Les mostres d¡¯intoler¨¤ncia creixen a Espanya
La pol¨¨mica d'Arco il¡¤lustra un fenomen del qual alerten experts i artistes: l'atac contra la discrep¨¤ncia
Han estat tres casos diferents per¨° en coincidir en la mateixa setmana han fet saltar l'alarma. La condemna de pres¨® al raper Valt¨°nyc; el segrest del llibre Fari?a, del periodista Nacho Carretero, i la retirada de la fira Arco de l'obra d'art Presos pol¨ªtics a l'Espanya contempor¨¤nia, de Santiago Sierra, han deslligat la pol¨¨mica i posat el focus sobre la possible reculada d'algunes llibertats fonamentals. O, si m¨¦s no, de l'augment de la intoler¨¤ncia cap al que es detesta. Entre el 1995 i el 2007 nom¨¦s va haver-hi tres condemnes per delictes d'odi. Avui, les successives reformes legislatives, la seva aplicaci¨® judicial, les demandes de v¨ªctimes i col¡¤lectius discriminats i l'amplificaci¨® de missatges a trav¨¦s de les xarxes han multiplicat les condemnes. On hauria d'estar el l¨ªmit a la llibertat d'expressi¨®? Ha d'existir?
¡°?s un per¨ªode de regressi¨®, gaireb¨¦ com de tornada a la foscor¡±, opina Vicent Todol¨ª, exdirector de la Tate Modern de Londres. ¡°I cal actuar perqu¨¨ si no es produeix l'efecte acumulaci¨®, l'efecte anest¨¨sia: al principi punxa una mica, despr¨¦s menys i al final ni el notes. Caldria plantar-se. L'art ¨¦s llibertat. Per tant, no hauria de participar en espais on est¨¤ cercenada¡±.
En els ¨²ltims anys hi ha hagut m¨²ltiples exemples d'aquesta tornada a la foscor de la qual parla Todol¨ª. Si revisem l'hemeroteca de l'¨²ltima d¨¨cada, recordarem la famosa retirada en 2010 a? Val¨¨ncia d'una exposici¨® d'imatges sobre el cas G¨¹rtel; la cerim¨°nia de la confusi¨® censora d'una controvertida obra que representava el rei Joan Carles I sodomitzat que va portar a la dimissi¨® de Bartomeu Mar¨ª com a director del MACBA el 2015; la recent condemna de pres¨® al raper catal¨¤ Pablo Hasel per enaltir ETA i els extingits GRAPO o l'amena?a de dos anys i un dia que penja ara sobre el grup de rap La insurrecci¨®n, tamb¨¦ per les lletres de les seves can?ons.
En una ¨¨poca en la qual Fran?a baralla amb Facebook en els tribunals per censurar L'origen del m¨®n, de Courbet, i la National Gallery de Washington ha posposat una mostra de Chuck Close, acusat d'abusos, en una ¨¨poca en la qual la correcci¨® pol¨ªtica recorre Occident i les xarxes socials han amplificat l'impacte de l'insult i multiplicat el nombre d'ofesos, Espanya acusa els problemes de tots i uns altres molt espec¨ªfics seus que retarden en d¨¨cades el seu rellotge art¨ªstic i social, com apunten alguns observadors neutrals.
¡°Aixacar la veu, fins i tot a trav¨¦s de les xarxes socials, s'ha tornat cada vegada m¨¦s perill¨®s ¡°gr¨¤cies¡± a les reformes en la Llei Org¨¤nica de Protecci¨® de la Seguretat Ciutadana i del Codi Penal, per les quals s'emmordassa l'exercici dels drets de reuni¨® pac¨ªfica i de llibertat d'expressi¨® i es danya el dret a la informaci¨®¡±. Amnistia Internacional donava aix¨ª la punta a la marca Espanya?amb prou feines unes hores despr¨¦s que The New York Times ¡ªque tamb¨¦ al¡¤ludia a l'empresonament preventiu el 2016 dels famosos titellaires per mostrar en el cartell Gora-alkaEta durant una actuaci¨®¡ª, The Guardian i diverses revistes especialitzades, es fessin ress¨° de la censura a Serra per l'obra que retrata com a presos pol¨ªtics, entre altres, el l¨ªder d'ERC, Oriol Junqueras, i els presidents de l'ANC i d'?mnium Cultural, Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, a la pres¨® preventiva acusats de rebel¡¤li¨® i sedici¨®.
