Nova York, 1746, vist des d¡¯avui

El desembocament de l¡¯angl¨¨s Francis Spufford (1964) en la ficci¨® ¡ªnotablement tard, als 52 anys¡ª presagiava, com a m¨ªnim, aproximacions interessants al g¨¨nere de la novel¡¤la hist¨°rica. Parlem d¡¯alg¨² que s¡¯havia endinsat en la planificaci¨® comunista dels anys cinquanta barrejant l¡¯an¨¤lisi rigorosa i la com¨¨dia bufa (Abundancia roja. Sue?o y utop¨ªa en la URSS), que com a religi¨®s practicant havia carregat contra ateus i agn¨°stics per entendre que la seva fe inc¨°lume est¨¤ desfasada (Impenitente. Ser cristiano en el siglo XXI), que havia vist en la revisi¨® cr¨ªtica de les lectures infantils un exercici autobiogr¨¤fic a cor obert (The Child that Books Built) o que havia buidat grans cl¨¤ssics literaris cercant llistes de tota mena (The Chatto Book of Cabagges and Kings). I, efectivament, Golden Hill, el seu debut en la invenci¨® pura (i no entesa merament com un aliat en l¡¯¨¤mbit de la reflexi¨® provocadora o heterodoxa), guardonat amb el premi Costa a la Primera Novel¡¤la 2016, es preocupa tant de ser fidel a les convencions del terreny que trepitja com a desafiar-les, tant de respectar amb cura marcs hist¨°rics com de jugar lliurement amb eines narratives. No som gaire lluny d¡¯un exercici postmodern camuflat o d¡¯una broma for?a sofisticada.

GOLDEN HILL

Fancis Spufford
Taducci¨® d'Emili Olcina
Edicions de 1984
384 p¨¤gines
19,50 euros

El dia de Tots Sants de 1746 atraca al moll de Nova York el bergant¨ª Henrietta, del qual baixa un home mudat i misteri¨®s, el senyor Smith, que enfila de seguida cap a les oficines comercials de la firma Lovell & Company, al carrer Golden Hill. Porta una lletra per mil lliures esterlines (una fortuna), per la qual demana una data de pagament a llarg termini. Adduint m¨¤xima confidencialitat, rebutja tot interrogatori sobre la seva identitat i les seves intencions. A l¡¯espera que arribin m¨¦s garanties a bord d¡¯altres vaixells, el foraster, provinent de Londres, s¡¯instal¡¤la a la ciutat envoltat de tota mena de rumors i especulacions. Ben aviat Spufford mostra espl¨¨ndidament una de les cartes de la baralla, i n¡¯amaga l¡¯altra zelosament. Per un cant¨®, la descripci¨® del Nova York de mitjans del XVIII ¡ªamb una poblaci¨® minsa de 7.000 habitants i els primers brots entre els governants desitjosos de m¨¦s autonomia i la inflexible corona¡ª ¨¦s superba (digna d¡¯un membre de la Royal Society of Literature, com ¨¦s l¡¯autor) en la seva capacitat d¡¯immersi¨®. ¡°Les emanacions dels cuirs cabelluts continuaven sent el pitjor de l¡¯aroma de Nova York. Una mica d¡¯olor de peix, una mica d¡¯excrements; unes tripes aqu¨ª, una merda all¨¤; per¨° cap p¨¤tina profunda de brut¨ªcia, cap arc iris de cloaca en gamma de marrons per al nas, cap empastifament de l¡¯aire amb tints de claveguera¡±.

Per l¡¯altre cant¨®, l¡¯autor decideix ocultar tamb¨¦ al lector qui ¨¦s i darrere de qu¨¨ va el senyor Smith. L¡¯exercici de prestidigitaci¨® es fa expl¨ªcit en el text m¨¦s d¡¯un cop ¡ªpicar de mans perqu¨¨ el p¨²blic concentri l¡¯atenci¨® on no ho ha de fer¡ª, per¨°, en una pirueta enginyosa o un doble tirabuix¨®, el truc no gira nom¨¦s entorn del protagonista, sin¨® del mateix narrador (de nou qui ¨¦s i darrere de qu¨¨ va). ¡°No tinc ganes d¡¯escriure aquesta part de la hist¨°ria i els dubtes fan que m¡¯aturi en detallets¡±, ens arriba a dir.

Golden Hill ¨¦s un relat de perip¨¨cies i conjures per moments dignes de la ploma d¡¯Alexandre Dumas ¡ªencara que fregant la saturaci¨® i la inversemblan?a, pecats menors en qualsevol cas¡ª que fia bona part de la seva ra¨® de ser en l¡¯impacte final de la revelaci¨® de les dues grans inc¨°gnites. Vol ser, doncs, cl¨¤ssic i transgressor. Patrick O¡¯Brien i Ian McEwan. Un risc a celebrar que exigeix ments obertes a un maridatge que, en principi, hauria de ser contra natura.