L¡¯hora de la valentia

La nostra pol¨ªtica de blocs fa pensar en la guerra freda, amb el mur de metacrilat de la can?¨® de Kiko Veneno, que no ens deixa ensumar-nos ni grapejar-nos i ens fa girar-nos d'esquena a la DUI o al 155. La duresa judicial, en fer una lectura extrema dels esdeveniments de la tardor, estimula l'intent de socialitzar la derrota. Una vegada comprovat que les desobedi¨¨ncies les carrega el diable, ¨¦s dur recon¨¨ixer que l'espectacular ¨¨xit de les mobilitzacions es va coronar amb una estrat¨¨gia improvisada d'aventura juvenil de conseq¨¹¨¨ncies adultes i lamentables. Presumint de saltar-se la llei, han lliurat la pol¨ªtica a la llei.

La pol¨ªtica, com algunes empreses, tamb¨¦ ha canviat de domicili i se'n va a Madrid, Brussel¡¤les, H¨¨lsinki... Aqu¨ª ning¨² decideix res si no ¨¦s en una assemblea de la CUP. La pol¨ªtica necessita sortir dels hotels i jutjats i tornar a aquest territori anys inexplorat: la pol¨ªtica com a lloc de conquesta i de ren¨²ncia, de negociaci¨® i acord, de lluita pel que es vol i de govern del que es t¨¦. Entre la Catalunya i l¡¯Espanya del tot o res hi ha encara un ampli espai buit de modificaci¨® de la realitat sense v¨ªctimes col¡¤laterals.

No ¨¦s f¨¤cil. A la nova esquerra, i a la no tan nova, li tremolen les cames per proposar alguna cosa amb subjecte, verb i predicat. El silenci tossut del PSOE lamina el discurs del PSC; Comuns-Podem, la for?a pol¨ªtica amb m¨¦s polit¨°legs per metre quadrat, no ha sabut llegir i entendre el pensament de la gent amb el cor dividit que li va donar l'alcaldia de Barcelona, la vict¨°ria a les generals i li va fer el salt el 21-D. Mig mili¨® de persones que van donar-los suport el 2016 van deixar de fer-ho el 2017, i la conflu¨¨ncia ¨¦s poca cosa sense aquesta gent. La necessita el 2019 si no vol quedar-se en el que podria haver estat i no va ser: una oportunitat per construir una hegemonia cicatritzadora de ferides.

Sense un model cre?ble d¡¯Estat en la pol¨ªtica catalana no ¨¦s possible fer cap altra cosa que surar. Comuns-Podem va aconseguir el m¨¦s dif¨ªcil, obrir un nou espai pol¨ªtic amb una vict¨°ria, per¨° no ha aconseguit l'impossible: mantenir-lo sense escoltar-lo, sense atendre¡¯l i sense valorar-lo. Haver passat del vint-i-cinc al vuit per cent exigeix aclarir ambig¨¹itats si es pret¨¦n recuperar les expectatives de vict¨°ria i ocupar el gran espai buit entre Arrimadas i Puigdemont. L'actual proposta confederal dels Comuns t¨¦ m¨¦s d'exc¨¨ntric pacte administratiu entre fam¨ªlies que d'alternativa s¨°lida per a la societat catalana. ?s l'hora de la valentia, de defensar un encaix federal amb un punt de suport emergent: aliances pol¨ªtiques amb les perif¨¨ries espanyoles ¡ªque pateixen amb les costures mal cosides de l'estat auton¨°mic¡ª per reformar el sistema i recon¨¨ixer constitucionalment la singularitat catalana, com passa amb el Pa¨ªs Basc.

L'assemblea dels Comuns del 22 d'abril hauria de ser una oportunitat per al reajustament i rellan?ament pol¨ªtic. Organitzar-se per tornar a guanyar o organitzar-se per conviure amb les modestes expectatives del 21-D. L'elecci¨® hauria d'estar clara.

Jos¨¦ Luis Atienza, coportaveu de Comuns Federalistes.