Estem renunciant a la llibertat d'expressi¨®, que el Tribunal Constitucional qualifica com una de les bases del principi de legitimitat democr¨¤tica?
Pensin en els anys 80 i 90. La jove democr¨¤cia ho permetia gaireb¨¦ tot. Loquillo se n'ha fet un fart de cantar La matar¨¦, del 1987, sense sobresalts malgrat que la can?¨® es tanca amb un ¡°per favor, nom¨¦s vull matar-la, a punta de navalla, besant-la una vegada m¨¦s¡±. Es pot pensar, amb ra¨®, que la viol¨¨ncia de g¨¨nere no estava llavors en l'agenda, per¨° tamb¨¦ es permetien lletres que de manera evident recolzaven ETA.
¡°Abans del 2000 hi havia barra lliure en mat¨¨ria de can?ons¡±, explica Manuel Cancio, catedr¨¤tic de Dret Penal de la Universitat Aut¨°noma de Madrid. ¡°Nom¨¦s cal recordar Sarri, sarri, de Kortatu (¡°sovint la gent comen?a a ballar, tindr¨¤ alguna cosa que veure amb qu¨¨ falten dos al recompte general¡±) o No hay tregua, de Barricada (¡°est¨¤s espantat, t'hi va la teva vida en aix¨°, per¨° alg¨² ha de pr¨¦mer el gallet¡±). Per¨° en aquest moment hauria estat marci¨¤ que alg¨² imagin¨¦s que la policia i els jutges poguessin entrar a analitzar i jutjar aquestes lletres. Simplement, no cabia en el cap de ning¨²¡±.
Tip i Coll feien acudits en p¨²blic amb l'assassinat per ETA del president del Govern franquista Luis Carrero Blanco. ¡°Era una cosa que formava part del p¨°sit popular d'ironia, sarcasme i humor negre que sempre ha caracteritzat Espanya des de Quevedo o molt abans¡±, afirma C¨¦sar Strawberry, cantant de Def Amb Dos, condemnat en 2017 a un any de pres¨® pel Tribunal Suprem per enaltiment del terrorisme per tuitejar que enyorava els GRAPO i fer broma amb enviar un rosc¨®n-bomba al Rei. ¡°A mi em diuen llavors que passarien aquestes coses a Espanya i hauria cregut que no era possible ni en la pitjor distopia¡±, conclou. ¡°Cal pensar com hem arribat fins a aqu¨ª a base de cedir petites parcel¡¤les de llibertat¡±, afegeix Todol¨ª.
"?s un per¨ªode de regressi¨®, de tornada a la foscor", opina Vicent Todol¨ª
Les reformes legislatives han tingut molt a veure en aquesta reculada, per¨° no nom¨¦s. El Codi Penal de la democr¨¤cia, el 1995, ja inclo?a els delictes d'odi ¡ªencara que de forma m¨¦s restringida¡ª i els castigava amb pres¨® d'un a tres anys. No obstant aix¨°, amb prou feines arribaven als tribunals, com a mostra el recompte de casos realitzat per la catedr¨¤tica de Dret Penal de la Universitat Jaime I de Castell¨®, Marisa Cuerda: nom¨¦s tres condemnes fins al 2007.
Des de llavors, la demanda de certs sectors socials, especialment associacions de v¨ªctimes o col¡¤lectius discriminats, i l'enduriment de les lleis, han anat de la m¨¤, de manera que ara arriben als tribunals molts m¨¦s casos d'aquest tipus i els jutges els resolen amb normes cada vegada m¨¦s severes.
El 2000 es va incloure al Codi Penal l'enaltiment del terrorisme com a part de l'ofensiva contra ETA i el seu entorn. Per¨° en un primer moment va ser aplicat amb cautela. Explota zerdo, de Soziedad Alkoholika, per exemple, va arribar als tribunals el 2006. ¡°Algun dia rebentar¨¤s, explota zerdo! Els teus budells s'escamparan. Fa olor d'esclau de la llei, zipaio, serv del rei (¡) Bruta rata morir¨¤s¡±. El fiscal va demanar un any i mig de pres¨® per aquesta i altres dues can?ons i no va haver-hi condemna.
¡°A partir d'intervinguts d'aquesta d¨¨cada van comen?ar a arribar cada vegada m¨¦s casos de delictes d'odi i enaltiment del terrorisme als tribunals¡±, explica la penalista Cuerda. ¡°I, paradoxalment, el legislador, en comptes de pensar que aquestes infraccions ja s'estaven sancionant, va modificar tots dos delictes per agreujar les penes i incloure en ells m¨¦s conductes¡±.
