La Pedrera ¡®treu¡¯ els colors a Xavier Miserachs

Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-Badalona, 1998) va tenir una vida curta per¨° intensa. El 1954, amb nom¨¦s 17 anys, amb una de les seves fotografies, un passad¨ªs fosc ple d'ombres del metro de Barcelona, va guanyar el primer premi del concurs convocat per l'Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya. El 1962, amb 25, va comen?ar Barcelona. Blanc i Negre, el llibre m¨¦s important de fotografies que s'havia fet fins llavors sobre la ciutat, fonamental encara per con¨¨ixer la Barcelona dels seixanta. I entre un any i un altre va comen?ar la carrera de Medicina, que va abandonar en l'¨²ltim curs, quan tot just li quedaven unes assignatures, per dedicar-se del tot a la fotografia. Despr¨¦s d'aix¨°, semblava que Miserachs no tenia res m¨¦s a fer.

De fet, la gran majoria de les seves fotografies, les que l'identifiquen davant d'altres autors, s¨®n d'aquest moment: seva ¨¦s la imatge dels emigrants nouvinguts a l'estaci¨® de Fran?a de Barcelona carregats de maletes i esperances; la del carret¨® carregat amb mig centenar de caixes prop del Born; la de la floreta a la Via Laietana i la de Teresa Gimpera, icona pop, jove i bonica, promocionant la discoteca Bocaccio. Per¨° Miserachs ¨¦s molt m¨¦s, tal com mostra Xavier Miserachs. Ep¨ªleg imprevist (fins al 15 de juliol), l'exposici¨® antol¨°gica m¨¦s ambiciosa, que ha obert les seves portes a la Fundaci¨® Catalunya la Pedrera, centrada en aquest fot¨°graf, que assegurava que una imatge era bona si aconseguia pessigar l'¨¤nima a l'espectador com ho havia fet a l'artista.

L'experta i comiss¨¤ria Laura Terr¨¦, filla del bon amic de Miserachs, el tamb¨¦ fot¨°graf Ricard Terr¨¦, ha seleccionat unes 150 fotografies, la meitat en blanc i negre i l'altra en color, i moltes d'elles in¨¨dites, despr¨¦s de repassar l'arxiu de l'artista, format per prop de 10.000 imatges de l'arxiu dipositat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). La idea ¨¦s mostrar el Miserachs total, que t¨¦ molt a veure amb la convulsa Europa de la segona meitat del segle XX, per¨° tamb¨¦ el fot¨°graf que va utilitzar el color en la publicitat i la moda, mostrant, com cap altre, dones alliberades i desinhibides, o el que treballava per al m¨®n editorial. ¡°Les imatges han estat seleccionades dels contactes de Miserachs. I moltes es mostren per primera vegada en el seu format original, no com al final van sortir publicades despr¨¦s de passar per edici¨®¡±, explica la comiss¨¤ria, que defensa que la selecci¨® ¨¦s ¡°un recorregut pel temps que li va tocar viure i mostren l'evoluci¨® d'una mirada compromesa i reflexiva, sempre de complicitat amb el p¨²blic, m¨¦s que amb l'assumpte¡±.

Amb tem¨¤tiques i plantejaments propers a fot¨°grafs de la seva generaci¨®, com Oriol Maspons, Colita i Ricard Terr¨¦, la comiss¨¤ria considera que una de les difer¨¨ncies significatives de Miserachs amb la resta ¡°¨¦s la seva versatilitat i el seu talent de fot¨°graf-escriptor¡±, perqu¨¨ va bolcar per escrit bona part dels seus coneixements te¨°rics. De fet, un dels seus reconeixements m¨¦s grans li va venir amb un dels seus llibres, Fulls de contactes. Mem¨°ries, amb el qual va obtenir el premi Gaziel el 1998. ¡°Un text en el qual respon a molts dels dubtes i preguntes que es poden plantejar¡±, assenyala Terr¨¦.

La mostra recull la seva s¨¨rie Costa Brava Show, del 1965, en la qual plasma la transformaci¨® i conquesta del turisme del parad¨ªs que era la costa catalana; unes imatges en les quals conviuen el passat i la modernitat que va representar l'arribada d'estrangers. Despr¨¦s arribar¨¤ l'explosi¨® de color que va representar els seus treballs en la publicitat, el reportatge i la fotografia de llibres, com els enc¨¤rrecs que li va fer Pasqual Maragall als anys vuitanta, per a un llibre col¡¤lectiu, com va ser Els barcelonins, del 1988. Per¨° tamb¨¦ amb escenes de mig m¨®n, des de Leningrad fins a Guinea Conakry i Nova York, fruit dels constants enc¨¤rrecs que va rebre com a corresponsal per a publicacions com La Actualidad?Espa?ola, Gaceta ilustrada, Interviu o Triunfo, revista amb la qual va signar el 1968 un contracte de disponibilitat exclusiva. Miserachs va morir el 1998, als 61 anys, i va deixar el seu arxiu perfectament organitzat i classificat en fulls de contacte en els quals ¨¦s possible veure, tal com va mostrar el Macba el 2015, la seva met¨°dica forma de treballar.