Santa Eulalia: de teixits de llana a la Boqueria a moda de luxe al passeig de Gr¨¤cia

Quan Josep Taberner va baixar des de Guils de Cerdanya fins a Barcelona per obrir una botiga de teixits de llana al llavors c¨¨ntric carrer de la Boqueria, el 1843, gens podia imaginar de la destinaci¨® luxosa d'aquella humil obertura. Despr¨¦s de 175 anys, aquesta petita botiga ¨¦s ara el comer? de luxe Santa Eulalia, situat al passeig de Gr¨¤cia, 93, en un local de lloguer propietat d'Amancio Ortega. A m¨¦s de roba pr¨ºt-¨¤-porter de marques internacionals de luxe, mantenen el taller de sastreria per a homes, dels pocs que queden i el m¨¦s gran d'Espanya, segons el seu propietari, Luis Sans, que gestiona el negoci amb la seva dona, Sandra Dom¨ªnguez.

La hist¨°ria de Santa Eulalia ¨¦s, sobretot, d'¨¨xit, per alguna cosa celebra aquest any el 175¨¨ aniversari ara que ¨¦s una gran botiga, amb 70 treballadors, al c¨¨ntric i lux¨®s passeig de Gr¨¤cia. El comer? es va anar renovant i ampliant amb els anys, va passar de vendre teixits de llana a les primeres peces confeccionades i sobretot es va distingir per vestir a mida, que era l'habitual de l'¨¨poca. El 1859, la botiga es va traslladar al Pla de la Boqueria en un edifici de diverses plantes que va passar a anomenar-se Magatzems Santa Eulalia, en honor de la santa que hi va ser martiritzada pels romans. De la construcci¨® de l'edifici es va encarregar l'arquitecte Pere Falqu¨¦s, conegut per ser l'autor dels fanals modernistes del passeig de Gr¨¤cia.

La fam¨ªlia Sans va entrar en el negoci el 1908, quan el llavors propietari, Domingo Taberner, fill del fundador, un home que havia prosperat amb diferents negocis, va buscar alg¨² del sector que li port¨¦s els magatzems. Aquest va ser Lorenzo Sans Vidal, originari de Sant Feliu de Llobregat, avi de l'actual propietari, que ja tenia una botiga de roba de dona al mateix carrer de la Boqueria. Quan va morir Taberner, dos anys despr¨¦s, va comprar tot el negoci a la v¨ªdua. De manera que el 1910, Santa Eulalia ja va passar a ser de la fam¨ªlia Sans. La botiga va anar creixent i els anys vint van ser d'esplendor. Santa Eulalia va organitzar la primera desfilada de moda el 1926.

La prosperitat va portar a reformar la botiga el 1934, amb un interiorisme a l'estil Bauhaus. ¡°Ning¨² es podia imaginar que dos anys despr¨¦s comen?aria la guerra¡±, remarca Luis Sans, que explica que despr¨¦s va venir la pitjor etapa. ¡°La botiga va ser col¡¤lectivitzada¡± durant la Guerra Civil, i li van profanar el nom dient-ne Santeulalia, per esborrar qualsevol rastre religi¨®s. ¡°Els antics propietaris d'empreses van ser perseguits i assassinats, el meu avi va estar amagat¡±, explica Sans. Aix¨ª i tot, no es va desvincular del tot de la botiga, perqu¨¨ el president del comit¨¨ d'empresa anava a veure'l per demanar-li consells sobre com havia de gestionar els magatzems, que en aquella ¨¨poca van confeccionar uniformes militars per a oficials de la Rep¨²blica, perqu¨¨ la demanda de roba a mida va caure en picat.

El que va salvar Santa Eulalia, segons relata Sans, va ser que el seu avi va recomanar al llavors encarregat que compr¨¦s tots els teixits que pogu¨¦s, perqu¨¨ quan acab¨¦s la guerra hi hauria escassetat de tot. I aix¨ª va ser. Quan va acabar aquell per¨ªode de devastaci¨®, davant de la incipient demanda de teixits a tot arreu, Santa Eulalia va rec¨®rrer al material acumulat per remuntar el negoci. Llavors va ser el trasllat al passeig de Gr¨¤cia, on vivia molta de la seva clientela. El 1941 van obrir la primera botiga de dona al c¨¨ntric passeig, i el 1944 es va inaugurar una botiga d'home al passeig de Gr¨¤cia, 93, on es troba actualment.

En aquesta botiga es feia a mida tot el que la burgesia del moment demanava, ja fos roba per vestir en festes o per fer esport. Vestits i corbates de llana gruixuda servien per practicar esqu¨ª, i fins i tot es venia el material per lliscar per la neu, aix¨ª com per fer equitaci¨® o golf. ¡°Llavors no hi havia botigues d'esport, els clients que jugaven a tennis o esquiaven es feien la roba a mida¡±, apunta Sans. Tamb¨¦ la roba n¨¤utica, i fins i tot van arribar a vendre-hi vaixells.

El 1995, quan Luis Sans va agafar les regnes de l'establiment, es va concentrar l'oferta de dona i home al n¨²mero 93 del passeig de Gr¨¤cia, i es va deixar de fer alta costura per apostar pel pr¨ºt-¨¤-porter de luxe. ¡°Ja no tenia inter¨¨s, l'alta costura ¨¦s el reflex d'una ¨¨poca¡±, justifica. La botiga es va transformar completament recuperant mobiliari i cartells antics que s'havien conservat, un treball del prestigi¨®s interiorista novaiorqu¨¨s William Sofield. Aquest any se'n celebra el 175¨¨ aniversari, i un dels actes m¨¦s destacats ser¨¤ una performance al carrer de l'artista Antoni Miralda el 7 d'abril, que comen?ar¨¤ al Pla de la Boqueria per acabar a l'enclavament actual. Art i moda es donaran la m¨¤ per apropar, per un dia, Santa Eulalia a tots els barcelonins.