¨²blics, limitant-los la seva actuaci¨®. Mentre que s¨®n representants dels ciutadans, tamb¨¦ es va vulnerar el dret fonamental dels electors a la participaci¨® pol¨ªtica (art. 27 de la Constituci¨®). ?s a dir, es va vulnerar la l¨ªnia de flotaci¨® de la democr¨¤cia representativa.

Un dels recursos es va interposar per la declaraci¨® del Parlament sobre l¡¯¡°inici del proc¨¦s de creaci¨® de l¡¯estat catal¨¤ independent en forma de rep¨²blica¡±¡ªvalidada per Junts pel S¨ª i la CUP¡ªque va ser debatuda i aprovada el novembre del 2015. El tribunal els va donar la ra¨® el juny del 2016. El TC tamb¨¦ va emparar els diputats al desembre d¡¯aquell mateix any per la creaci¨® de les tres pon¨¨ncies per redactar les lleis de desconnexi¨®.

I ho ha tornat a fer al febrer d¡¯aquest any per l¡¯acord de la Mesa del Parlamento del 6 de setembre del 2017, que va permetre la tramitaci¨® i l¡¯aprovaci¨® de la llei del refer¨¨ndum sense admetre la sol¡¤licitud de dictamen preceptiu del Consell de Garanties Estatut¨¤ries (CGE).

Malgrat que la responsabilitat pol¨ªtica per aquestes actuacions ¨¦s col¡¤lectiva, destaca per la seva preemin¨¨ncia institucional la responsabilitat individual de la presidenta del Parlament fins al 18 de gener, Carme Forcadell.

Forcadell ha estat l¡¯estendard del menyspreu a la Constituci¨®. Fins al punt que fins a sis vegades (per a un mandat de poc m¨¦s d¡¯un bienni), el TC ha hagut d¡¯advertir-li, amb car¨¤cter personal i espec¨ªfic, queles seves actuacions eren il¡¤legals.

Han estat les que feien refer¨¨ncia a la creaci¨® de la Comissi¨® d¡¯Estudi del Proc¨¦s Constituent (juliol del 2016); la votaci¨® i ratificaci¨® de les conclusions d¡¯aquesta mateixa comissi¨® (octubre del 2016); la resoluci¨® sobre el futur de Catalunya en la qual s¡¯esmenta un sup¨°sit dret imprescriptible i inalienable a l¡¯autodeterminaci¨® (febrer del 2017); la tramitaci¨® de la llei del ¡°refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®¡± (setembre del 2017); l¡¯admissi¨® de la llei de ¡°transitorietat jur¨ªdica i fundacional de la rep¨²blica¡± (setembre del 2017); la convocat¨°ria de ple el 9 d¡¯octubre del 2017 per declarar la independ¨¨ncia, i la mateixa declaraci¨® de l¡¯inici del proc¨¦s constituent (novembre del 2017).

A cinc d¡¯aquestes sis ocasions, l¡¯entestament de la presidenta del Parlament per desobeir la llei va donar peu a la decisi¨® de traslladar els casos a la fiscalia, davant les ¡°eventuals responsabilitats, inclosa la penal¡±.

7. La degradaci¨® de la figura del president

Entre les institucions de l¡¯autogovern catal¨¤, destaca una pel seu arrelament popular gaireb¨¦ m¨ªtic, la del president. Tres presidents contemporanis de la Generalitat van contribuir molt a aquest car¨¤cter llegendari: Francesc Maci¨¤, Llu¨ªs Companys i Josep Tarradellas, que durant 40 anys va mantenir dignament i s¨°briament en l¡¯exili la flama de la instituci¨®.

