Per l¡¯amor de D¨¦u, deixeu-nos la zebra!

Els plans de futur del Zoo passen, segons es veu, per desfer-se dels animals que m¨¦s poden molestar el creixent sector animalista, comen?ant pels elefants, que han estat un dels seus cavalls de batalla, i curar-se en salut pel que fa les esp¨¨cies que es quedin, invocant la seva proximitat mediambiental o el seu inter¨¨s per a projectes de conservaci¨®. L'opci¨®, d'acord amb els signes dels temps, no acontentar¨¤, per descomptat, els animalistes m¨¦s radicals, que estan per l'alliberament general i, un cop deixis anar les foques, o les traspassis, com s'ha fet, faran campanya pels senglars africans (Pumba) o els guanacs (L'emperador i les seves bogeries), fins a la desaparici¨® completa dels zoos, que ¨¦s el seu objectiu declarat. En fi, si fos per ells no quedarien ni els dragons de Komodo, que haurien de ser on els toca, que ¨¦s Komodo, i si mosseguen algun turista, doncs millor.

Per¨° encara que no satisfacin els m¨¦s animalistes, els plans tranquil¡¤litzaran les consci¨¨ncies de moltes persones de bona voluntat que es troben desorientades enmig de l'actual revoluci¨® a favor dels no humans i veuen amb bons ulls que es prenguin algunes mesures. Com diu Corine Peluchon en el seu Manifest animalista, cal anar a poc a poc en el proc¨¦s de portar la gent a la causa a favor dels drets dels animals, sense excessos ni escarafalls.

No cal exagerar ni caure en la demag¨°gia ni en l'antropoformitzaci¨®. Les necessitats d'un rinoceront no s¨®n les d'un senyor de M¨¤laga, ni el seu concepte de llibertat ¨¦s el de George Wallace. La vida de molts animals al parc barcelon¨ª, molt digna, ¨¦s bona: estan ben cuidats, amb cases que ja ens agradarien a vost¨¨ o a mi (vagin a veure la de les girafes), i a resguard de depredadors: la veritable jungla ¨¦s fora.

Un altre element a tenir en compte amb el Zoo i la seva destinaci¨® s¨®n les mem¨°ries dels humans. Per a molts barcelonins, el Zoo ha estat un espai, paradoxalment, de llibertat i d'aventura (i de fam¨ªlia), on podies trobar-te amb la vida salvatge quan l'¨²nica altra opci¨® eren els fascicles de Fauna. Aix¨° no s'oblida, ni tampoc la nost¨¤lgia d'haver-lo compartit amb els teus ¨¦ssers estimats, encara que llegeixis la Peluchon. La vida est¨¤ feta de canvis i de pactes. L'altre dia em vaig sentir trist per veure el jaguar tan lluny de l'Amaz¨°nia del coronel Fawcett. Per¨° que ning¨² em digui que quan se'n vagi haur¨¦ de consolar-me amb els tritons del Montseny (i mira que me'ls estimo). Almenys parlem-ho, i, per l'amor de D¨¦u, deixeu-nos la zebra!