V¨ªdues

Les campanes repiquen a Prats quan comen?a el febrer per recordar que la capital del Llu?an¨¨s va ser cremada per les tropes borb¨°niques el dia de Santa ?gata, verge i m¨¤rtir, patrona de les dones, a qui van tallar els pits per rebutjar un senador rom¨¤, compromesa com estava amb Jes¨²s. L¡¯eco del repicar del poble ressona al santuari de Lourdes mentre a Perafita se celebra l¡¯ofici de la Candelera, a TV3 s¡¯exhibeixen les ¨²ltimes imatges de neu preses per Josep Mart¨ªnez Castro des del mirador de la Mare de D¨¦u dels Munts i Joan Vil¨¤ explica els secrets del monestir rom¨¤nic de Santa Maria de Llu?¨¤.

Hi ha dies d¡¯hivern en qu¨¨ el balc¨® de la comarca ¨¦s una explosi¨® de feminitat en una terra llaurada pels homes i defensada per les dones, sovint ignorades, per no dir invisibles, sempre admirables per la seva perseveran?a i duresa, incombustibles al foc i aparentment insensibles al dolor, finalment reconegudes tamb¨¦ en la profunditat de Catalunya. Alguns som fills afortunats de mares esclaves d¡¯una tasca tit¨¤nica, que comen?ava per tenir cura de la fam¨ªlia i acabava per atendre la cuina despr¨¦s de donar de menjar al bestiar i netejar les quadres, fins i tot el dia del patr¨® Sant Pere.

No tenien m¨¦s ajuda que la de les nostres ¨¤vies, encara m¨¦s abnegades, poques com la meva, conven?uda que la seva sort consistia a poder gaudir d¡¯un minut de gl¨°ria al dia per combatre el dolor de les moltes hores de masculinitat que es comptaven de sol a sol des del campanar que s¡¯aixecava davant de Ca l¡¯Estamenya. D¡¯all¨¤ sortia i arribava cada dia el cotxe de l¨ªnia que de tant en tant condu?a la Paquita, la primera dona que, segons es diu al poble, es va treure el perm¨ªs de conduir de primera especial a Espanya. El millor elogi que rebia era que semblava m¨¦s aviat un home per com condu?a l¡¯autob¨²s per la Trona cam¨ª de Vic.

La seva ha estat una obra ingent no reivindicada per por, o perqu¨¨ possiblement l¡¯amargor els impedia parlar

La majoria d¡¯oficis eren estranys a les dones. A moltes els queia la casa a sobre, pendents i servicials amb els homes, hero?nes per la seva capacitat de treball i resist¨¨ncia, per no defallir mai, avui feli?ment redimides, algunes felices amb els seus marits i altres contentes per fer finalment el que els dona la gana a casa, al carrer i a la pla?a; an¨°nimes quan treuen el cap per Barcelona.

Les v¨ªdues ja no s¨®n avui negres ni alegres, sin¨® que gaudeixen de la vida mentre els vidus es moren de pena, eternament enyorats de les seves dones, incapa?os ja de ser bons o dolents, lliurats a la seva sort i al seu D¨¦u.

Els dilluns i els dimecres toca gimn¨¤stica, moure el cos una estona, i despr¨¦s exercitar la mem¨°ria de manera entretinguda; de vegades n¡¯hi ha prou amb recordar t¨ªtols de pel¡¤l¨ªcules de cinema o en ocasions s¡¯imposen concursos, com el de recordar noms de pobles que comencin amb la P de Perafita. Els dimarts fan ganxet o punt de creu i sovint cusen mantes per a alguna ONG. Hi ha m¨¦s llibertat per als dijous i els divendres, destinats sobretot a assumptes personals i de la casa, sempre que no hi hagi cita a la biblioteca per comentar el llibre del mes, amb el seu autor, si ¨¦s possible, o reuni¨® o esmorzar al casal dels avis.

No perden ni maten el temps, sin¨® que s¡¯entretenen tamb¨¦ amb la r¨¤dio i la televisi¨®, amb excursions i festes, i fins i tot breguen amb el capell¨¤ si no canta la missa com toca, mestresses del poble com se senten, nom¨¦s dependents d¡¯una medalla blanca amb un bot¨® vermell connectada al tel¨¨fon per quan es troben malament i necessiten assist¨¨ncia m¨¨dica al CAC o a l¡¯Hospital de Vic. Augmenten les atencions per a la gent gran a partir dels serveis municipals o del Consorci del Llu?an¨¨s. I les jubilades, soles o encara feli?ment casades, s¡¯ho passen b¨¦ mentre es puguin escapar de les resid¨¨ncies de Prats o de Sant Boi.

Molts de nosaltres hem admirat les nostres mares abans d¡¯estimar-les, mentre que no hem volgut mai ser com els nostres pares

No ¨¦s la venjan?a de les v¨ªdues, ja que no maleeixen els seus homes, sin¨® que moltes els estranyen, els ploren i fins i tot n¡¯hi ha que els compadeixen. per m¨¦s que s¡¯hi sentissin negades. Per¨° es recreen amb el seu alliberament despr¨¦s d¡¯una vida de sacrifici i de tensi¨®, no divulgada sin¨® assumida amb una resignaci¨® cristiana; s¨®n dones callades com la terra, sense c¨¤meres ni meg¨¤fon, allunyades dels aparadors, de vegades distants fins i tot amb els qui les reivindiquen cada dia, temoroses que al cap i a la fi les vulguin convertir en homes, com si el seu referent fos nom¨¦s la Paquita, la de Ca l¡¯Estamenya.

La seva ha estat una obra ingent no reivindicada per por, o perqu¨¨ possiblement l¡¯amargor els impedia parlar, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ creien que no calia, ja que formava part d¡¯un dest¨ª acceptat amb la mateixa naturalitat que ara consenten que se les vegi com unes grans vividores. M¡¯agrada que siguin descregudes i m¡¯encanta aquesta feminitat que tamb¨¦ es visualitza en silenci, tan bonica que s¡¯imposa sense necessitat d¡¯un altaveu. Cal parar l¡¯orella molt atentament per adonar-se dels murmuris i els gemecs, perqu¨¨ els planys i els crits pertanyen als homes, al camp, al bar i a casa.

Molts de nosaltres hem admirat les nostres mares abans d¡¯estimar-les, mentre que no hem volgut mai ser com els nostres pares tot i que sempre els hem estimat. A molts de nosaltres, irracionals de vegades i en ocasions molt assenyats, sempre partidaris de combatre la viol¨¨ncia masclista, ens agrada tant el groc com el vermell, el blau com el grana o el blanc, el seny com la rauxa, el mar com la muntanya, la Candelera com Sant Antoni Abad; gaudim igualment de la Mare de D¨¦u dels Munts com de Sant Agust¨ª, som feli?os a Prats i tamb¨¦ a Perafita, incapa?os ara, al cap i a la fi, de saber si el Llu?an¨¨s ¨¦s home o dona.