Nota pels escriptors en curs

Club Editor ha publicat el primer dels quatre volums que contindran tots els contes de la V¨ªctor Catal¨¤. Aplega els ¨²ltims reculls que va escriure, quan Caterina Albert tenia vuitanta anys. Va ser una escriptora d¡¯alta volada. Es diu de tu amb les vaques sagrades de la literatura universal ¡ªal marge que les vaques o els marmessors de les vaques potser no ho s¨¤piguen.

Afluixant el paneg¨ªric, la funci¨® actual de Caterina Albert b¨¦ podria ser la d¡¯ensenyar catal¨¤ als escriptors en curs. Veuran que la llengua disposa de m¨¦s muscles que no pensaven. I sabran que ve d¡¯antic, totes les coses tenien un nom. La V¨ªctor, diu l¡¯Enric Casasses, podia fer el que volia. Als escriptors en curs que tinguin inter¨¨s per la llengua greixada, o esvelta, o si m¨¦s no poderosa per senzilla, els contes de la V¨ªctor els faran servei. Per observar els replecs d¡¯un idioma oce¨¤nic, per apuntar en una llibreta les frases fetes que despr¨¦s d¡¯ella ja no les va escriure mai m¨¦s ning¨², per morbo arqueol¨°gic.

El catal¨¤ de la V¨ªctor ¨¦s vivaratxo, arriba a far¨® sense estrid¨¨ncies, ¨¦s d¡¯una efic¨¤cia total, una festassa. No pas tots, no derrapem, per¨° a la pila del greix dels escriptors en curs n¡¯hi ha que, a c¨°pia de cultivar una prosa de tofu, fada i gomosa, de carambola infesten les llibreries de cad¨¤vers ¡ªi no t¨¦ res a veure amb els g¨¨neres. En el cas que la prosa morta per dins sigui una opci¨® premeditada dels autors, callar¨ªem, per¨° el nas ens diu que uns quants no donen m¨¦s de si. Fa l¡¯efecte que per no gastar la paraula exacta, ni que sigui l¡¯aproximada o almenys el geni que l¡¯afilla, necessitin un par¨¤graf i un altre per dir el que la V¨ªctor esbandia amb un parell de frases portentoses. Banda enll¨¤ d¡¯estils prou s¨°lids, un s¡¯esfereeix quan detecta que sengles escriptors en curs fins i tot fan servir mots el significat dels quals desconeixen. Un dels tics m¨¦s habituals ¨¦s escriure ¡°cafarna¨¹m¡±.

?s veritat que si s¡¯escriu amb el catal¨¤ que no es parla, de seguida i si no s¡¯ha pa?t el vocabulari la prosa sembla impostada. Es nota, sobretot, quan l¡¯escriptor en curs fabrica di¨¤legs. Rara vegada l¡¯encerta si de fer-los versemblants es tracta. Potser els personatges de la V¨ªctor Catal¨¤ s¡¯expressen d¡¯una manera avui dia estramb¨°tica. Per¨° s¨®n m¨¦s cre?bles que no pas la majoria de titelles que poblen les novel¡¤les actuals: de com parlen un diria que surten de la Siri o del robot que no ens resol els problemes quan truquem a Vodafone.

La cosa no va doncs de copiar-li arg¨²cies i l¨¨xic a la V¨ªctor Catal¨¤. M¨¦s aviat va d¡¯agafar-ne l¡¯esperit i de projectar-lo sobre el present ¡ªdels escriptors en curs que se sentin artistes ambiciosos i no funcionaris de l¡¯ambici¨®. Un esperit que es concreta a ser molt exigent, perqu¨¨ tot sembli espl¨¨ndid i normal.