La Divisi¨®n Azul i la Barcelona grisa de la qual ning¨² no se¡¯n vol recordar

A Seis a?os de invierno (Edicions B) hi ha coses que nom¨¦s les pots saber si te les explica alg¨² que les ha viscut. Com el fet que a la Divisi¨®n Azul, al costat del Voljov, a quaranta graus sota zero, quan havien d¡¯orinar, els soldats es posaven un mitj¨® vell sense puntera al membre per evitar que se¡¯ls congel¨¦s. O el de les art¨ªstiques creacions decoratives que els guripes, els divisionaris, feien amb el l¨ªquid groc gelat.

Fernando Gar¨ª (Barcelona, 1956), l¡¯autor de la novel¡¤la, somriu. ¡°Aix¨° mateix, el meu pare va tenir un amic ¨ªntim que va estar a la Divisi¨®n Azul, a l¡¯artilleria, i a casa, quan no sabien qu¨¨ fer amb mi, em deixaven amb l¡¯oncle Enrique, que ¨¦s com li d¨¨iem. Era policia, un home alegre i simp¨¤tic. Hi ha un personatge a la novel¡¤la que n¡¯¨¦s un homenatge. Explicava hist¨°ries del front rus que se m¡¯han quedat¡±.

A la novel¡¤la, que va del 1941 al 1947, amb alguns flaix backs, i es desenvolupa en el contingent espanyol enviat a lluitar a la URSS, bra? a bra? amb l¡¯ex¨¨rcit alemany, i a la Barcelona de poc despr¨¦s de la Guerra Civil, apareixen tamb¨¦ descrits, amb coneixement de primera m¨¤, persones i episodis del que era la vida a la capital catalana d¡¯aquell moment. Sorprenentment, la perspectiva que ha adoptat Gar¨ª, membre d¡¯una coneguda fam¨ªlia de la burgesia barcelonina, ¨¦s la de les classes altes i els ambients acomodats, per la qual cosa el retrat social que apareix a la seva novel¡¤la (la primera que escriu) ¨¦s el d¡¯una Barcelona de la qual sembla ara que ning¨² no se¡¯n vol recordar. Res a veure, sens dubte, amb la ciutat de Colau.

El protagonista ¨¦s Miguel Arquer, el jove fill d¡¯un empresari torturat i assassinat d¡¯un tret al clatell a la txeca del carrer de Sant Elies que l¡¯odi als Rojos i la set de venjan?a impulsa a allistar-se (com molts d¡¯altres) a la Divisi¨®n Azul. La novel¡¤la, que barreja g¨¨nere b¨¨l¡¤lic, fresc social, thriller, roman?, erotisme i espionatge (qui dona m¨¦s!), s¡¯obre amb el protagonista caminant cap a l¡¯estaci¨® de Fran?a amb el sac militar a l¡¯esquena, com un impossible Ismael amb el Cara al sol als llavis, mentre la multitud va convergint per acomiadar el contingent entre crits de ¡°Visca Alemanya!¡± i ¡°R¨²ssia culpable!¡±. Miguel ¨¦s un noi ingenu que no ent¨¦n la contradicci¨® de marxar de croada amb una edici¨® de Sin novedad en el frente a la butxaca, i que al llarg de la novel¡¤la experimentar¨¤, entre aventures, perills, amors i insipideses, una profunda transformaci¨®.

D¡¯entre el millor del llibre hi ha els bergants, el sergent Montilla, l¡¯empresari Esteban Bonell, que s¡¯ha posat del costat del b¨¤ndol vencedor de la guerra per prosperar, i el seu fill Jorge, falangista, i sobretot, curiosament, la mare del protagonista: Alicia, una madura, bell¨ªssima i elegant¨ªssima dona disposada a tot per progressar en el nou m¨®n i per a la qual el sexe ¨¦s la seva arma principal. ?s un personatge poder¨®s. ¡°Molt, en realitat, potser el m¨¦s potent de la novel¡¤la. Els personatges perversos tenen m¨¦s encant i personalitat, m¨¦s giragonses. No era conscient del punt de dolenteria que m¡¯estava sortint; va tenir vida pr¨°pia¡±. Sembla que tamb¨¦ aqu¨ª Gar¨ª disposi d¡¯informaci¨® de primera m¨¤. ?s un model de dona amb car¨¤cter que s¡¯ha estilat en la classe alta barcelonina. ¡°No dic que hi hagi alguna cosa d¡¯autobiogr¨¤fic per¨° s¨ª de personal; he pogut con¨¨ixer a alg¨² semblat¡±.