Els presidents de l¡¯etapa secessionista van dilapidar aquesta her¨¨ncia. Artur Mas ni tan sols es va presentar com a cap de llista, i per tant com a candidat formal a president, en les seves ¨²ltimes eleccions (2015), sin¨® a la quarta pla?a, per evitar conc¨®rrer en debats en qu¨¨ el seu partit pogu¨¦s ser acusat de corrupci¨® (el cas del 3%). Carles Puigdemont pret¨¦n confondre el presidencialisme de l¡¯autogovern amb la impunitat, en reclamar al Govern que l¡¯eximeixi del proc¨¦s judicial i aix¨ª poder tornar a Espanya sense donar compte de la seva actuaci¨®. A m¨¦s, ell i el seu cercle es mofen de la hist¨°ria de sacrifici dels presidents a l¡¯exili (Companys, Josep Irla, Tarradellas), equiparant la seva fugida com a pr¨°fugs de la just¨ªcia a la persecuci¨® que van patir de mans de les dictadures.

El president de la Generalitat, a m¨¦s,vol exercir una altra funci¨® cabdal: ¨¦s el ¡°representant ordinari de l¡¯Estat a Catalunya¡±, segons l¡¯Estatut (article 67). Per¨° per a Puigdemont aquesta responsabilitat ¨¦s un concepte buit de valor o significat, la qual cosa degrada addicionalment el cat¨¤leg competencial de la figura que va encarnar.

La seva obstinaci¨® per construir un Estat independent fretur¨®s de base jur¨ªdica va cristal¡¤litzar en l¡¯eliminaci¨® de l¡¯autonomia, considerada ¡°pantalla passada¡±. El secessionisme que avui lamenta la seva p¨¨rdua i assegura pretendre la recuperaci¨® de les institucions d¡¯autogovern va ser el mateix que va abolir l¡¯Estatut (i la Constituci¨®) amb les lleis de ¡°desconnexi¨®¡± .

El secessionisme pretenia evitar l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®; el president fins i tot es va comprometre el 25 d¡¯octubre a convocar eleccions auton¨°miques per tornar a la legalitat i evitar aquesta intervenci¨®, i se¡¯n va desdir l¡¯endem¨¤ per temor a les seves bases i socis. A m¨¦s, el grup de Puigdemont juntament amb els altres dos secessionistes (Esquerra i la CUP) la van acceptar plenament, de facto, en presentar candidatures a les eleccions del 21 de desembre convocades segons aquest article.

El secessionisme assegura que el de Catalunya ¨¦s el primer cas a Europa des de 1945 que un Govern ¨¦s arraconat. Ha d¡¯afinar. A l¡¯octubre del 2002, el Govern brit¨¤nic va suspendre, per quarta vegada des que es van signar els Acords de divendres Sant, el 1998, l¡¯autonomia d¡¯Irlanda del Nord per superar una greu crisi pol¨ªtica interna. Al¡¤lega tamb¨¦ que no nom¨¦s el seu expresident, sin¨® tamb¨¦ part del seu Govern ha estat for?at a ¡°exiliar-se¡±. Obvia que el seu no ¨¦s un exili i oblida el cas m¨¦s antic del m¨®n, el de la Rada de la Rep¨²blica Popular Bielorussa, que porta cent anys a l¡¯exterior. I ¨¦s que un Governa l¡¯exili nom¨¦s t¨¦ sentit ¡ªi precisa aquesta apel¡¤laci¨®¡ª, quan no ¨¦s possible formar un de leg¨ªtim al propi territori, per exemple per impossibilitat de votar democr¨¤ticament.

8. Arbitrisme i arbitrarietat policial

Quan el 14 de novembre del 2012 Ester Quintana va rebre un projectil a l¡¯ull esquerre, les protestes contra els Mossos es van multiplicar fins al punt que menys de dos anys despr¨¦s les pilotes de goma es van prohibira Catalunya. L¡¯acci¨® repressiva dels agents auton¨°mics havia quedat pal¨¨s un any abans amb el desallotjament de la pla?a de Catalunya, on es concentraven els indignats del 15-M. Tamb¨¦ va ser motiu de protestes, com al maig del 2014, pel desallotjament del centre social okupa Can Vies. A l¡¯abril del 2014, en menys de 24 hores, dues persones van morir, a Barcelona i Salou, quan estaven sent detingudes pels Mossos d¡¯Esquadra.

