Marta Rovira, la independentista sense passat

Esquerra Republicana ha estat tradicionalment un partit ca?nita que ha devorat els seus l¨ªders per substituir-los per d'altres; amb certa inclinaci¨® al carlisme i, per aix¨°, molt implantat a la Catalunya rural; i, a m¨¦s, un partit molt mascul¨ª, en el qual mai havia despuntat cap dona. El gir a tot aix¨° es va produir amb l'arribada d'Oriol Junqueras a la c¨²spide de la formaci¨®, ara ja fa sis anys: es va proposar acabar amb les lluites internes i ho ha aconseguit; va obrir les finestres d'ERC a la Catalunya metropolitana amb fitxatges com el de Gabriel Rufi¨¢n, i va nomenar secret¨¤ria general Marta Rovira i Verg¨¨s, una advocada sense passat pol¨ªtic que abans de recalar al Parlament el 2012 no havia ocupat cap c¨¤rrec p¨²blic.

Rovira estava ben posicionada per aspirar a la presid¨¨ncia de la Generalitat, despr¨¦s que Junqueras fes un pas enrere i l'assenyal¨¦s com a candidata en una carta escrita des de la pres¨® d'Estremera. Nascuda a Vic fa 40 anys, Rovira va i ve gaireb¨¦ cada dia a Barcelona des d'aquesta poblaci¨®, que ¨¦s a l'independentisme catal¨¤ una cosa semblant al que en el seu moment va ser Renteria en el m¨®n abertzale.

Diputada al Parlament en les dues ¨²ltimes legislatures, ha estat la portaveu de Junts pel S¨ª en l'¨²ltima i aix¨° li ha perm¨¨s estar en totes les salses del proc¨¦s independentista, fins a convertir-se en l'ombra de Junqueras, per qui sent una admiraci¨® rec¨ªproca. La sintonia arrenca el 2008, quan Joan Puigcerc¨®s, llavors el l¨ªder d'Esquerra, la va col¡¤locar en la nova executiva com a responsable de pol¨ªtica internacional.

Aquell mateix any, Junqueras va ser triat eurodiputat com a independent per les llistes d'ERC i Rovira va ascendir fins a la secretaria general de l'Alian?a Lliure Europea, el partit que agrupa les formacions que defensen el dret a l'autodeterminaci¨® dels pobles, davant de l'Europa dels Estats. Aquest va ser l'¨²nic c¨¤rrec pol¨ªtic que va ocupar fins que va arribar al cim d'Esquerra i en el seu curr¨ªculum oficial es diu que va ser professora de dret administratiu a l'Escola de Policia de Catalunya.

Despr¨¦s va venir el congr¨¦s del 2011, en el qual Junqueras va arrasar amb el 92% dels vots: es va consolidar llavors un binomi que perdura, amb un clar repartiment de papers. Sense fer soroll, tots dos han situat l'hist¨°ric partit en el seu millor moment pol¨ªtic.

Casada i amb una filla, Rovira va ser una brillant alumna de Dret que va aconseguir diverses matr¨ªcules. Tamb¨¦ va cursar la carrera de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques a dist¨¤ncia, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Va exercir d'advocada durant un temps i va treballar a l'Ag¨¨ncia Catalana de Cooperaci¨® al Desenvolupament de la Generalitat.

Amb Junqueras l'uneix, a m¨¦s, una especial emotivitat: a tots dos se'ls han caigut les ll¨¤grimes en p¨²blic en defensa dels seus arguments o en moments emotius per als sobiranistes. Tots dos s¨®n tamb¨¦ independentistes fins al moll de l'os, que abominen dels conversos de l'extinta Converg¨¨ncia que el 2010 va governar Catalunya amb el suport del PP.

Els qui la coneixen diuen que en aquests dos anys amb prou feines ha exercit com a portaveu de Junts pel S¨ª. ¡°Ella nom¨¦s venia als plens els dies hist¨°rics¡±, assegura una diputada amb ironia per referir-se a l'expressi¨® del secessionisme. M¨¦s bolcada en l'estrat¨¨gia extramurs independentista que al Parlament, Rovira tamb¨¦ va tenir en el seu moment algun brot sectari, com quan va suggerir als grups de l'oposici¨® que no anessin a la Cambra si era per ¡°entorpir el mandat democr¨¤tic¡± per la secessi¨®.