L¡¯esperit de l¡¯1 d¡¯octubre

El moment actual de la pol¨ªtica catalana s¡¯explica perfectament en el pre¨¤mbul a la proposta d¡¯investidura acordada entre el PDeCAT i ERC, que va ser rebutjada per la CUP. Aquest pre¨¤mbul porta el significatiu t¨ªtol de L¡¯esperit de l¡¯1 d¡¯octubre.

Es tracta d¡¯un text breu, de nom¨¦s un full, que planteja el dilema davant del qual es troba el moviment separatista despr¨¦s del resultat de les eleccions del 21 de desembre: cal replegar-se a les casernes d¡¯hivern i governar la Generalitat en el marc jur¨ªdic actual o b¨¦ seguir endavant amb el proc¨¦s, com fins ara, amb entusiasme per¨° sense idees i sense pla? Dels deu par¨¤grafs, nou estan dedicats a remuntar els ¨¤nims nacionalistes i un, nom¨¦s un, a introduir un cert realisme i insinuar, t¨ªmidament, una vaga sortida a l¡¯embolic actual.

Els primers, els de l¡¯enardiment nacional, resulten impropis d¡¯un document pol¨ªtic d¡¯aquesta naturalesa. En realitat, m¨¦s que una introducci¨® a un acord de govern, es tracta d¡¯una proclama encaminada a entronitzar el passat 1 d¡¯octubre com un dia hist¨°ric, un m¨¦s en el calendari sentimental-nacionalista de Catalunya. Per fer-ho, naturalment, es parla sempre en nom de Catalunya com un sol poble, es falsegen sistem¨¤ticament els fets, s¡¯invoquen falsos drets i es promou amb gosadia l¡¯odi a l¡¯enemic, ¨¦s a dir, a l¡¯Estat espanyol, que en el seu llenguatge, com ¨¦s ben sabut, ¨¦s un s¨ªmil d¡¯Espanya.

Vegem el contingut i, especialment, el to d¡¯aquest breu text. La primera frase ja pret¨¦n expressar, amb subtilesa, la dignitat ofesa d¡¯un poble, de tot un poble: ¡°Els catalans no oblidarem mai la jornada de l¡¯1 d¡¯octubre, dia de la celebraci¨® del refer¨¨ndum¡±. I afegeix: ¡°Contra un poble indefens i amb les mans al?ades en senyal de pau, la Policia i la Gu¨¤rdia Civil van carregar amb una viol¨¨ncia inaudita, inversemblant i impr¨°pia d¡¯un Estat de dret. Totes les l¨ªnies vermelles de l¡¯ofensa a la dignitat humana es van traspassar i superar. Qualsevol previsi¨® de la brutalitat que un es podia imaginar es va quedar curta¡±.

Despr¨¦s d¡¯aquest ¡°suau i amigable¡± comen?ament, tan cenyit, a m¨¦s, a la realitat dels fets, en uns par¨¤grafs m¨¦s endavant s¡¯insisteix i es recapitula: ¡°Desgraciadament, doncs, aquell dia vam constatar que la repressi¨® per part de l¡¯Estat espanyol ja no t¨¦ l¨ªmits. Un Estat que, en lloc de protegir-nos, ens ataca; en lloc de garantir la nostra llibertat, ens empresona i obliga a marxar a l¡¯exili, ens inhabilita, ens imposa multes exorbitants, ens amena?a, ens degrada com a persones, ens anul¡¤la com a poble¡±. Realment, es tracta d¡¯un text de combat, en el qual no s¡¯exagera, sin¨® que s¡¯inventa una realitat que t¨¦ ben poc a veure amb els fets.

Ara b¨¦, s¡¯obliden algunes dades b¨¤siques. Primer, aquell refer¨¨ndum no era legal, se n¡¯havia advertit repetidament, fins i tot mitjan?ant interlocut¨°ries judicials, i els qui el convocaven ho sabien extensament, va ser una provocaci¨®; segon, els Mossos d¡¯Esquadra, el cos de seguretat pr¨°piament competent, no va complir amb la seva missi¨® de fer respectar la llei, va desobeir una ordre judicial i va obligar els qui no eren directament competents ¨CPolicia Nacional i Gu¨¤rdia Civil¨C que improvisessin una tasca per a la qual no estaven preparats, passant a ser aix¨ª v¨ªctimes d¡¯una emboscada tra?ada perfectament; tercer, la viol¨¨ncia ¡°inaudita¡±, ¡°brutal¡±, i tots els altres adjectius que es vulguin utilitzar, tenint en compte les circumst¨¤ncies, va ser m¨¦s aparent que real, tal com prova que, amb una excepci¨®, ning¨² va ser ingressat en un hospital aquell dia. Per tant, mentides sobre mentides.

Per¨° aquest llenguatge ferotge i agressiu, que no convida al di¨¤leg sin¨® a la confrontaci¨®, se suavitza al final del text, amb la finalitat d¡¯atreure¡¯s la CUP, en l¡¯¨²nic par¨¤graf que cont¨¦ un cert realisme. En efecte, all¨¤ es fa una crida a les forces pol¨ªtiques independentistes del Parlament perqu¨¨ sumin i avancin amb l¡¯objectiu d¡¯ampliar les seves bases socials i pol¨ªtiques i anar eixamplant la seva minsa majoria en escons i la seva minoria en vots. En definitiva, una confessi¨® d¡¯impot¨¨ncia per seguir amb el proc¨¦s, una expressi¨® de la necessitat de guanyar m¨¦s suports.

Aquest ¨¦s el dilema que afronta l¡¯independentisme. Per¨° utilitzar aquest llenguatge moralment groller, aquest nou mite de l¡¯esperit de l¡¯1 d¡¯octubre, ni conven? la CUP ni crea condicions per superar la dif¨ªcil disjuntiva en qu¨¨ es troba.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.