Les reformes han portat a situacions peculiars, com que hi hagi moltes m¨¦s condemnes ara que ETA no mata que abans. Entre el 2005 i el 2011, l'any del cessament de la viol¨¨ncia etarra, l'Audi¨¨ncia Nacional va dictar 13 sent¨¨ncies condemnat¨°ries per enaltiment; del 2015 a mitjan 2017 en van ser 54 (49 d'elles lligades a ETA).
Aquesta intensa activitat judicial ha portat al desconcert a creadors i ciutadans. El nou article 510 que persegueix els delictes d'odi, per exemple, ¨¦s tan ampli ¡ªi tan enorme la capacitat de l'¨¦sser hum¨¤ de sentir-se of¨¨s¡ª, que permet interpretacions molt diferents per part dels jutges. I el mateix passa amb l'enaltiment del terrorisme.
¡°La jurisprud¨¨ncia hauria de ser m¨¦s uniforme", argumenta Cancio. ¡°El Tribunal Suprem, per exemple, t¨¦ dues tesis incompatibles. D'una banda est¨¤ la doctrina que es va aplicar al cas de Strawberry. Va ser la primera vegada que es va dir que la voluntat de l'acusat ¡ªen aquest cas, la d'humiliar o no les v¨ªctimes del terrorisme¡ª era igual. Que l'¨²nic important era difondre alguna cosa i saber quins efectes podia tenir. Per¨° en altres resolucions s'exigeix per condemnar que aquesta conducta suposi un risc concret per a alg¨²¡±.
Quina seria una barrera raonable? On hauria d'estar exactament el l¨ªmit a la llibertat d'expressi¨®, si ¨¦s que n'hi ha d'haver?
"Abans del 2000 hi havia barra lliure amb les can?ons", segons un jurista
¡°Aquesta ¨¦s la pregunta del mili¨®¡±, assenyala Celso Rodr¨ªguez Padr¨®, portaveu de l'Associaci¨® Professional de la Magistratura, majorit¨¤ria entre els jutges i de tend¨¨ncia conservadora. ¡°No es pot establir un l¨ªmit matem¨¤tic i hem de resoldre cas a cas segons el context. Ara b¨¦, entenc el debat social que s'obre amb aquest tipus de condemnes. Aquests tipus penals s¨®n excessivament amplis? Les penes s¨®n desproporcionades? Per¨° s¨®n q¨¹estions que han de dirigir-se sobretot al legislador. Nosaltres resolem els assumptes que ens arriben, que ara s¨®n molt m¨¦s nombrosos que fa uns anys, i d'acord amb les lleis vigents. No ¨¦s que als jutges ens hagin entrat de sobte unes ganes boges de sancionar aquestes conductes. El debat ha de ser pol¨ªtic i social¡±.
¡°La toler¨¤ncia ¨¦s una virtut per¨° no una obligaci¨® (les virtuts mai ho s¨®n)¡±, planteja el fil¨°sof Fernando Savater. ¡°En una societat plural cal acostumar-se a no donar massa import¨¤ncia a les faltes de respecte a all¨° que ens sembla respectable... per¨° fins a cert punt¡±, matisa. ¡°L'apologia del crim, de la violaci¨®, dels abusos de g¨¨nere o a menors, de la xenof¨°bia, etc... no s¨®n tolerats en la majoria dels pa?sos civilitzats, tret que tinguin l'excusa relativa de l'humor o d'un art excels. I encara aix¨ª no estan els temps com per fer certes bromes... Cal veure cada cas en el seu context¡±.
El debat porta tota la setmana en boca del m¨®n de la creaci¨®. ¡°Els l¨ªmits a l'art els ha de posar el mateix artista i el p¨²blic al qual est¨¤ destinat l'obra que produeix¡±, opina la cineasta Isabel Coixet. ¡°L'obra pot fastiguejar, torbar, incomodar, per¨° aquells que se sentin fastiguejats o torbats simplement l'han d'ignorar¡±. ¡°?s el p¨²blic qui ha de censurar una obra portant-la a l'oblit¡±, coincideix Amelie Aranguren, directora art¨ªstica de la galeria Max Estavella.