En tots aquests casos, socialment es va emfatitzar l¡¯aspecte repressor dels agents. En els dies previs i durant la jornada del refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre, la lloa, especialment promoguda pels ¨°rgans oficials, va ser per la inacci¨® d¡¯aquest cos.

El 13 de setembre, gaireb¨¦ dues setmanes abans que se celebr¨¦s la consulta il¡¤legal, la Fiscalia de Catalunya va ordenar al major dels Mossos, Josep Llu¨ªs Trapero, aix¨ª com a la Gu¨¤rdia Civil i a la Policia Nacional que, per evitar la ¡°consumaci¨® del delicte¡± que suposava la celebraci¨® del refer¨¨ndum, ¡°requisessin les urnes¡± i tot el material destinat a preparar la votaci¨®. Els Mossos van ser socialment aplaudits (almenys d¡¯una banda de la societat catalana) per vigilar, des de lluny, l¡¯ocupaci¨® dels col¡¤legis la vig¨ªlia de l¡¯1 d¡¯octubre. I per preservar ¡°els drets dels ciutadans¡± durant la jornada electoral.

La Gu¨¤rdia Civil i una altra part de la societat van entendre, per contra, que havien exercit les ¡°funcions de protecci¨® i seguretat¡±dels qui estaven cometent una il¡¤legalitat. La c¨¤rrega no va caure nom¨¦s sobre ells sin¨® tamb¨¦ sobre el seu responsable pol¨ªtic, el conseller Joaquim Forn. Segons el jutge que investiga la causa de sedici¨®, Pablo Llarena, l¡¯actitud de Forn ¡°va estar sempre orientada a aparentar una voluntat de compliment de les decisions judicials, per¨° engegant un pla que impedia la seva observan?a¡±.

15 dies despr¨¦s que es produ¨ªs el simulacre de consulta, Trapero va ser cridat a declarar a la Audi¨¨ncia Nacional acusat d'un delicte de sedici¨® per la inacci¨® dels seus agents en els dies previs i durant l'1 d'octubre.

Aix¨ª, el proc¨¦s s'ha portat per davant part de la credibilitat dels Mossos. La desconfian?a de jutges i fiscals va portar al fet que decidissin relegar a la policia auton¨°mica catalana com a policia judicial en algunes investigacions per deixar-la en mans de la Gu¨¤rdia Civil y la Policia Nacional.

El defectu¨®s pla del ministre de el Interior, Juan Ignacio Zoido, per contrarestar la passivitat de la policia auton¨°mica catalana, tampoc va ajudar a prestigiar a les forces de seguretat. Interior va enviar entre 5.000 i 6.000 policies i gu¨¤rdies civils a Catalunya per evitar la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum il¡¤legal que va ser derrotat a mitges. L'operaci¨® Cop¨¨rnic va costar 87 milions d'euros invertits, entre altres coses, en el lloguer dels vaixells on es van instal¡¤lar els agents, no sense queixes: dos creuers decorats amb dibuixos infantils que van ser objecte de burla i mofa. No ho van passar millor els agents instal¡¤lats en hotels de diversos municipis. La seva pres¨¨ncia, i en alguns casos la seva provocaci¨®, va provocar inadmissibles escarnis en els establiments.

¡°Tot el pla consistia a treure el material previst per a la consulta dels col¡¤legis i evitar la votaci¨®, tal com havien ordenat els jutges¡±, van assegurar fonts policials sobre els dispositius muntats per impedir el refer¨¨ndum il¡¤legal. Per¨° l'1 d'octubre va clarejar amb col¡¤legis oberts, van apar¨¨ixer com per art d'encantament les (suposadament buscades) urnes i la policia va haver de suplir la inacci¨® dels Mossos que havien de desallotjar sense viol¨¨ncia els centres de votaci¨® prevists per al refer¨¨ndum.

