Barcelona retira l¡¯est¨¤tua d¡¯Antonio L¨®pez
L'Ajuntament acomiada la pe?a del navilier i marqu¨¨s de Comillas amb una festa a c¨¤rrec de Comediants
¡°No volem una pla?a dedicada a alg¨² que es va fer ric traficant amb persones. Acomiadarem el marqu¨¨s amb una gran festa¡±. Tamara Ndong, presentadora guineana establerta a Barcelona, animava aquest diumenge unes mil persones, molts nens, que van anar a veure com l¡¯Ajuntament de la capital catalana retirava l'est¨¤tua de l'empresari, mecenes i primer marqu¨¨s de Comillas, Antonio L¨®pez L¨®pez (Comillas, Cant¨¤bria, 1817-Barcelona, 1883), en un acte festiu amenitzat per Comediants.
Antonio L¨®pez baja del pedestal #Barcelona pic.twitter.com/PqGuPllpgD
— Alfonso Congostrina (@alfcongostrina) March 4, 2018
El seu cas t¨¦ una ¨¤mplia c¨¤rrega simb¨°lica, ja que diversos historiadors apunten que va traficar amb esclaus malgrat que aquesta activitat era il¡¤legal des del 1837, tot i que s¨ª que es va mantenir a Cuba i Puerto Rico. Altres veus ponderen la seva tasca filantr¨°pica i q¨¹estionen aquest passat esclavista que, en tot cas, recorden que va ser una pr¨¤ctica estesa caracter¨ªstica de l'¨¨poca i de la qual es va beneficiar part de la burgesia catalana i espanyola. Familiars de l'empresari s'han plantejat demanar a l¡¯Ajuntament que els doni l'escultura per posar-la a Comillas.
El Consistori va cedir el protagonisme a Comediants. Es van succeir n¨²meros de circ, tallers infantils, una xocolatada i m¨²sica a c¨¤rrec de l'Always Drinking Marching Band i del grup afric¨¤ Djilandiang. Un castell de focs artificials va precedir a l'acci¨® d'una grua que va despla?ar la figura fins a un cami¨®.
La retirada de la pe?a que recordava qui va ser un dels m¨¤xims representants de l'alta burgesia barcelonina del segle XIX se situa dins d'una operaci¨® de revisi¨® del nomencl¨¤tor de la ciutat, impulsada per l¡¯Ajuntament que encap?ala Ada Colau. Les mesures van comen?ar just despr¨¦s de prendre possessi¨® arran de les darreres municipals: el juliol del 2015 es va retirar el bust de Joan Carles I que presidia el sal¨® de plens municipal, que tamb¨¦ va canviar de nom, de Sal¨® de la Reina Regent al de Carles Pi i Sunyer, alcalde republic¨¤ de la ciutat als anys trenta. Noms de diversos carrers estan en discussi¨® per veure si es modifiquen.
Despr¨¦s de casar-se amb una rica hereva, L¨®pez va fer fortuna a Cuba i es va instal¡¤lar el 1856 a Barcelona, on va fundar emporis com la Compa?¨ªa Transatl¨¢ntica, el Banco Hispanocolonial o la Compa?¨ªa General de Tabacos de Filipinas. Va ser amic personal del rei Alfons XII, que el va nomenar marqu¨¨s de Comillas i Gran d¡¯Espanya. L'any de la seva mort, el 1883, el llavors alcalde barcelon¨ª, Francisco de Paula Rius i Taulet, va decidir erigir una escultura en honor seu, que es va inaugurar el 13 de setembre del 1884. Tot just un any despr¨¦s, es publicava un furibund opuscle sobre el seu suposat passat esclavista. L'autor era el seu cunyat, Francisco Bru, i potser apuntava una pugna per l'her¨¨ncia familiar.
A l'inici de la Guerra Civil l'est¨¤tua va ser derrocada. El 1944, Frederic Mar¨¨s va esculpir-ne una altra que es va situar al mateix lloc. A finals dels noranta, diverses entitats van sol¡¤licitar la seva retirada. L'¨²ltima proposta en aquest sentit va sorgir de la CUP i va tenir el suport de Barcelona en Com¨², el PDeCAT i ERC. Hi van votar en contra el PP i Ciutadans; el PSC es va abstenir. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va sostenir diumenge: ¡°?s un acte de reparaci¨®. El colonialisme i l'esclavitud s¨®n dels pitjors productes de l'esp¨¨cie humana¡±. El popular Alberto Fern¨¢ndez, va acusar Colau de sectarisme i es va preguntar si el seg¨¹ent pas ser¨¤ canviar el nom del Park G¨¹ell.