A aquestes reflexions, carregades de malestar, s'hi han sumat tamb¨¦ la classe pol¨ªtica, el carrer i les mateixes institucions. L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, no va acudir a la sessi¨® inaugural d'Arco ¡ªpresidida pels Reis¡ª per protestar per la decisi¨® de retirar l'obra de Sierra, un artista que sempre juga a provocar, i que ha venut per 80.000 euros una proposta que s'ha revelat com una aut¨¨ntica obra d'art, si a l'art se li suposa la capacitat de reflectir les tensions que viu la societat. ¡°L'artista ha aconseguit tots els objectius possibles¡±, rasa Miguel Zugaza, director del Museu Belles Arts de Bilbao, que censura la ¡°decisi¨® paternalista¡±, encara que la creu ¡°anecd¨°tica i conjuntural¡±. ¡°Episodis com la presentaci¨® de l'Olympia de Manet al Sal¨® del 1895¡±, defensa, ¡°formen part de la recepci¨® p¨²blica de l'art modern en l'edat contempor¨¤nia".
La majoria dels experts consultats, no obstant aix¨°, creuen que a aquesta controv¨¨rsia inherent a l'art se sumen altres factors. ¡°Hi ha una s¨¨rie d'indicadors que la societat est¨¤ cada vegada m¨¦s atemorida o menys preparada per rebre idees que no els agraden¡±, opina Mar¨ªa Dolores Jim¨¦nez Blanco, professora d'Hist¨°ria de l'Art de la Universitat Complutense de Madrid. ¡°I hi ha tamb¨¦ un ambient social molt dirigit des dels cercles pol¨ªtics que dificulta parlar amb normalitat dels problemes reals que t¨¦ el pa¨ªs¡±.
Hi ha soluci¨® a aquesta reculada? Cap a on haur¨ªem d'anar?
¡°Els l¨ªmits a lCart els han de posar l¡¯artista i el p¨²blic¡±, assenyala Isabel Coixet
¡°Des del meu punt de vista, jur¨ªdicament caldria reduir la sanci¨® penal d'aquestes conductes¡±, opina la penalista Cuerda. ¡°En primer lloc, s¨®n delictes d'opini¨® i en ells no hauria de cabre l'ingr¨¦s a la pres¨®. El discurs es combat amb discurs. D'altra banda est¨¤ la q¨¹esti¨® central. Es pot dir tot? No. Per¨° el l¨ªmit hauria d'estar en qu¨¨ l'expressi¨® o l'obra d'art incitin directa o indirectament a la viol¨¨ncia. Nom¨¦s en aquest cas s'hauria de rec¨®rrer a la sanci¨® penal. Si no ¨¦s aix¨ª, aqu¨ª queda la via civil per qui desitgi acudir-hi. Cal buscar l'equilibri i la proporcionalitat i no seguir en un assetjament i enderrocament a llibertat d'expressi¨®¡±.
Aix¨° s¨ª, l'esquerra i la dreta, defensa Strawberry, ¡°han de ser coherents i no aplaudir quan la restricci¨® de llibertats ¨¦s per al contrari i nom¨¦s portar-se les mans al cap quan s'identifiquen amb la ideologia de l'acusat. A mi em semblen repugnants els missatges masclistes, per¨° no crec que hagin de castigar-se amb dos anys i mig de pres¨®. ?s una desproporci¨®. La llibertat d'expressi¨® ¨¦s un dret de tots¡±.
La pol¨¨mica ¨¦s cong¨¨nita a l'art a tot el m¨®n i evoluciona, b¨¦ o malament, amb la societat de la qual ha nascut i el seu major o menor grau de toler¨¤ncia. Aqu¨ª est¨¤ La maja desnuda de Goya, en el seu temps injuriada. O Lolita, de Vladimir Navokov, convertida en perill p¨²blic per la societat anglosaxona de la postguerra i encara avui pol¨¨mic cl¨¤ssic de la literatura universal. El que s'admet en un pa¨ªs, a m¨¦s, pot ser ofensiu i deslligar la ira en un altre.
¡°Jo vinc del franquisme¡±, diu Carmen Calvo, Premi Nacional d'Arts Pl¨¤stiques el 2013. ¡°Conquistem una llibertat i hem de mantenir-la a costa de perdre el que sigui¡±.
El Tribunal Suprem dels Estats Units t¨¦ una coneguda frase que hauria de tenir-se en compte davant de qualsevol temptaci¨® de censura: ¡°La llibertat d'expressi¨® ¨¦s una garantia perqu¨¨ les altres llibertats puguin respirar¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.