L¡¯activisme en¨¨rgic i desacomplexat contra les armes sacseja els Estats Units

Els Estats Units es van llevar diumenge encara sorpresos pel poder¨®s clam contra les armes de les marxes multitudin¨¤ries de dissabte arreu del pa¨ªs. L'activisme en¨¨rgic i desacomplexat dels joves de l'escola de Parkland (Florida), atacada al febrer, va aconseguir fer sortir als carrers una multitud diversa en edat, ra?a i valors. El moviment contra l'epid¨¨mia de viol¨¨ncia armada va aconseguir organitzar la seva mobilitzaci¨® m¨¦s multitudin¨¤ria en anys i, sobretot, no ho va fer liderat per pol¨ªtics o organitzacions de pressi¨® consolidades des de fa temps.

?s una ressaca de satisfacci¨® per als activistes de Parkland. El trauma de la mort de 14 estudiants i tres adults per trets d'un exalumne els va esperonar a reclamar r¨¤pidament solucions a la classe pol¨ªtica. Han despertat empatia amb les seves hist¨°ries crues sobre el drama de sobreviure un tiroteig. En la manifestaci¨® central de dissabte, a Washington, Emma Gonz¨¢lez, de 18 anys i una de les icones nascudes arran de la trag¨¨dia, va estar m¨¦s de quatre minuts en un silenci imponent. Quan feia, en total, sis minuts i vint segons que era a l'escenari, va tornar a parlar. ?s l'interval de temps que Nikolas Cruz, el tirador de 19 anys, va estar descarregant bales a l'institut Marjory Stoneman Douglas el 14 de febrer.

Alguns han comparat el seu moviment amb el dels estudiants que van protestar als anys seixanta contra la Guerra del Vietnam o l'han englobat en el ressorgiment de l'activisme als EUA, atiat per la presid¨¨ncia de Donald Trump.

Per¨° la de diumenge ¨¦s tamb¨¦ ¨¦s una ressaca de realisme. Washington ha viscut altres grans marxes reivindicatives en les ¨²ltimes d¨¨cades i al final el que mesura el seu veritable abast ¨¦s el seu impacte a llarg termini: la capacitat d'alterar prou els vaivens de l'opini¨® p¨²blica per for?ar reformes legals profundes. ?s una cosa que, ara com ara, no ha passat amb la regulaci¨® de l'¨²s de les armes, emparat per la Constituci¨®.

Malgrat la seva joventut i inexperi¨¨ncia pol¨ªtica, els estudiants de Parkland s¨®n conscients d'aquesta realitat. ¡°Aix¨° no ¨¦s el final, ¨¦s nom¨¦s el principi¡±, va avisar Gonz¨¢lez diumenge. En una entrevista a la cadena CBS, amb quatre dels seus companys d'institut, va explicar que tenen previst fer accions de pressi¨® fins a les eleccions legislatives de novembre, en les quals esperen que el control de les armes sigui un assumpte cabdal per als ciutadans a l'hora de decidir els seus vots per al Congr¨¦s federal i els governadors estatals.

El 20 d'abril han organitzat una protesta d'abandonament de les aules en l'aniversari del tiroteig a l'escola de Columbine (Colorado), on dos joves van matar el 1999 13 persones, la primera gran matan?a en una escola nord-americana. Tamb¨¦ promouen mobilitzacions en universitats i capitals estatals. ¡°Aix¨° seguir¨¤ passant tret que hi fem alguna cosa¡±, va dir Ryan Deitsch, un altre alumne de Parkland. ¡°Volem que els votants facin eleccions ben informats¡±, va afegir la seva companya Delaney Tarr.

?s un objectiu complex. Els joves acostumen a participar menys en eleccions que els grans i fins ara les armes han definit molt m¨¦s el vot dels electors conservadors que no pas els dels progressistes.

La matan?a de Florida ha aconseguit que tot l'espectre pol¨ªtic, inclosa la poderosa Associaci¨® Nacional del Rifle, coincideixi que l'statu quo entorn de les armes s'ha de canviar. La q¨¹esti¨® ¨¦s quant. Si les modificacions s¨®n superficials, com defensen la ind¨²stria armament¨ªstica i la majoria de republicans; o profundes, com demanen els activistes de Parkland i el Partit Dem¨°crata.

Les principals reclamacions de les manifestacions eren prohibir els rifles militars (com el que va utilitzar Cruz i que va estar vetat entre el 1994 i el 2004), ampliar els controls d'antecedents als compradors i elevar de 18 a 21 anys l'edat m¨ªnima per adquirir una arma. D'aquestes tres peticions, ara com ara nom¨¦s han aconseguit l'¨²ltima a Florida, tot i que aix¨° no ¨¦s trivial, at¨¨s que ¨¦s un dels Estats m¨¦s conservadors.

El domini republic¨¤ del Congr¨¦s a Washington fa improbable que s'abordi qualsevol reforma important abans dels comicis del novembre. Per¨° s'han fet alguns passos t¨ªmids. La llei pressupost¨¤ria, aprovada divendres, inclou millores en el control d'antecedents. Tot i aix¨ª, els conservadors, amb Trump al capdavant, defensen armar els professors per evitar noves matances com la de Florida. ¡°Nom¨¦s posa els nens i els estudiants en m¨¦s perill¡±, els va respondre diumenge Cameron Kasky, supervivent de Parkland.