Vaga

De petita desconfiava dels patriarques i tamb¨¦ de les matriarques. Ning¨² no parlava de feminisme. He apr¨¨s amb els anys que una cosa porta a l¡¯altra. Antipatriarcal va ser primer un sentiment, despr¨¦s una ra¨®. Em generava un rebuig fins i tot f¨ªsic veure les dones del meu voltant sotmeses a les ordres i els humors dels homes i al seu domini arbitrari. Vaig cr¨¦ixer sense saber quin valor havia de donar a aquells sentiments. Anava al cinema i en aquells temps, els seixanta, homes i dones feien els papers que despr¨¦s, amb menys glamur, veies repetits als carrers i a les cases. No sabia qu¨¨ fer amb tot aix¨°. La paraula femen¨ª m¡¯emprenyava per les resson¨¤ncies franquistes. Per sort, van arribar el twist, la r¨¤dio, la minifaldilla, els pantalons. Vaig aparcar les perplexitats i vaig saber despr¨¦s que ser moderna tenia m¨¦s llums. Ser moderna era intentar viure en un altre humanisme, antipatriarcal. Una forma de coneixement lluminosa.

L¡¯envit no ¨¦s f¨¤cil, per¨° s¨ª possible. He apr¨¨s aix¨ª a valorar els gestos femenins de la meva inf¨¤ncia i les seves revoltes, que sovint no eren ¨°bvies. ?s una llauna perqu¨¨ de vegades les meves matriarques es tornen a aixecar davant meu des del seu jard¨ª etern. Per¨° ara calibro millor les seves rebel¡¤lies i neurosis, tamb¨¦ les seves alegries. I els seus sabers: Viu d¡¯una altra manera, nena. Intento en paral¡¤lel mantenir a ratlla en mi mateixa les seves pulsions de control i conservar vives les seves virtuts de cura de la tribu.

Les coses han canviat molt des dels seixanta, per¨° no prou. Fins i tot anem a pitjor. Mig segle de la revoluci¨® sexual i les coses estan com estan. Passa de la ratlla la foscor en qu¨¨ viuen la gran majoria de les dones al m¨®n. En aquests dies, setmanes, mesos, la urg¨¨ncia de posar l¨ªmit a l¡¯assetjament sexual ha portat aquesta ignom¨ªnia als titulars. El feminicidi ¨¦s potser el primer s¨ªmptoma del segle que la modernitat est¨¤ trencada i vivim en una ¨¨poca retr¨°grada i cruel. Un pol¨ªtic masclista al capdavant de l¡¯imperi i en tants llocs les dones com a ostatges de guerra i arma de destrucci¨®. Guerres, a m¨¦s, en nom de les dones, com si fossin signe d¡¯una religi¨® fan¨¤tica: pel vel, els costums, els seus ¡°drets¡±, les seves mis¨¨ries. El cos femen¨ª com a mesura de les lleis. O met¨¤fora de drames pol¨ªtics.

I aix¨ª, la urg¨¨ncia de la den¨²ncia deixa a l¡¯ombra els ¨¨xits de les dones. Han d¡¯estar maltractades i vexades, les dones, per ser not¨ªcia? S¨ª. Quina porcada. Doncs viure i cr¨¦ixer ¨¦s imitar, i ves quins exemples. Per aix¨° el m¨¦s valu¨®s de la vaga d¡¯aquest 8 de mar? ¨¦s l¡¯empenta de la convocat¨°ria, la valentia de les generacions, la seva decisi¨® de no deixar-ne passar ni una. De v¨¨ncer la condescend¨¨ncia, aquesta xacra mis¨°gina i masclista. Tot tipus de dones estan fartes. Fant¨¤stica va estar Frances McDormand aquesta setmana en rebre el guard¨®, vestida al seu aire, quan va fer aixecar totes les dones nominades als Oscar. Un munt de talent. Sense pal¡¤liatius.

Aquesta vaga t¨¦ poder. Durar¨¤? Hi rumio i escric aquest dimarts amb la pregunta que volta pel cap: a partir de divendres, qu¨¨? ?s perceptible que l¡¯abast de la vaga pot ser intens. Els mitjans no han tingut m¨¦s remei que bolcar-s¡¯hi, per¨° tamb¨¦ ho indiquen observatoris m¨¦s precisos que no pas les enquestes. Escoles que avisen les fam¨ªlies dient que dijous tanquen. Bars on es parla del tema i es discuteix qu¨¨ cal fer i com, si les dues hores o tot el dia. Llibreries i teatres que tanquen. Botigues i s¨²pers, centres sanitaris i escoles bressol. Parelles organitzant el temps de les criatures. Qui s¡¯ocupa dels grans, dels malalts. Aquesta vaga ¨¦s productiva, reproductiva (familiar), de cures i de consum. Ni treballar (si tens feina), ni atendre la casa ni els nens, ni cuidar malalts, ni anar a comprar. El fervor de la vaga feminista viu a les xarxes socials al seu aire, decidit i al galop. Esperan?a d¡¯existir i no nom¨¦s sobreviure.

El repte ¨¦s immens: avan?ar en la igualtat de drets. Tant a casa com a la feina (si en tens) i al carrer, a l¡¯hora que sigui. Dret a no tenir por. A ser considerada una igual. A tenir feina, que entre les dones cada vegada falta m¨¦s. Al mateix salari. ?s el que importa en aquests temps foscos. Canvis, calen canvis urgents. En les lleis i en els homes, les dones no poden subsistir m¨¦s aix¨ª, tampoc els seus fills, i encara menys les filles. La cultura de la mort i del rebuig al talent ¨¦s criminal. Aquest 8 de mar? no hauria de quedar en postureig. ?s una alegria que vol durar.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF