Els fills (o les mares) terribles

Els fills terribles de l¡¯Edat Moderna, Peter Sloterdijk responsabilitza la Il¡¤lustraci¨® d¡¯haver liquidat l¡¯estabilitat d¡¯un ordre que garantia la transmissi¨®, sense ruptures, dels antics valors i les jerarquies. Aix¨ª com els grecs, diu, es van inventar la paideia per preservar la cultura en adonar-se que els fills ja no volien seguir els passos dels pares, a la modernitat l¡¯angoixa de trencar amb el passat s¡¯aguditza, i s¡¯entra en un m¨®n dominat pels enfants terriblesque es van succeint interminablement, trencant tradicions i genealogies i desafiant l¡¯autoritat paterna mentre van desaforadament a la recerca d¡¯uns horitzons creats a partir d¡¯ells mateixos: Sloterdijk xifra en aquest gest l¡¯amena?a que coagula els mecanismes reproductius de la cultura.

ELS ROMANENTS

V¨ªctor Garc¨ªa Tur

Emp¨²ries

160 p¨¤gines

16,50 / @ 8,99 euros

A Els romanents, premi Just M. Casero 2017, tercer llibre de Victor Garc¨ªa Tur (Barcelona, 1981), el lector hi pot trobar un exemple narratiu de les tesis del fil¨°sof alemany i, com si pass¨¦s pel filtre dels desvaris argumentals de C¨¦sar Aira ¡ªper¨° amb la contenci¨® de la timidesa¡ª, es presencia qu¨¨ passa quan un adolescent t¨¦ la necessitat de revoltar-se contra els seus pares, una parella d¡¯expunks que han deixat enrere la vida a la ciutat per instal¡¤lar-se en una urbanitzaci¨® de l¡¯extraradi i protegir aix¨ª l¡¯educaci¨® del seu fill: com ¨¦s que hem acabat d¡¯aquesta manera, sembla que es preguntin, sotmesos a les inquietuds, els desitjos i les pors d¡¯una classe social acomodada.

El pare t¨¦ el costum de passejar-se despullat amunt i avall de la casa per exhibir els tatuatges que li cobreixen el tors i els bra?os; fa que la casa tremoli infernalment amb els baixos de la m¨²sica que posa a tot volum, i no hi ha manera que entengui res de la conducta del seu fill. La mare s¡¯avorreix llegint novel¡¤les mentre fuma un porro al jard¨ª; brodar la situa en ¡°un pla mental proper a la meditaci¨®¡±, i s¡¯esfor?a per comprendre la conducta del seu fill: ¡°?Qui s¨®c jo per jutjar el meu fill? ?Quina millor edat per a la rauxa rom¨¤ntica i la hipersensibilitat de l¡¯adolesc¨¨ncia?¡±. I com que no oblida que ella tamb¨¦ ha passat per aquest avatar, que la joventut ¨¦s ind¨°mita i contr¨¤ria a l¡¯establert, inverteix tota la seva energia a llegir d¡¯amagat el dietari que escriu el seu fill: m¨¦s enll¨¤ dels canvis f¨ªsics constatables en la via quotidiana ¡ªs¡¯ha fet veg¨¤, un dia decideix que nom¨¦s pot vestir roba blanca, un altre conclou que ha de caminar descal?, a vegades s¡¯imposa el vot de silenci¡ª, la mare t¨¦ l¡¯oportunitat d¡¯accedir a la intimitat del seu pensament apocal¨ªptic davant de ¡°la lletjor del m¨®n¡±. Al cap i a la fi, la seva consigna ¨¦s ¡°no volem un lloc al m¨®n perqu¨¨ el m¨®n ¨¦s un lloc que no volem¡±. A aquestes dues veus ¡ªal soliloqui de la mare i a l¡¯escriptura del fill, diametralment oposades¡ª, s¡¯hi afegeix una tercera que prov¨¦ del llibre que la mare agafa de la biblioteca municipal per intentar aclarir l¡¯obsessi¨® del fill per l¡¯hecatombe final del m¨®n, Brev¨ªssima relaci¨® de les heretgies. La met¨¤fora ¨¦s ¨°bvia: les bandes i les tribus urbanes s¨®n una forma de rebel¡¤li¨® contra el poder i l¡¯autoritat semblant a la practicada en el seu moment pels adamites, els amalricians o els anabaptistes de M¨¹nster.

El millor d¡¯Els romanents ¨¦s la descripci¨® del xoc generacional, la lluita entre la permissivitat dels pares i el rigor fan¨¤tic del fill. O l¡¯embogiment progressiu de la mare. O l¡¯increment molt ben mesurat de l¡¯asf¨ªxia i la tensi¨® que va generant la conviv¨¨ncia di¨¤ria entre els dos mons m¨°rbids que es contraposen. O la creaci¨® d¡¯un ambient nociu que esdev¨¦ irrespirable, per¨° que es trenca cada vegada que el lector ha d¡¯enfrontar-se als petits assajos sobre les heretgies, i que no pot estar-se de considerar, cada vegada que hi topa, com una estrat¨¨gia de Garc¨ªa Tur per allargar un text que potser hauria quedat massa curt o com un descobriment fora d¡¯¨¨poca de les vel¡¤le?tats intertextuals. El lector tamb¨¦ observar¨¤ que a la coberta i a la contracoberta ¡ªi en algunes p¨¤gines de l¡¯interior¡ª totes les paraules estan ratllades: ¨¦s tan sols l¡¯obedi¨¨ncia als dictats del mercat i que colonitza la consci¨¨ncia art¨ªstica. La notable qualitat de la hist¨°ria i com l¡¯ha forjat ho feia innecessari.