L¡¯Ajuntament de Comillas demana a Colau que reconsideri la retirada de l¡¯est¨¤tua d¡¯Antonio L¨®pez

L'anunci de la retirada, amb festa ciutadana inclosa, de l'est¨¤tua d'Antonio L¨®pez que hi ha a Barcelona ha indignat l'Ajuntament de Comillas (Cant¨¤bria). L¨®pez, injuriat des de fa anys per entitats de la ciutat ¨Cque han trobat un aliat en el govern de l'alcaldessa Ada Colau¨C?pel seu passat comerciant amb esclaus, va rebre el t¨ªtol de marqu¨¨s de Comillas per part d'Alfons XII el 1878. D'aqu¨ª ve el malestar del municipi c¨¤ntabre. De fet, l'alcaldessa de Comillas, Mar¨ªa Teresa Noceda, del Partit Regionalista de Cant¨¤bria, ha escrit a Colau per expressar que considera la retirada "un desprop¨°sit" i demanar-li que "reconsideri de manera assenyada" la seva decisi¨®.

"Perqu¨¨ no caigui en un error hist¨°ric amagant un monument i un personatge clau en la hist¨°ria de Catalunya i d'Espanya de finals del segle XIX", escriu Noceda. La carta destaca la contribuci¨® de L¨®pez a la cultura i el seu suport a artistes del Modernisme i escriptors de la Renaixen?a i apunta que el tr¨¤fic d'esclaus era habitual en l'¨¨poca i no era il¡¤legal. "Molts dels empresaris espanyols i indians van fer el mateix i possiblement el portarien a revisar molts carrers i places de la seva ciutat", adverteix Noceda a Colau.

Des de l'Ajuntament de Barcelona, fonts municipals subratllen que en l'argumentaci¨® de l'alcaldessa de Comillas hi ha ¡°un error fonamental, i ¨¦s que el que va fer Antonio L¨®pez no era legal ni normal en la seva ¨¨poca¡±. ¡°El tr¨¤fic d'esclaus era una activitat il¡¤legal des de 1820 i conscient d'aix¨°, es va esfor?ar [l'empresari] a amagar el tr¨¤fic i per aix¨° des del moment de la instal¡¤laci¨® de l'est¨¤tua va haver-hi veus que van demanar el trasllat de l'est¨¤tua¡±, afegeixen. Aquestes fonts apunten que ser¨¤ traslladada al Museo d'Hist¨°ria de la Ciutat ¡°perqu¨¨ deixi de tenir la funci¨® d'exemplaritat que qualsevol monument en l'espai p¨²blic t¨¦ per a la ciutadania¡±. ¡°Al carrer no t¨¦ cabuda en una ciutat com Barcelona, innovadora, oberta, que no discrimina i tolerant¡±.

L'alcaldessa de Comillas reconeix a la carta que la "faceta empresarial [de L¨®pez] va poder tenir alguns aspectes foscos". Per¨° apunta: "Quin empresari no els ha tingut!", i assenyala que "no va cometre cap il¡¤legalitat, perqu¨¨ va viure en una ¨¨poca en qu¨¨ es permetia" el comer? d'esclaus. Noceda enumera amb molt de detall les aportacions del marqu¨¨s a la cultura i la hist¨°ria de Catalunya. Recorda que a trav¨¦s de les seves empreses ¨C"moltes i diverses, amb pres¨¨ncia internacional"¨C "va contribuir a la puixan?a de les arts i de la ind¨²stria de Barcelona i Catalunya".

Per exemple, apunta la seva "contribuci¨® a l'embelliment de la ciutat i al seu desenvolupament cultural, juntament amb el seu gendre, Eusebio G¨¹ell, comte de G¨¹ell". Tots dos van donar suport als artistes del Modernisme de la talla d'Antoni Gaud¨ª i Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner. El marqu¨¨s de Comillas tamb¨¦ "va fomentar la literatura en llengua vernacular en relaci¨® amb la Renaixen?a". Tamb¨¦ va protegir Verdaguer, "que va ser durant molts anys el seu director espiritual i capell¨¤ de la Companyia Transatl¨¤ntica", i tamb¨¦ altres poetes i artistes, com Apel¡¤les Mestres i Alexandre Riquer, afegeix. La carta assenyala que l'empresari va fer una "important" tasca de "difusi¨® del catalanisme a la resta d'Espanya".

L'alcaldessa de Comillas tamb¨¦ es manifesta sorpresa perqu¨¨ la retirada de l'est¨¤tua coincideix amb la rehabilitaci¨®, per part de la Generalitat, del Palau Moja, a la Rambla, un edifici "en el qual va viure 30 anys que s'est¨¤ restaurant per recuperar l'aspecte original i que en l'actualitat ¨¦s la seu del Servei de Patrimoni Cultural" del Govern catal¨¤.

"Tot el que s'ha exposat forma part de l'esdevenir cultural de Barcelona", destaca l'alcaldessa, que ent¨¦n que sense obviar "la llegenda negra del marqu¨¨s pel que fa al tr¨¤fic de persones", "no ¨¦s suficient per injuriar tota la contribuci¨® cultural i social que va fer tant a Catalunya com en altres ciutats, com Cadis i Comillas, perqu¨¨ ara es menyspre? un monument en el qual van col¡¤laborar altres artistes fonamentals del Modernisme catal¨¤ com Roig Soler, Llimona, Vallmitjana o Eusebi Arnau".