Coscubiela en estat pur

Quan s¡¯escrigui amb certa dist¨¤ncia el que va passar a Catalunya el 2017 ser¨¤ obligat recordar la intervenci¨® de Joan Coscubiela al ple del Parlament del 7 de setembre. Mai un diputat procedent del comunisme havia acabat ovacionat dempeus, al mateix temps, pels hereus del franquisme, per la nova pol¨ªtica que diu representar Ciutadans i pels companys de viatge socialistes. I mentre aix¨° passava, algun diputat de Catalunya S¨ª que es Pot, el mateix grup parlamentari de l¡¯orador, mirava al sostre amb evident estupefacci¨®, tot engrandint encara m¨¦s el moment.

EMPANTANADOS
Joan Coscubiela
Pen¨ªnsula
319 p¨¤gines
17,90
@ 10,99 euros

Aquelles paraules des de la tribuna van ser una premonici¨® del que vindria despr¨¦s amb la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia i uns efectes pol¨ªtics, econ¨°mics i socials perdurables durant anys. Ara, aquell parlamentari menut ha tancat la seva etapa pol¨ªtica de primera trinxera amb un llibre trepidant on relata descarnadament aquelles setmanes, amb un t¨ªtol directe (Empantanados) i un subt¨ªtol (Una alternativa federal al s¨®viet carlista) que ho diu tot. L¡¯autor no ha estat mai pol¨ªticamente correcte, i el llibre n¡¯¨¦s una prova. No evita els qualificatius per referir-se a la seva curta experi¨¨ncia parlament¨¤ria a Catalunya, i el lector acaba dubtant si va resultar m¨¦s esgotador ser un dels ¡°hijos bastardos de los comunes¡± (p¨¤g. 196) a qui no estimen els seus pares, que haver de combatre el veritable enemic (un Govern del PP enrocat i un independentisme desbocat amb la unilateralitat).

L¡¯obra est¨¤ dividida en tres parts i es llegeix d¡¯una tirada, per¨° resulta especialment recomanable la primera, on es detallen les interioritats parlament¨¤ries i pol¨ªtiques, externes i internes, d¡¯aquells mesos de setembre i octubre. Ada nos dej¨® en la estacada (p¨¤g. 183) ¨¦s el t¨ªtol d¡¯un dels molts apartats que faciliten al lector anar al gra, tot i que el llibre destil¡¤la de cap a peus quelcom m¨¦s que la discordan?a pol¨ªtica entre gent de suposada afinitat.

¡°Decisiones como esta [la ruptura amb el PSC a l¡¯Ajuntament de Barcelona] no pueden someterse a la nariz de Ada Colau, por mucho olfato pol¨ªtico que tenga la alcaldesa¡± (p¨¤g. 177), confessa l¡¯exdiputat, que es defineix com a integrant d¡¯¡°una patrulla nipona¡±: uns parlamentaris procedents d¡¯Iniciativa per Catalunya i enviats per l¡¯estat major dels comuns a ¡°defender posiciones dif¨ªciles en una isla alejada del Pac¨ªfico¡± (p¨¤g. 181), tot i saber que no els rescataran mai.

¡°Llev¨¢bamos dos semanas de legislatura y ya hab¨ªamos pasado de ser ninguneados por nuestro espacio pol¨ªtico a ser considerados parte de la caverna¡± (p¨¤g. 195). ¡°Fue una legislatura pol¨ªticamente insostenible y humanamente insoportable¡± (p¨¤g. 153), diu qui, en un altre lloc, confessa els plors dels diputats del grup quan els generals els obligaven a votar la Llei del Refer¨¨ndum en contra de la seva voluntat. ¡°Nos sent¨ªamos derrotados pol¨ªticamente, pero sobre todo, destrozados como personas¡± (p¨¤g. 201).

Coscubiela ignora del tot Albano-Dante Fachin i Anna Gabriel, dos dels diputats amb qui va mantenir una relaci¨® m¨¦s agra; descriu Oriol Junqueras com un home poc de fiar i menysprea Gabriel Rufi¨¢n. On es despatxa a gust, per¨°, ¨¦s contra la ¡°Divisi¨®n Medi¨¢tica ?taca¡± enfront de la ¡°Divisi¨®n Medi¨¢tica Brunete¡±, alhora que considera que TV3 va convocar les manifestacions independentistes (p¨¤g. 229).

L¡¯obra reivindica la posici¨® de Catalunya S¨ª que es Pot de no quedar encaixonada entre els dos blocs parlamentaris i t¨¦ dur¨ªssimes paraules contra les lleis indepes i la seva tramitaci¨®. ¡°Cacicada parlamentaria¡± (p¨¤g. 50) o ¡°org¨ªa de incumplimientos ilegales¡± (p¨¤g. 56) s¨®n algunes de les expressions que empra, i de manera insistent equipara els l¨ªders independentistes amb Rajoy. Especialment encertada ¨¦s la met¨¤fora del proc¨¦s com el riu d¡¯Okavango, que desemboca al desert del Kalahari (Botsuana), formant un delta on les aig¨¹es s¡¯evaporen o es filtren, per¨° no arriben mai al mar.

La segona ¨¦s m¨¦s declarativa que altra cosa. Creu que la Constituci¨® est¨¤ en fallida (p¨¤g. 215), critica que ¡°no vaya a ser que, al final, el proceso constituyente se convierta en un proceso destituyente¡± (p¨¤g. 217), i acaba admetent la seva ¡°enveja sana¡± pel moviment independentista per la seva capacitat aglutinadora i d¡¯alternativa social. El colof¨® s¨®n les 40 planes de la tercera part, on m¨¦s enll¨¤ de la posar la hist¨°ria recent davant del mirall, relata la proposta federal i de reformulaci¨® de l¡¯Estat auton¨°mic com a alternativa real.