Amnistia acusa el Govern espanyol d¡¯utilitzar lleis antiterroristes per restringir la llibertat d¡¯expressi¨®

Amnistia Internacional (AI) ho t¨¦ clar: "A Espanya s'est¨¤ atacant la llibertat d'expressi¨®". L'ONG arriba a aquesta conclusi¨® en un nou informe monogr¨¤fic elaborat despr¨¦s de les desenes de condemnes i processos judicials oberts per suposat "enaltiment del terrorisme" a les xarxes socials. "El Govern sotmet a fustigaci¨® tot un seguit d'expressions a internet ¡ªdes de lletres de can?ons pol¨ªticament controvertides fins a simples acudits¡ª utilitzant les categories generals previstes en les lleis antiterroristes d'imprecisa redacci¨® del pa¨ªs", subratlla l'organitzaci¨®, que emmarca aquesta actitud dins de tota una bateria de limitacions de drets que assola Europa actualment.

"Els Estats estan restringint diverses formes d'expressi¨®, inclosa l'expressi¨® a internet, sota el pretext de la seguretat nacional", continua Amnistia Internacional, tot just tres setmanes despr¨¦s que el Tribunal Suprem condemn¨¦s a tres anys i mig de pres¨® el raper Valt¨°nyc. Una sent¨¨ncia que va coincidir, a m¨¦s, amb el segrest del llibre Fari?a, del periodista Nacho Carretero, i la retirada de l'obra d'art Presos pol¨ªtics a l'Espanya contempor¨¤nia, de Santiago Sierra, a la fira Arco.

L'ONG descriu en el seu nou informe com Espanya recorre "abusivament" a preceptes previstos per a la lluita antiterrorista per "criminalitzar" un ventall ampli de declaracions fetes a les xarxes socials. En concret, Amnistia carrega contra l'article 578 del Codi Penal, que preveu penes de fins a tres anys de pres¨® per als qui enalteixin el terrorisme o humili?n les v¨ªctimes. "Les autoritats han estat utilitzant aquest article per reprimir les expressions d'¨ªndole pol¨ªtica, sobretot a les xarxes socials, i la comunitat art¨ªstica del pa¨ªs", destaca el document, que acusa l'Estat de "penalitzar" aix¨ª expressions leg¨ªtimes i incomplir les normes internacionals de drets humans. "L'impacte del 578 ¨¦s devastador per a les persones: des de multes importants fins a llargs per¨ªodes d'exclusi¨® del sector p¨²blic, passant per les penes de pres¨®", afegeix, abans de demanar la derogaci¨® d'aquest precepte.

Els casos que demostren aquesta tesis s¨®n nombrosos, segons subratlla AI: les acusacions contra els titellaires, el processament del m¨²sic C¨¦sar Strawberry o la condemna a Cassandra Vera a l'Audi¨¨ncia Nacional,?posteriorment absolta pel Suprem. "Aquests casos reflecteixen una intoler¨¤ncia creixent i perillosa cap a qualsevol expressi¨®, inclosa l'art¨ªstica, que es pugui considerar provocativa, inquietant o fins i tot ofensiva. Per¨° escandalitzar persones dient o piulant o cantant coses ofensives no ¨¦s delicte. Aplicar el dret penal a aquestes expressions no nom¨¦s estigmatitza, sin¨® que les greus conseq¨¹¨¨ncies que pot comportar s¨®n preocupantment desproporcionades", insisteix l'ONG.

L'informe carrega contra les?operacions Ara?a?impulsades per les forces de seguretat entre el 2014 i el 2016. Quatre actuacions policials coordinades que van implicar la detenci¨® de m¨¦s de 70 sospitosos d'"enaltiment del terrorisme" i "humiliaci¨® a les v¨ªctimes" a les xarxes socials. Entre els detinguts hi havia Arkaitz Terr¨®n, un advocat basc de 31 anys resident a Barcelona, que finalment va resultar absolt per l'Audi¨¨ncia Nacional. "En el meu cas, no van aconseguir res. Per¨° el seu objectiu no s¨®n les 60 persones processades despr¨¦s de les operacions Ara?a. El que busquen ¨¦s que la gent s'ho pensi dues vegades abans d'expressar la seva opini¨® a la xarxa, sobretot les persones m¨¦s cr¨ªtiques", denuncia el lletrat. "El seu cas demostra com d'estrets s'han tornat els l¨ªmits de l'expressi¨® acceptable a internet a Espanya", afegeix Amnistia Internacional.

Segons les dades recollides per Amnistia, l'article 578 ha deixat 66 condemnats en els dos ¨²ltims anys: 35 el 2016 i 31 el 2017. Una xifra superior a la registrada durant els cinc anys anteriors: 53. Aquest al?a es tradueix en una "autocensura per por de patir la repressi¨®"; una "reducci¨® del debat p¨²blic; i, unida a la llei mordassa, "una amena?a a llarg termini per a la for?a de la societat civil i la capacitat de garantir no nom¨¦s el dret a la llibertat d'expressi¨®, sin¨® la defensa de tot un seguit de drets humans fonamentals".