Pel que fa al tractament del sexe a la novel¡¤la, absolutament sense embuts, Gar¨ª diu que ¨¦s un bon ganxo. ¡°?s posar mostassa a la salsitxa¡±, etziba, potser sense ser del tot conscient de la contund¨¨ncia de l¡¯expressi¨®.

Hi ha moltes altres refer¨¨ncies que es poden rastrejar a la novel¡¤la, gaireb¨¦ un roman a clef en aquest aspecte. Hi ha noms de persones i fam¨ªlies amb prou feines dissimulats: Tote del Moral, els Bertrand, els Baulell, Jimmy Arnau, els Ribot, els perfumistes Puiggr¨®s.

Quant als altres bergants rics, ¡°No es diferencien molt dels grans homes de negocis d¡¯avui dia. No ¨¦s que darrere de cada fortuna hi hagi un pecat, per¨° s¨ª hi ha certa manca d¡¯escr¨²pols. Es pot guanyar diners per¨° no una fortuna sent escrupol¨®s.¡± I continua: ¡°Els diners generen una fascinaci¨® perillos¨ªssima. ?s curi¨®s veure com la gent que en t¨¦ es construeix un argument per vestir la legitimitat de la seva fortuna¡±.

De la burgesia barcelonina diu que va haver-hi un sector alt extremadament col¡¤laboracionista amb el franquisme. ¡°A la m¨¦s catalanista li va costar de col¡¤laborar, perqu¨¨ no es veia identificada amb el seu projecte nacional, per¨° calia sobreviure i es feien negocis fins i tot amb el diable si calia¡±.

Al llibre apareixen la Barcelona de les txeques i els assassinats de gent de casa bona. ¡°Va haver-hi moltes persones que van ser perseguides. Al meu avi el van anar a buscar els de la FAI per donar-li el paseillo. Per sort no el van trobar i se¡¯n va poder anar. En 48 hores era a G¨¨nova. Mostro la Barcelona ca?nita que es va carregar a molts dels seus ciutadans. Ara est¨¤ de moda parlar de les revolucions populars, de l¡¯autogesti¨® de les f¨¤briques. Tot aix¨° est¨¤ molt b¨¦, per¨° aquestes experi¨¨ncies socials es van fer a costa de vessar sang¡±.

Fernando Guer¨ªn reflexiona sobre el fet que el franquisme a Catalunya ¡°de vegades es vol fer veure com una cosa que arriba d¡¯un altre planeta i que es va introduir per la for?a de les armes, com si aqu¨ª no hi hagu¨¦s hagut franquistes i molta gent que va aplaudir l¡¯entrada de les tropes per la Diagonal¡±. Matisa, no obstant aix¨°, que a la seva novel¡¤la no vol reivindicar cap b¨¤ndol ni cap ideologia, i, de fet, el protagonista experimenta un canvi ideol¨°gic radical. ¡°Per¨° s¨ª que cal recordar que va haver-hi gent que durant la guerra es va haver d¡¯amagar o marxar de Barcelona¡±.

De la ciutat que retrata, considera que ¡°no se l¡¯ha explicada prou b¨¦¡±. Per mostrar-la, la qual cosa fa amb detalls molt exactes, s¡¯ha documentat amb fotos i amb els NO-DO de l¡¯¨¨poca. ¡°Volia una imatge molt di¨¤fana de Barcelona sense caure en estereotips. Era una ciutat molt diferent de l¡¯actual, ¨¦s clar, amb aquesta grisor opressiva que neix no sols de la runa de la guerra sin¨® tamb¨¦ de la tristesa de la mis¨¨ria i la derrota. Una Barcelona dolguda, castigada¡±.

En la trama de Gar¨ª, un apassionat de les motos que va tenir en el seu moment la carism¨¤tica Lobito, apareix una f¨¤brica de motocicletes que hi juga un paper fonamental. ¡°N¡¯hi va haver una ind¨²stria important, fins i tot abans de la guerra. Algunes de les coses que explico en realitat recorden la hist¨°ria de Bultaco, que ¨¦s posterior. De fet m¡¯agradaria que alg¨² escriv¨ªs el drama de Bultaco, una hist¨°ria trist¨ªssima¡±.