El rellotge d¡¯una v¨ªctima dels nazis que va arribar al seu fill despr¨¦s de 75 anys

Fa gaireb¨¦ 75 anys, el desembre del 1943, Jean Duret es va salvar de la barb¨¤rie nazi per poc. El jove, pertanyent a la resist¨¨ncia francesa, va aconseguir escapar despr¨¦s d¡¯haver estat capturat juntament amb un altre grup de nois, molts dels quals van ser directament assassinats, a la petita localitat d¡¯Hab¨¨re-Lullin, on residia, a l¡¯Alta Saboia, a prop de la frontera amb Su?ssa. Enrere va deixar, requisat per les forces alemanyes, una de les seves pertinences m¨¦s preuades: un rellotge de butxaca que havia heretat del seu pare, que al seu torn l¡¯havia heretat del seu.

Gaireb¨¦ vuit d¨¨cades despr¨¦s, la rel¨ªquia familiar ha trobat el seu cam¨ª de tornada. Jean-Michel Duret, fill de Jean, al gener va rebre una carta amb un mata-segells de Berl¨ªn. A la carta, una dona alemanya, identificada com Sabine Konitzer, li explicava que havia heretat un rellotge que potser hauria pogut pertangut a la seva fam¨ªlia. Tenia una inscripci¨® amb dues pistes. Un nom, ¡°Duret Jean¡±, i un lloc, ¡°Hab¨¨re-Lullin¡±. La carta acabava dient: ¡°Li interessaria a vost¨¨ recuperar aquest rellotge?¡±.

Jean-Michel Duret ja t¨¦ cura del rellotge platejat de la seva fam¨ªlia, recentment recuperat. ¡°Nom¨¦s cal donar-li corda¡±, comentava al diari regional Le Dauphine Liber¨¦, el primer a revelar una hist¨°ria que ja ha arribat a la premsa nacional. El rellotge no t¨¦ un gran valor econ¨°mic. Per¨° el sentimental ¨¦s incalculable, ja que va anar passant de pares a fills des del segle XIX. Tamb¨¦ s¡¯ha convertit en un testimoni ¨²nic d¡¯una hist¨°ria que segueix marcant la localitat alpina que va ser escenari d¡¯una massacre que potser no va ser en tots els llibres d¡¯hist¨°ria, per¨° que en aquesta regi¨® es continua commemorant cada any.

Era el Nadal del 1943. Feia un any que la regi¨® havia caigut sota l¡¯ocupaci¨® alemanya. La nit del 25 al 26 de desembre la fam¨ªlia Bourgeois va organitzar un ball per als joves de la zona al castell que posse?a a Hab¨¨re-Lullin. Molts dels convidats s¡¯havien unit a la resist¨¨ncia, com Jean Duret, de 18 anys. ¡°La 9a companyia de les SS, guiada per un tra?dor, envolta el castell on la joventut insubmisa celebra el Nadal, armada solament amb la m¨²sica i la seva alegria de viure, malgrat tot¡±, relata La massacre d¡¯Hab¨¨re-Lullin. Cr¨°nica d¡¯un crim nazi, publicat pels Amics de la Fundaci¨® per la Mem¨°ria de la Deportaci¨® el gener de l¡¯any passat.

Vint-i-cinc joves s¨®n metrallats al mateix castell, que els nazis incendien amb els cossos a dins. Diversos joves m¨¦s s¨®n arrestats i enviats a realitzar treballs for?ats a Leipzig. Uns quants aconsegueixen fugir durant el trajecte amb tren cap a Alemanya. Vuit no ho aconsegueixen i acaben sent deportats. Sis no en tornaran mai. Entre els afortunats que van aconseguir saltar a temps del tren que els portava a una mort gaireb¨¦ segura hi havia Jean Duret, que r¨¤pidament va tornar a la resist¨¨ncia. Despr¨¦s de la guerra, va tornar a casa seva i va fundar una fam¨ªlia. Va morir el 2010. ¡°?s per aix¨° que el rellotge t¨¦ un gran valor sentimental per a mi¡±, va dir a Le Parisien el seu fill, un agricultor que segueix vivint a la zona.

El rellotge s¡¯ha convertit en un s¨ªmbol de la reconciliaci¨®, potser m¨¦s fort que qualsevol missatge pol¨ªtic. Perqu¨¨, segons li va explicar Sabine Konitzer a Jean-Michel Duret, el rellotge li va arribar per her¨¨ncia d¡¯una tia sense possibilitat d¡¯esbrinar com va anar a parar a la seva fam¨ªlia. Sense cap valor afectiu per a ella, va decidir vendre¡¯l per¨°, per a aix¨°, primer el va netejar. Va ser llavors quan va descobrir el nom i el poble a la caixa del rellotge. La dona va buscar per Internet aquesta localitat i el nom de Duret fins a arribar a Jean-Michel. Fins i tot es va prendre la mol¨¨stia de traduir al franc¨¨s les seves cartes. ¡°?s un gest extraordinari¡±, va dir a Le Parisien el fill de Duret.