¡°El Brexit no hauria passat sense Cambridge Analytica¡±

Pregunta. Quina ha estat la seva motivaci¨® per parlar?

Resposta. La meva intenci¨® original era exposar el treball de Cambridge Analytica, en part perqu¨¨ jo vaig ajudar a muntar-la i hi tinc una responsabilitat. Si no per corregir el que ja s'ha fet, ja que hi ha coses que no es poden desfer, almenys per informar-ne les autoritats i la gent.

P. Qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s greu de tot el que ha revelat?

R. Primer, el fet que hi hagi una companyia que ¨¦s contractista militar i tamb¨¦ consellera del president dels Estats Units. En les democr¨¤cies modernes prohibim que els militars participin en les eleccions, per qu¨¨ permetem que contractistes militars participin i actu?n com a consellers d'alguns dels pol¨ªtics m¨¦s importants del m¨®n? Que una companyia que t¨¦ clients militars cre? una enorme base de dades de ciutadans, algunes recollides il¡¤legalment, genera un greu risc d'esborrar les fronteres entre vigil¨¤ncia dom¨¨stica i investigaci¨® de mercat convencional. La gent i els legisladors necessiten posar-se al dia amb la tecnologia i entendre?qu¨¨ signifiquen de deb¨° aquestes companyies, Facebook o altres, que guanyen diners amb les dades personals. ?s important que la gent vegi que no ¨¦s una cosa abstracta, sin¨® que t¨¦ un impacte tangible.

P. Quan es va adonar que era el moment de parar?

R. Va ser per acumulaci¨®. El problema ¨¦s que em vaig perdre en la meva pr¨°pia curiositat. No ¨¦s una excusa, per¨° tenia pressupostos milionaris, podia fer tota la investigaci¨® que volgu¨¦s. Aix¨° m'atreia molt. Hi vaig entrar el juny del 2013 com a director d'investigaci¨® del grup SCL [matriu de CA] i vaig comen?ar a entendre amb els mesos qu¨¨ feien de deb¨°. Per¨° t'aclimates a una cultura empresarial. No ¨¦s una excusa, per¨° ¨¦s aix¨ª. Fas m¨¦s i m¨¦s, cada pas no ¨¦s gaire m¨¦s gran que l'anterior, fins que, bang!, has creat una NSA [Ag¨¨ncia de Seguretat Nacional nord-americana] privatitzada.

P. Llavors va plegar.

R. Vaig marxar a finals del 2014. Va ser un any i mig crucial, abans no hi havia companyia. Es va anar fent m¨¦s i m¨¦s t¨°xica, sobretot tenint en compte com eren de dif¨ªcils Alexander Nix [conseller delegat de CA] i Steve Bannon [exvicepresident de CA i excap d'Estrat¨¨gia de Donald Trump]. Aquella llibertat per investigar que em va atreure al principi, quan va arribar Bannon, es va convertir en investigar per al que ara anomenem la dreta alternativa. Bannon no parava de venir a Londres, almenys una vegada al mes, i f¨¨iem una conference call cada dilluns al mat¨ª. No va haver-hi un despertar ¨¨tic sobtat. Va ser un entorn de treball t¨°xic.

P. Quin va ser el seu paper en el Brexit? Les ¨²ltimes revelacions suggereixen que una companyia de dades vinculada a CA va tenir un paper crucial en el resultat i va ajudar a manipular les normes sobre despesa electoral.

R. No vaig treballar en la campanya pel Brexit, per¨° en vaig ser una pres¨¨ncia fantasma, perqu¨¨ coneixia moltes persones i vaig contribuir a muntar l'empresa que es va posar al servei de la campanya. Sabia tot el que hi passava. Els vaig posar en contacte i vaig seguir el que feien.

P. El Brexit no hauria passat sense CA?

R. I tant que no. ?s important perqu¨¨ el refer¨¨ndum es va guanyar per menys del 2% dels vots?i es van gastar molts diners en publicitat a mida basada en dades personals. Aquesta quantitat de diners et compraria milers de milions d'impressions. Si t'adreces a un grup petit, podria ser definitiu. Si hi sumes tots els col¡¤lectius que van fer campanya pel Brexit, era un ter? de tota la despesa. I ens trobem al davant d'una q¨¹esti¨® fonamental per a l'encaix constitucional d'aquest pa¨ªs i per al futur d'Europa. Per aix¨° hi ha d'haver una investigaci¨® sobre els indicis que hi ha que es van gastar m¨¦s del legalment perm¨¨s. I l'hi diu alg¨² moderadament euroesc¨¨ptic. Per¨° la gent ha de poder confiar en les seves institucions democr¨¤tiques. Fer trampes ¨¦s fer trampes. Si alg¨² es dopa i arriba primer, pot ser que hagu¨¦s guanyat sense dopar-se, per¨° se li treu la medalla perqu¨¨ ha enganyat. Se li treu la medalla perqu¨¨ q¨¹estiona la integritat de tot el proc¨¦s. Parlem de la integritat de tot el proc¨¦s democr¨¤tic, i es tracta del futur d'aquest pa¨ªs i d'Europa en general.

