Una diva sota un pont

¡°El Roberto em va demanar que li escrigu¨¦s un mon¨°leg sobre l'actriu dram¨¤tica que porta a dins¡±, explica Marc Rosich mentre Roberto G. Alonso fa que s¨ª amb el cap, encantat. A partir d'aquell moment, va comen?ar un brainstorming continu entre els dos creadors, una successi¨® de propostes, idees, can?ons, frases¡­ I el resultat, A m¨ª no me escribi¨® Tennesse Williams (porque no me conoc¨ªa), el signen tots dos: el dirigeix Rosich i l'interpreta Alonso. ?s un mon¨°leg impossible d'etiquetar: teatre de text, dansa, performance, musical, playback¡­? ¡°Pertany a tot, ¨¦s lliure, bastard¡±, sentencia Rosich. Una presumpta diva de la can?¨® caiguda en desgr¨¤cia explica i canta la seva hist¨°ria des de sota un pont, on viu des que la van desnonar. Despr¨¦s de triomfar a Fira T¨¤rrega el 2016, on es va representar, efectivament, sota un pont, ha conegut molts espais i moltes geografies, i ara recala a?La Seca Espai Brossa, a Barcelona, on es podr¨¤ veure fins a l'1 d'abril.

El personatge ¨¦s tot tendresa, malenconia i passi¨®. "No sabem si diu la veritat o s'ho inventa tot. Per¨° tant se val", diu Rosich. "?s una dona? ?s un home que fa de dona? ?s alg¨² que es creu les seves pr¨°pies mentides? Ni tan sols li vam posar nom, apareix al gui¨® com a dona madura". Els referents s¨®n molts: "Em fascinen aquells melodrames en blanc i negre de Katharine Hepburn, Jane Wyman, Vivian Leigh", diu Alonso. Per¨° la cosa es va desencallar quan va sortir el nom de Tennessee Williams ("De una calada me habr¨ªa fumado toda", diu l'artista en escena) i els seus personatges perdedors, lluitadors, ¨ªntegres. Aquesta diva que Alonso porta a dins ¨¦s, de fet, qualsevol personatge del dramaturg americ¨¤, des de la Maggie de La gata sobre la teulada de zinc, fins a la Serafina de?La rosa tatuada o, per descomptat, la Blanche Dubois d'Un tramvia anomenat desig. "A partir de la Blanche vam anar estirant el fil", diu Rosich.

La protagonista, no obstant aix¨°, ¨¦s molt actual. "S'ha d'inventar un m¨®n de fantasia per lluitar contra un sistema que est¨¤ per sobre de les persones. Amb tota la seva coqueteria troba una espurna d'esperan?a al seu m¨®n", comenta Alonso. Per¨°, per sobre de tot, mant¨¦ la dignitat. "Si no fos aix¨ª, no hi hauria personatge".

Aquesta situaci¨®, tan habitual, li dona proximitat. "El que li passa a ella ens pot passar a tots: qualsevol pot deixar de pagar tres quotes del lloguer, quedar-se al carrer i caure en una din¨¤mica terrible. Tots som vulnerables", diu Alonso. "Quanta gent dorm sota un pont, o en un caixer, desconnectada de la vida, en una bombolla, tan a prop i, alhora, tan lluny de nosaltres?".

Entrem, aqu¨ª, en el terreny de la den¨²ncia. ¡°Qui diu que jo no faig teatre pol¨ªtic?¡±, repeteix en escena la dona. "En fer qualsevol espectacle, per m¨¦s banal que pugui semblar, ens estem posicionant. De vegades el fet est¨¨tic es menja el discurs, per¨° sempre hi ha el punt de vista de l'autor. Tota la frivolitat de l'obra t¨¦ una punta d'ironia demolidora, dards molt ben dirigits", explica Marc Rosich.

Un abocador de bellesa

L'escenografia est¨¤ feta a partir de deixalles. "Crea bellesa de les escombraries", diu Rosich. Un carro de supermercat, mil cartrons, una taula plegable, una caixa de nevera que fa de paravent, llibres i revistes, tot vell. I vestits... "Porto roba dels Encants, coses que ja tenia de la meva companyia, o faldilles, vestits i sabates de la meva mare, que va ser una lluitadora, com la protagonista. Em canvio de roba 21 vegades", diu Alonso. I riu: "Acabo esgotada!"

"El mateix passa amb les can?ons: els donem una nova vida. S¨®n versions xungues. La de la Tocata i fuga de Bach que fa amb l'arpa [un estenedor, de fet] no ¨¦s la millor. Fins i tot la can?¨® en qu¨¨ la protagonista parla amb la banquera que la desnona ¨¦s molt estranya... (Despr¨¦s hem sabut que ¨¦s de Jaime de Mora y Arag¨®n!) S¨®n can?ons que podr¨ªem trobar en els pitjors cassets de les gasolineres, per¨° convenientment tunejades ens agraden. Tot molt trash". I, sobretot, s¨®n temes narratius perqu¨¨ ens situen: des de la veu aspra de Chavela Vargas fins a Loquillo preguntant-se Qu¨¦ hace una chica como t¨² en un sitio como este, passant per Sara Montiel o per Mem¨°ries d'?frica.