Espais comuns excepcionals

Clotet_Tusquets 1960-1980, ¨¦s la proposta que es pot veure ara al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes (COAC). Una exposici¨® sobre l¡¯obra d¡¯aquests dos arquitectes, que tamb¨¦ ho ¨¦s d¡¯una ¨¨poca, la que correspon als anys seixanta i setanta, especialment interessant pel poc material que s¡¯ha ocupat d¡¯aquells anys. En la mostra, entre els panells que exhibeixen aquestes dues d¨¨cades de treball, distribu?da en dues plantes (l¡¯altell de la planta baixa i la Sala Picasso), destaquen les moltes i diverses coses que van fer aquests dos arquitectes. I b¨¤sicament van fer de tot. Dissenys de llibres, cadires, bancs, prestatgeries, penjadors, campanes d¡¯extracci¨® de fums, b¨²sties, llums, exposicions i evidentment arquitectura; edificis, plans urban¨ªstics, oficines i botigues, de les quals no en queda gaireb¨¦ res.

Entre aquest conjunt de dissenys, pl¨¤nols i edificis destaquen especialment els dibuixos, molts i bons. Dibuixos fets amb els mitjans d¡¯aquells anys, els elementals: tinta, aquarel¡¤les i paper. Uns dibuixos que, entre altres coses, expliquen una confian?a amb la capacitat de comprensi¨®, i tamb¨¦ complicitat, dels clients d¡¯aquell moment, la immensa majoria privats. Avui, la representaci¨® arquitect¨°nica no estrictament t¨¨cnica, aquella que es fa per ajudar a imaginar com ser¨¤ el que volem construir, s¡¯ha vulgaritzat enormement. Entre els molts dibuixos, seccions, seccions fugades, perspectives i plantes, destaca, al meu entendre, l¡¯atenci¨® donada al que habitualment anomenem, en els edificis, espais comuns. Aquest fet transcendeix l¡¯obra d¡¯aquest prol¨ªfic estudi d¡¯arquitectura i ens duu directament a l¡¯¨¨poca a la qual es realitzen aquestes obres i que mostra una preocupaci¨® notable vers aquests espais convertits en espais excepcionals, cosa que era visible tamb¨¦ en moltes altres obres d¡¯arquitectura barcelonina d¡¯aquell moment.

Dues coses fan que parem atenci¨® sobre aquest fet. Una ¨¦s que en aquests espais comuns s¡¯hi veu una tossuda manera de cercar l¡¯expressi¨® del volum en una arquitectura condicionada per la contenci¨® que imposa el fet d¡¯haver d¡¯existir majorit¨¤riament entre mitgeres, una cosa en la qual Barcelona ha educat sempre la seva arquitectura. Aquesta contenci¨® s¡¯expressa tamb¨¦ en el desig contrari, ¨¦s a dir, a voler fugir com sigui d¡¯aquesta quaresma arquitect¨°nica que, de manera magistral, mostra l¡¯arquitectura d¡¯aquella ¨¨poca. Sembla talment que les obres reservin la forma i el volum per a l¡¯interior i, en canvi, adoptin un posat m¨¦s aviat ¡°pudor¨®s¡± a l¡¯exterior.

La segona cosa ¨¦s una idea expl¨ªcitament lligada a aquests espais en tant que comuns, una evid¨¨ncia de com es buscava la sociabilitat en els edificis, tot facilitant la relaci¨® de les persones que hi vivien. Per¨° no era una sociabilitat horitzontal, mitjan?ant els avui habituals corredors comuns d¡¯acc¨¦s als habitatges. La relaci¨® que es buscava tenia un component vertical innegable, que quasi obligava a mirar cap avall, generalment al pati d¡¯acc¨¦s i als seus dispositius decoratius, o b¨¦ cap amunt, buscant la llum. Els dibuixos de les seccions i les perspectives d¡¯aquests espais comuns mostren aquesta configuraci¨® semblant a xemeneies socials, que ¨¦s una forma de mostrar l¡¯aspecte d¡¯una comunitat, m¨¦s semblant a un rusc que a una cadena de producci¨® com la que semblen evocar els corredors d¡¯acc¨¦s de les cases de ve?ns, com els de la Casa Bloc de Sant Andreu, per exemple. S¨®n les escales i balcons, i no els corredors, els que animen aquestes xemeneies socials, que configuren els escenaris per a una vida que sembla posar l¡¯accent a pujar i baixar i no tant a circular. En l¡¯exposici¨® aix¨° es pot veure en diferents obres i els seus dibuixos, als dels habitatges de Cerdanyola, als dels apartaments a Cadaqu¨¦s i als de la casa Full¨¤, aquesta darrera, all¨¤ al carrer G¨¨nova, potser un dels m¨¦s singulars edificis d¡¯habitatges de Barcelona.