P. En quins altres pa?sos europeus va treballar CA?

R. S¨¦ que It¨¤lia va ser un projecte quan jo era all¨¤, per¨° no en tinc detalls. No tinc refer¨¨ncies d'altres.

P. La ci¨¨ncia de les dades ¨¦s perillosa per a la nostra societat?

R. Les dades s¨®n la nostra nova electricitat. S¨®n una eina. Si hi ha un ganivet a la taula, pots fer un plat d'estrella Michelin o fer-lo servir com a arma per a un assassinat. Per¨° ¨¦s el mateix objecte. Les dades en si no s¨®n un problema, hi ha un potencial incre?ble i coses sorprenents que podem fer amb les dades. Per¨° el que CA ha exposat ¨¦s el frac¨¤s, no nom¨¦s dels nostres legisladors sin¨® de nosaltres com a societat, a l'hora de posar-hi l¨ªmits.

P. ?s tan gran la seva influ¨¨ncia? Funciona tan b¨¦ la predicci¨® a partir de dades?

R. Si mires els ¨²ltims cinc anys de?recerca cient¨ªfica de perfilament psicol¨°gic a partir de dades socials, valida que pots perfilar atributs psicol¨°gics. No hi ha dubte que pots perfilar la gent i explotar aquesta informaci¨®. Que aix¨° sigui adequat en un proc¨¦s democr¨¤tic ¨¦s una cosa que la gent hauria de rumiar. Ens estem digitalitzant com a societat, i com m¨¦s ho fem m¨¦s import¨¤ncia agafen les dades. Hem d'acceptar que les dades personals s'estan convertint en una part integral de la digitalitzaci¨® de la societat. La q¨¹esti¨® no ¨¦s evitar que s'utilitzin les dades personals. La pregunta ¨¦s quins s¨®n els riscos de les dades personals i com podem assegurar-nos que es processen i es gestionen d'una manera segura per a la gent.

P. Que una campanya pol¨ªtica s'adreci a col¡¤lectius concrets que estan indecisos no ¨¦s res de nou¡­

R. La difer¨¨ncia ¨¦s quan enganyes, quan crees una realitat a mida per a alg¨², quan t'adreces a alg¨² perqu¨¨ saps que ¨¦s m¨¦s susceptible d'entrar en teories conspirat¨°ries perqu¨¨ ho has perfilat aix¨ª, i el portes a una espiral de not¨ªcies falses. ?s diferent que trucar a una porta determinada identificant-te com a part d'una campanya. Una de les coses que f¨¨iem als Estats Units era investigar aquesta noci¨® del deep state?o Estat profund i la paranoia amb el Govern. Coses com qu¨¨ passa si venen i se t'enduen les armes. Pots perfilar un grup de persones molt receptives a aquestes teories conspirat¨°ries, com ara que Obama ha despla?at tropes a Texas perqu¨¨ no est¨¤ disposat a anar-se'n. Llavors fabriques blogs o webs que semblen not¨ªcies i les mostres tota l'estona a la gent que ¨¦s m¨¦s receptiva a aquest pensament conspirador. Despr¨¦s veuen la CNN i no hi ha res del que no paren de veure a internet, i pensen que la CNN amaga alguna cosa. Comen?¨¤vem la investigaci¨® amb m¨¨todes qualitatius, focus groups. Un focus group no ¨¦s generalizable, per¨° et permet recollir petits trossos que despr¨¦s pots provar quantitativament.

P. Quin ha estat l'error de Facebook en tot aix¨°?

R. Al principi deien que no hi havia infracci¨® perqu¨¨ els usuaris van donar el consentiment que s'utilitzessin les seves dades: en algun punt de les condicions d'¨²s deia que les teves dades poden ser explotades per aplicacions, tot i que no les estiguessis utilitzant. Un dels grans fracassos de Facebook ¨¦s legalitzar excessivament les seves condicions d'¨²s i oblidar una cosa tan important com ¨¦s l'expectativa raonable dels usuaris.

P. La gent no veu Facebook com una cosa p¨²blica?

R. No hi ha una dicotomia entre p¨²blic i privat, ¨¦s un espectre. El problema ¨¦s que si dius que nom¨¦s ¨¦s privada la comunicaci¨® un a un, i tota la resta ¨¦s lliure per a tots, si estenem aquesta l¨°gica podrien posar c¨¤meres de videovigil¨¤ncia al menjador de casa. Aix¨° ¨¦s l'equivalent digital del teu menjador. La gent es relaciona a Facebook com si parl¨¦s amb els amics. No est¨¤ publicant perqu¨¨ el m¨®n ho vegi. El fet que no comprovis les condicions de privadesa per defecte no ¨¦s ra¨® per no respectar aquesta expectativa raonable que hi ha cert grau de privadesa en el que publiques.

