Contra les ¡®fake news¡¯, periodisme

La ¡°not¨ªcia¡± que el Govern d'Isl¨¤ndia pagaria 1.800 euros al mes als homes que es casessin amb una dona islandesa, que es va emetre en un v¨ªdeo de YouTube, va tenir un mili¨® de visites. Va ser completament inventada i el Govern island¨¨s la va desmentir. La ¡°not¨ªcia¡± que la Universitat d'Oxford donaria 15 minuts m¨¦s de temps a les dones per fer els ex¨¤mens era falsa a mitges, ja que la mesura s¨ª que es va aplicar, per¨° l'univers no eren nom¨¦s les dones, sin¨® tot l'alumnat. La ¡°not¨ªcia¡± que l'Ajuntament d'Oviedo prohibiria mirar i dirigir-se a les dones al carrer, que partia d'un contingut humor¨ªstic originat a les p¨¤gines sat¨ªriques de 12minutos.com, es va difondre com una not¨ªcia real a diversos mitjans i plataformes d'internet. S¨®n tres exemples als quals fa refer¨¨ncia un informe del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre les fake news de g¨¨nere, que arriben a refor?ar la discriminaci¨® de les dones.

La pe?a referent a Isl¨¤ndia ha estat un exemple del fenomen de ¡°desinformaci¨® informativa¡± en un debat organitzat pel CAC al voltant de la informaci¨® en l'era de les?fake news, en el marc d'una s¨¨rie de reflexions del F¨°rum de Comunicaci¨® que avui han desenvolupat els periodistes Marta Sugra?es (TVE), Toni Cruanyes (TVC) i Agn¨¨s Marqu¨¨s (RAC1), moderats per M¨°nica Planas. El fenomen est¨¤ directament relacionat amb la circulaci¨® massiva i immediata de tot tipus d'informacions a les xarxes socials que s¨®n l'instrument de coneixement, en primera inst¨¤ncia, del 48% de la poblaci¨®, una proporci¨® que puja fins al 75% en el cas dels joves a trav¨¦s de Facebook, Twitter i altres.

Un informe de la Uni¨® Europea suggereix una cosa semblant a una recepta per abordar aquest fenomen: alfabetitzaci¨® medi¨¤tica, refor?ar el paper dels mitjans de comunicaci¨® i adoptar un codi de bones pr¨¤ctiques. Aquesta ¨¦s la teoria. Qu¨¨ han de fer els mitjans de comunicaci¨® davant d'una gran saturaci¨® informativa? ¡°La veritat ¨¦s que ¨¦s un drama l'impacte que t¨¦ la invasi¨® d'informaci¨® de les xarxes socials perqu¨¨ cada vegada necessitem m¨¦s temps per comprovar si una cosa ¨¦s certa o no¡±, reconeix Sugra?es. ¡°Jo ho resumiria en els mecanismes de sempre, contrastar les informacions. Fer les trucades que toquen abans de donar cr¨¨dit a alguna cosa que circula per les xarxes¡±, afegeix Marqu¨¨s. Cruanyes, presentador del TN vespre, posa un altre exemple del que va passar fa tot just uns dies, quan va circular per les xarxes que l'exconseller Joaquim Forn tenia tuberculosi: ¡°Cal comprovar si ¨¦s veritat o no, i trucar i donar la informaci¨® que es contrasta, que en aquest cas era que no es tractava de tuberculosi¡±.

Hi ha prou qu¨°rum en el fet que, a m¨¦s de contrastar, el bagatge professional ¨¦s una altra bona eina per destriar la falsedat, i tamb¨¦ reconeixen que un h¨¤ndicap per posar-ho en pr¨¤ctica ¨¦s ¡°ells ho han donat¡±. Un problema m¨¦s: la viralitat de les informacions o ¡°destriar entres les que tenen vida nom¨¦s a les xarxes socials i es queden aqu¨ª i les que s¨ª que tenen un inter¨¨s informatiu¡±, afegeix Marqu¨¨s. I un altre: les presses.

Ser emissor a les xarxes no ¨¦s el mateix que ser periodista. Per¨°, com s'enfoca a la televisi¨® o a la r¨¤dio una not¨ªcia o informaci¨® que circula per les xarxes socials? ¡°En televisi¨®, dels periodistes s'espera que les not¨ªcies s'expliquin, s'argumentin i que es faci ordenadament amb criteris period¨ªstics¡±, sost¨¦ Cruanyes. L'exemple del que ha passat aquesta setmana amb l'assassinat de Gabriel Cruz en el tractament televisiu ha donat joc en el debat. ¡°?s un clar exemple que l'espectacle televisiu ha multiplicat la commoci¨®¡±, en opini¨® de la periodista de RAC1, que, com els seus col¡¤legues en la trobada, es mostrava molt cr¨ªtica per la confusi¨® buscada d'alguns programes d'entreteniment de les cadenes privades ¨CAntena 3 i Telecinco¨C d'utilitzar elements habituals dels programes informatius ¨Ccom les connexions en directe¨C per real?ar el missatge ¡°del que ¨¦s purament un programa de tert¨²lia entre opinadors¡±. Cruanyes escombra una mica cap a casa i reconeix que el proc¨¦s s'ha convertit, a TV3, en contingut de programes d'entreteniment. Tamb¨¦ admet que, objectivament, a l'informatiu del TN ¨Cque, com la resta dels catalans, b¨¤sicament es va sumar a les not¨ªcies de l'assassinat del Gabriel a partir de diumenge amb la detenci¨® de la sospitosa i la troballa del cad¨¤ver¨C no li interessaven els detalls del cas, ¡°per¨° anem a remolc de tot i aix¨° passa perqu¨¨ ¨¦s un sistema de televisions que ¨¦s una merda, que es basa en un negoci perqu¨¨ la gent passi l'estona mirant la tele i, mentrestant, els posem anuncis¡±.