L¡¯Ajuntament de Comillas i l¡¯Associaci¨® Catalana de Capitans de la Marina Mercant van criticar la retirada i van destacar que L¨®pez va ser un personatge clau en la hist¨°ria de Catalunya i de tot Espanya. Ana Men¨¦ndez, presidenta de la federaci¨® de ve?ns, va animar a votar en la consulta convocada per canviar el nom de la pla?a (avui, Antonio L¨®pez) pel d¡¯Idrissa Diallo, primer intern mort al pol¨¨mic Centre d¡¯Internament d¡¯Estrangers de la Zona Franca, a Barcelona.
Despr¨¦s que el cami¨® s¡¯endugu¨¦s l¡¯est¨¤tua al Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona, nom¨¦s va quedar el pedestal amb la reproducci¨® del telegrama que Alfons XII va enviar en motiu de la mort del navilier i una l¨¤pida amb uns versos de Verdaguer.
Estatua de Antonio L¨®pez en el cami¨®n #Barcelona pic.twitter.com/GEQ4xyaf1o
— Alfonso Congostrina (@alfcongostrina) March 4, 2018
Un gran benefici econ¨°mic
Nom¨¦s calia que sort¨ªs b¨¦ nom¨¦s unes quantes vegades per fer-se molt ric. Ser negrer era a finals del XVIII i bona part del XIX potser el negoci m¨¦s lucratiu del segle. Per aix¨°, nom¨¦s en 24 anys, entre el 1751 i el 1775, es van transvasar d'?frica a Am¨¨rica gaireb¨¦ dos milions d'esclaus. Aix¨° s¨ª, era un ofici de risc: pirateria, corrents marins o capacitat d'empatia amb els venedors africans a banda, els costos d'una expedici¨® d'Europa a Am¨¨rica, amb parada de prove?ment a la costa africana, implicava una sagnia humana. Almenys el 20% de la tripulaci¨® (blancs, ¨¦s clar) moriria. Menys que la mercaderia, de la qual es perdia un 15%. Tot, fruit d'epid¨¨mies que s'intercanviaven. Els africans tamb¨¦ estaven perjudicats per condicions f¨ªsiques: amuntegats a la sentina, faltaven des de l'aire fins a l'aliment i l'aigua. Per rematar-ho, hi havia l'efecte banzo, saudade extrema per la qual els esclaus deixaven de menjar fins a morir de pena.
A l¡¯Am¨¨rica espanyola, en realitat, van anar a parar relativament pocs esclaus: es calcula que un 15% del total i d'ells, dues terceres parts per a les Antilles. Aix¨ª i tot, fins a ordes religiosos i institucions educatives, segons alguns historiadors, van invertir en el tr¨¤fic d'esclaus. Res diferent del que es feia en pa?sos amb grans flotes, com Anglaterra, Holanda, Fran?a o Portugal, on mercaders i empresaris, moltes vegades amb suport governamental, enviaven vaixells. El problema era el fet que, si b¨¦ el tr¨¤fic d'esclaus va comen?ar a prohibir-se el 1807 (Anglaterra), l'esclavitud va ser legal, almenys, fins al 1879 (Cuba). El contraban va sortir guanyant.
For?a empresaris espanyols s'hi van dedicar: els canaris feien les seves famoses cavalcades a Maurit¨¤nia, com recull l'antrop¨°leg Gustau Ner¨ªn, que tamb¨¦ cita, entre els negrers espanyols, andalusos (Pedro Mart¨ªnez, Pedro Blanco), bascos (Juli¨¢n de Zulueta, els Sangr¨®niz), aragonesos (el comte d¡¯Ib¨¢?ez), c¨¤ntabres (com Antonio L¨®pez o la fam¨ªlia Su¨¢rez Agud¨ªn) o menorquins (el marqu¨¨s de Vinent o Pau ?lvarez Sinibel).
Encara que no hi ha const¨¤ncia documental, L¨®pez no tenia vaixells dedicats al tr¨¤fic de negres, per¨° s¨ª que hauria transportat esclaus com a mercaderia. Aix¨° va ajudar a consolidar la seva fortuna, que tamb¨¦ va fer modernitzant el tr¨¤nsit de bucs a vapor. D'aquesta acumulaci¨® de capital es va beneficiar part de la burgesia catalana per la creaci¨® de bancs i entitats comercials. I tamb¨¦ l'art: Gaud¨ª i alguns dels millors artesans del Modernisme van creuar l'Ebre gr¨¤cies al seu mecenatge. Tamb¨¦ ho va fer Jacint Verdaguer, que li va dedicar el seu poema ¨¨pic L'Atl¨¤ntida.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