P. Com valora la reacci¨® de Facebook a les seves revelacions?

R. Miren aix¨° com un assumpte de relacions p¨²bliques. Si els import¨¦s, s'haurien assegut amb mi en comptes d'esborrar-me de la xarxa.

P. La gent no ha estat massa descurada?

R. No ¨¦s just acusar la poblaci¨® d'un pa¨ªs, aix¨° ¨¦s rentar-se'n les mans. Si ho van fer 50 milions de persones, crec que mostra que no hi havia una expectativa raonable que aix¨° passaria.

P. Per¨° la recollida de dades que es va fer no seria possible avui, perqu¨¨ Facebook ha canviat, no ¨¦s aix¨ª?

R. Segueix havent-hi moltes maneres d'explotar-les. No especularia sobre com es pot trencar la seguretat de Facebook, per¨° no existeix cap sistema perfecte.

P. Tenint en compte la flu?desa en la circulaci¨® de dades, hi ha alguna manera de regular-la?

R. Hauria d'estar regulada de la mateixa manera que un servei p¨²blic. De la mateixa manera que ¨¦s impossible viure en una societat moderna sense electricitat o aigua corrent, ara ¨¦s molt dif¨ªcil viure la teva vida sense acc¨¦s a internet, sense m¨°bil. Si aquestes plataformes s¨®n cada vegada m¨¦s essencials per al dia a dia, haur¨ªem de mirar-les d'una altra manera.

P. No dona suport a?#deleteFacebook, la campanya que s'ha creat per sortir de la xarxa social?

R. No soc anti-Facebook, ni antidades, ni antitecnologia. Igual que no estic en contra de les armes si s¨®n perqu¨¨ els soldats protegeixin la gent. Per¨° una persona no pot negociar individualment una s¨¨rie de condicions d'¨²s. No ¨¦s just demanar a la gent que ho entregui absolutament tot a aquestes plataformes per connectar-se a la vida moderna. No pots trobar feina si no tens LinkedIn. No pots llicenciar-te si no fas servir Google. No pots avan?ar en la vida sense utilitzar-les. Com que la vida moderna requereix l'¨²s d'aquestes plataformes, haurien de tenir una responsabilitat proactiva de tenir cura dels seus usuaris.

P.?Trump hauria guanyat sense CA?

R.?Hi va tenir un paper, ¨°bviament. Per¨° l'enfocament del que fa la companyia per a clients no ¨¦s necess¨¤riament correcte. No ¨¦s nom¨¦s el que van fer a Trump, ¨¦s el que van fer a Am¨¨rica. No ¨¦s una campanya, ¨¦s un desenvolupament gradual.

P. Van fabricar vost¨¨s l'anomenada dreta alternativa?

R. Exacte. Moltes de les coses que fa CA no s¨®n per a un client. A Robert Mercer [copropietari de CA i mecenes de la nova dreta nord-americana] no li importa si ¨¦s rendible o no. ?s multimilionari, no necessita diners. Posar 15 milions de d¨°lars l'any en una empresa no ¨¦s res per a ell. Molta de la feina era modelar narratives que la gent compraria i que farien m¨¦s f¨¤cil connectar amb candidats de la dreta alternativa. L'avantatge de tot aix¨° ¨¦s que pots esquivar les regulacions: ets un inversor i poses diners a la teva empresa, no ¨¦s una donaci¨® pol¨ªtica. Steve Bannon tenia una visi¨® per a la dreta alternativa. Necessitava que els republicans anessin del tradicional ¡°no m'agraden els impostos¡± a ¡°Obama em robar¨¤ les armes amb un ex¨¨rcit secret¡±. Per comen?ar una tend¨¨ncia cultural primer necessites els capdavanters. No comen?ar¨¤s una revoluci¨® de la dreta alternativa a San Francisco.

P. La seva especialitat era la predicci¨® de tend¨¨ncies de moda. Com va acabar ficat fins al coll en pol¨ªtica?

R. ?s exactament el mateix. La pol¨ªtica i la moda s¨®n el mateix. S¨®n l'expressi¨® de la identitat i del paper que tens a la societat. Pots pensar en Trump en termes de moda. Jo ho veig igual que les sand¨¤lies Crocs. Sap qu¨¨ s¨®n? S¨®n objectivament lletges. Abans que fossin populars eren lletges, i despr¨¦s ho van tornar a ser. Per¨° quan eren populars tothom les portava. Per a mi, Donald Trump ¨¦s el mateix que unes sand¨¤lies Crocs. ?s una est¨¨tica objectivament horrorosa, per¨° la gent sucumbeix a les modes. La gent adopta una est¨¨tica i despr¨¦s, quan veu les fotos en el futur, se'n penedeix profundament.