La policia va usar de manera "excessiva" la for?a contra els ciutadans segons Human Rights Watch, que va censurar la utilitzaci¨® de porres contra els qui es resistien "passivament" i a les quals els van causar "m¨²ltiples ferides". Degut a aquestes, es van obrir una dotzena de causes en els jutjats de Catalunya, segons dades del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya a 24 de gener del 2018. Les m¨¦s destacades s¨®n les que investiga el jutjat d'instrucci¨® n¨²mero 7 de Barcelona, amb la den¨²ncia de 257 persones i el jutjat n¨²mero 2 de Girona, en la qual s'han presentat m¨¦s de 200 afectats. A m¨¦s, es van obrir causes en altres deu municipis.

Els jutges decidiran lliurement, com correspon a un Estat de dret. Per¨° pol¨ªticament, la maldestra execuci¨® d'una intervenci¨® en principi ideada amb la leg¨ªtima fi d'impedir un acte obertament il¡¤legal ha estat el que ha proporcionat al secessionisme la seva millor basa davant l'opini¨® interna i exterior.

9. Contra el Rei, la bandera i la senyera

La prefectura de l¡¯Estat corona l'edifici constitucional, per la qual cosa sol protegir-se de forma espec¨ªfica. Pa?sos de democr¨¤cia consolidada com Holanda castiguen amb penes de pres¨® de fins a cinc anys els insults als seus monarques (legislaci¨® que ara s'est¨¤ revisant).

L¡¯Audi¨¨ncia Nacional va arxivar l'abril del 2017 la causa contra cinc joves acusats de cremar fotos del Rei, en considerar que l'acci¨® s'emparava en la llibertat d'expressi¨®. Un tractament diferent a la duresa emprada a Holanda, malgrat que el m¨®n secessionista considera aquest pa¨ªs com d'alta qualitat democr¨¤tica. Els activistes del proc¨¦s han generat un desgast en la imatge de la monarquia, especialment entre els seus votants, encara que tamb¨¦, -simult¨¤niament- han contribu?t a posar a prova el seu paper institucional i a afermar-ho entre altres sectors.

El moment clau d'aquesta seq¨¹¨¨ncia va ser la solemne i greu al¡¤locuci¨® televisada de Felip VI, el 3 d'octubre del 2017, contra la ¡°pretensi¨® de la Generalitat que sigui proclamada, il¡¤legalment, la independ¨¨ncia de Catalunya¡±, prop¨°sit que demostrava ¡°una deslleialtat inadmissible cap als poders de l¡¯Estat¡±. La intervenci¨® va reclamar a tots aquests poders un comprom¨ªs per la vig¨¨ncia de l'ordre constitucional, de l¡¯Estatut i l'autogovern catal¨¤.

Aquests s¨®n molts, per¨° no tots. El menyspreu pels s¨ªmbols constitucionals s'ha anat forjant en els ¨²ltims anys, sobretot des del 2011, i plasmant en la retirada de la bandera constitucional espanyola a les seus de Consistoris i en les proclamacions d'independ¨¨ncia de centenars de municipis. A aquests incompliments ha anat lligat a l¡¯arraconament al carrer de la senyera, la bandera oficial de Catalunya, que va encap?alar molts moviments de resist¨¨ncia contra la dictadura franquista. Arraconament concomitant amb la profusa pres¨¨ncia de l¡¯estelada, un invent recent del coronel Maci¨¤ en l¡¯estela de l'emancipaci¨® cubana. L'estelada ¨¦s una bandera facciosa (en representar nom¨¦s a una facci¨® de la ciutadania catalana), antinacional (perqu¨¨ tracta de reempla?ar la senyera, s¨ªmbol catal¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia i adoptat per la generalitat dels seus ciutadans) i mancat de tradici¨®. Encara que, naturalment, els seus portadors de bones intencions mereixin tot el respecte personal.

10. La d¨¨bil radiotelevisi¨® p¨²blica

L'abril del 2016, Junts pel S¨ª es va quedar sola defensant el nou responsable de la televisi¨® p¨²blica catalana, Vicent Sanchis, que va ser recusat pel Parlament. La traject¨°ria de Sanchis va estar molt vinculada a la difunta Converg¨¨ncia, ja que va ser l'home de confian?a de l'ara condemnat per frau fiscal Llu¨ªs Prenafeta, m¨¤ dreta de l'expresident Jordi Pujol.

