La democr¨¤cia sempre guanya
Per Puigdemont, el missatge del 21-D era que ell havia de ser "restitu?t" com a president de la Generalitat, malgrat haver perdut les eleccions enfront de Ciutadans i d'haver obtingut un modest 21,7% dels vots
En la seva famosa confer¨¨ncia de Copenhaguen, Carles Puigdemont va explicar als danesos i al m¨®n en general que en les eleccions del 21 de desembre ¡°el poble catal¨¤ va enviar un missatge¡±. Quin era el missatge? Per a Puigdemont, el missatge era que ell havia de ser ¡°restitu?t¡± com a president de la Generalitat, malgrat haver perdut les eleccions davant de Ciutadans i malgrat haver obtingut un modest 21,7% dels vots. I que el seu deure era reprendre la via unilateral a la independ¨¨ncia, malgrat els amplis recels que la unilateralitat provoca entre les seves pr¨°pies files, com s¡¯est¨¤ veient aquests dies de vacil¡¤lants negociacions per a una investidura impossible.
?s veritat: el bloc independentista va obtenir la majoria absoluta. En un Parlament de 135 escons tenir-ne 68 o m¨¦s (i el bloc en t¨¦ 70) dona la majoria absoluta. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que al darrere de la majoria absoluta d¡¯escons no hi ha una majoria absoluta de vots. Aquesta ¨Ci no la desbocada repressi¨® o la reiterada incomprensi¨® europea¨C ¨¦s la principal feblesa del bloc independentista.
A Copenhaguen Puigdemont tamb¨¦ va dir all¨° que Catalunya aspira a ser la Dinamarca del sud. La paradoxa ¨¦s que Puigdemont va dir el que va dir en un pa¨ªs on regeix un sistema electoral amb el qual el bloc independentista no hauria obtingut la majoria absoluta d¡¯escons. En termes comparatius, Dinamarca t¨¦ un dels sistemes electorals m¨¦s proporcionals del planeta. En les ¨²ltimes eleccions parlament¨¤ries (18 de juny del 2015), la llista m¨¦s votada ¨Cels Socialdem¨°crates¨C va obtenir el 26,3% dels vots i es va endur el 26,9% dels escons; al Partit Popular dan¨¨s el 21,1% dels vots li va reportar el 21,1% dels escons. Etc¨¨tera. En contrast, en les eleccions catalanes del 21 de desembre el bloc format per Junts per Catalunya, ERC i la CUP es va endur el 51,9% dels escons amb el 47,5% dels sufragis.
Puigdemont no ha dit mai que Catalunya aspiri a ser la B¨¨lgica del sud ¨CArtur Mas s¨ª que parlava de l¡¯Holanda meridional¨C, per¨° en qualsevol cas la veritat ¨¦s que el sistema electoral del pa¨ªs on resideix actualment tamb¨¦ posaria contra les cordes la seva majoria absoluta independentista. De fet, ¨¦s la mateixa Constituci¨® belga la que estableix una norma que, si s¡¯apliqu¨¦s a Catalunya, es carregaria aquesta majoria absoluta. Es tracta de l¡¯assignaci¨® d¡¯escons a les circumscripcions electorals. A B¨¨lgica, el nombre d¡¯escons de cada districte ¨¦s estrictament proporcional a la seva poblaci¨®: aquesta xifra correspon al resultat de dividir el nombre d¡¯habitants de cada circumscripci¨® per l¡¯anomenat divisor federal, que s¡¯obt¨¦, al seu torn, dividint la poblaci¨® del pa¨ªs pel nombre total d¡¯escons.
Aplicat a Catalunya, aix¨° significaria que a Barcelona li tocarien 100 escons (en lloc dels 85 actuals); a Tarragona, 14 (en lloc de 18); a Girona, 13 (en lloc de 17), i a Lleida, 8 (en lloc de 15). Amb aquest repartiment, i sense tocar res m¨¦s, les eleccions del 21 de desembre haurien llan?at un resultat sensiblement diferent: Ciutadans, els comuns, la CUP i el PP s¡¯haurien quedat igual, per¨° el PSC li hauria esgarrapat un diputat a ERC i dos a Junts per Catalunya. En altres paraules: amb 67 escons, el bloc independentista s¡¯hauria quedat per sota de la majoria absoluta. El bloc seguiria tenint un percentatge d¡¯escons (49,6) m¨¦s elevat que de vots (47,5), per¨° Puigdemont ja no podria anar per Europa dient que el 21-D el poble catal¨¤ "va enviar un missatge".
L¡¯argument per perpetuar la sobrerepresentaci¨® de les prov¨ªncies de Tarragona, Girona i, especialment, Lleida ¨¦s que cal conciliar la proporcionalitat amb la representaci¨® territorial. A aquest argument s¡¯hi poden oposar dos fets. En primer lloc, com demostren els estudis realitzats precisament sobre el cas dan¨¨s, la proporcionalitat no est¨¤ renyida amb la representaci¨® territorial. En segon lloc, el sistema electoral catal¨¤ no garanteix a la pr¨¤ctica la representaci¨® territorial. Ara mateix la prov¨ªncia de Lleida t¨¦ 15 representants al Parlament, per¨° n¡¯hi ha prou amb comprovar on viuen per adonar-se que hi ha territoris molt extensos ¨Ccom les Garrigues, el Pallars Juss¨¤ o la Segarra¨C que no tenen veu directa a la Cambra. A la vista de la nostra simulaci¨®, no ¨¦s estrany que als programes electorals tots els partits parlin de millorar la proporcionalitat del sistema electoral excepte¡ Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Pel que sembla, els partits republicans creuen que la democr¨¤cia sempre guanya nom¨¦s si el sistema electoral bufa a favor.
Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la UAB.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
M¨¢s informaci¨®n
Arxivat A
- Carles Puigdemont
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Catalunya
- Autodeterminaci¨®
- Refer¨¨ndum
- Generalitat Catalunya
- Govern auton¨°mic
- Conflictes pol¨ªtics
- Pol¨ªtica auton¨°mica
- Comunitats aut¨°nomes
- Eleccions
- Administraci¨® auton¨°mica
- Legislaci¨®
- Espanya
- Pol¨ªtica
- Administraci¨® p¨²blica
- Just¨ªcia
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- Independentisme