O¡¯Neill: ¡°No hi ha ning¨² a qui vulgui fotografiar¡±

Terry O'Neill va comen?ar a fotografiar per casualitat. El seu somni era convertir-se en bateria de jazz. Per aconseguir-ho, va pensar fer-se auxiliar de vol per agilitzar els seus viatges als Estats Units, per¨° va recalar en el servei fotogr¨¤fic de la companyia a¨¨ria British Airways. Aquesta primera casualitat el va portar a capturar, per accident, el secretari d¡¯Exteriors brit¨¤nic a l'aeroport mentre dormia envoltat d'un grup d'africans engalanats amb robes tribals. Era el seu bitllet al m¨®n professional de la fotografia. La imatge li va valer el seu primer contracte en un diari (Daily Sketch) i va significar l'inici d'una carrera com un dels m¨¤xims retratistes de les principals figures del cinema i la m¨²sica del moment.

Nascut a l'est de Londres, O'Neill ha desenvolupat la seva carrera com a retratista. El reporter, de 79 anys, va repassar a la Filmoteca de Catalunya alguna de les seves innombrables an¨¨cdotes en la seva dilatada carrera a la inauguraci¨® de ¡°Terry O'Neill. El rostre de les llegendes¡±, una selecci¨® de 66 d'entre 30.000 dels seus retrats que es pot veure fins al 13 de maig. La mostra va comen?ar la seva marxa el 2013 a la Fundaci¨® Telef¨®nica de Madrid i va aterrar l'1 de mar? a la Filmoteca acompanyada del mateix autor.

Amb la seva petita c¨¤mera de 35 mil¡¤l¨ªmetres, O'Neill va retratar l¡¯star system dels seixanta i setanta. Va immortalitzar llegendes com Steve Mcqueen, Clint Eastwood o Audrey Hepburn. ¡°Imposible fer-li una mala foto¡±, recorda, d'aquesta ¨²ltima, amb somriure d'entremaliat. El fot¨°graf de Frank Sinatra durant 30 anys ¨¦s, certament, d'una altra ¨¨poca en la qual el retratista podia passar fins a dues setmanes amb el personatge. L¡¯acompanyava, vivia amb ell. Era la seva ombra i aix¨° li permetia congelar moments irrepetibles.

La seva capacitat per ser ¡°invisible¡±, la seva paci¨¨ncia i la seva discreci¨®, a m¨¦s de dots per a les relacions p¨²bliques, s¨®n els trucs que O'Neill, diu, utilitzava per apropar-se als seus objectius. ?s seva la hist¨°rica imatge dels Beatles al pati dels estudis d¡¯Abbey Road. La primera portada d'un diari il¡¤lustrada per un grup de m¨²sica pop es va esgotar en unes hores. A aquesta portada la van seguir moltes m¨¦s a Time, Stern, Paris Match o Vanity Fair.

Amb una cara amable, Amy Winhouse mira relaxada l'objectiu. David Bowie fuma abra?at a Elisabeth Taylor. Keith Richards recolza el cap durant una sobretaula. S¨®n moments ¨ªntims, de descans i tamb¨¦ instants de nombrosos rodatges. Va trencar la monotonia dels guanyadors dels Oscar de cinema quan va retratar una abstreta Faye Dunaway asseguda a la piscina d'un hotel davant el seu guard¨®. De Sinatra, O'Neill recorda que ell mateix ¡°era una hist¨°ria¡±. De Mandela, ¡°un home realment meravell¨®s¡± i d¡¯Elton John, que odiava que li fessin fotos. O'Neill ha plegat.. Ara, explica, ¡°el showbusiness ¨¦s molt avorrit¡±. ¡°?s una pena que els famosos no donin acc¨¦s als fot¨°grafs¡±, es lamenta. Al veter¨¤ fot¨°graf no li interessa seguir disparant la seva m¨¤quina. Al seu judici, les grans figures es fan malb¨¦, mal aconsellades, als programes ¡°roses¡± de la televisi¨®. ¡°No hi ha ning¨² a qui vulgui fotografiar¡±, conclou. Amb una excepci¨®: Messi.