El Govern ent¨¦n els mitjans p¨²blics d'una manera peculiar i considera ¡°una intromissi¨®¡± que un diputat de l'oposici¨® demani una llista de tertulians pagats amb fons p¨²blics. Li va passar, al novembre del 2016, al parlamentari del PSC, David P¨¦rez, i aquesta ¨¦s la resposta que va obtenir del director general de comunicaci¨® de l¡¯Executiu catal¨¤, Jaume Clotet.

Les cr¨ªtiques per la falta de pluralisme pol¨ªtic va ser tema central tamb¨¦ en de la comissi¨® celebrada al mar? del 2017 en la qual va compar¨¨ixer el president del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher. Com en altres ocasions, Loppacher es va escudar en els informes sobre la pluralitat que realitza el CAC. Un d'ells, sobre la cobertura de la jornada del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre, el Consell de l?Audiovisual va concloure amb poc m¨¦s que l'afirmaci¨® que TV3 va modificar la seva graella de programaci¨® habitual per dedicar de manera gaireb¨¦ ¨ªntegra a l'1 d'octubre. ¡°L'especial va abordar l'actualitat del dia amb formats informatius amb connexions en directe amb centres de votaci¨®, l'emissi¨® de missatges institucionals, entrevistes i rodes de premsa institucional i des de les seus de partits pol¨ªtics. L'opini¨® va tenir espai en sis tert¨²lies i un debat amb representants de forces pol¨ªtiques amb representaci¨® en el Parlament¡±.

El conseller del CAC Jordi Sirera va presentar un vot particular a aquest dictamen i va apuntar que l¡¯informe ¡°no analitza el grau compliment del deure de neutralitat, objectivitat, veracitat i equilibri de presentadors, moderadors i conductors dels programes especials i periodistes dels informatius, ni tampoc realitzen una an¨¤lisi de les tert¨²lies que es van emetre durant la jornada de l'1 d'octubre¡±.

Abans i despr¨¦s de la consulta il¡¤legal, Reporters Sense Fronteres (RSF) va denunciar, en dos informes, les pressions del Govern, abans i despr¨¦s de l'1 d'octubre, per intentar condicionar les seves informacions

"Demanem a les autoritats catalanes que condemnin l'estigmatitzaci¨® dels mitjans espanyols, intentant culpar-los d'una situaci¨® que en realitat t¨¦ un origen pol¨ªtic. Aquesta forma de culpabilitzar els mitjans evoca les campanyes de Donald Trump i els moviments d'extrema dreta", va assenyalar Pauline Ad¨¨s-Mevel, autora de l'informe. "La voluntat del Govern regional d'imposar la seva pr¨°pia narrativa a la premsa local, espanyola i internacional s'ha passat de la ratlla, al mateix temps que les maniobres d'intimidaci¨® del Govern central de Madrid tampoc han ajudat", va exposar. I va assenyalar, com a exemple, l'enviament de missatges enviats d'alts c¨¤rrecs en els quals comparaven la resposta del Govern amb la brutal resposta del president turc, Recep Tayyip Erdogan, al cop d'estat del 2016.

El document recollia, el testimoni de Henry de Laguerie, periodista de Europe1: ¡°El 2015 vaig patir atacs per part d'alguns alts c¨¤rrecs de la Generalitat o propers a la Generalitat. Per expressar dubtes sobre temes relacionats amb la independ¨¨ncia o l'acci¨® del Govern, he estat criticat de forma desproporcionada. B¨¤sicament, se't desqualifica i se t¡¯assenyala. En cap cas he rebut insults ni amenaces. Per¨° aquesta forma d'assenyalar a les xarxes socials ¨¦s molt desagradable, perqu¨¨ aquests alts c¨¤rrecs, s¨®n seguits per milers de persones que despr¨¦s t'assalten¡±.