Jes¨²s, un enigma hist¨°ric

Voler escriure una historia de Jes¨²s ¨¦s una tasca de moment impossible. Ho van intentar David Strauss, en una monumental biografia, i Ernest Renan en una altra, no tan voluminosa. Per¨° cap dels dos ¡ªper esmentar solament precedents il¡¤lustres¡ª no va poder dir gaires coses amb total seguretat. No hi ha dubte que Crist va existir, que va tenir un estol de seguidors ¡ªno necess¨¤riament dotze, que ¨¦s un nombre suposat pels evangelistes per avenir-se amb el t¨°pic de les dotze tribus d¡¯Israel¡ª, que va predicar durant un any, o dos o tres, segons els evangelistes, per terres del sud de Galilea, que va anar a Jerusalem arran de la Pasqua jueva de l¡¯any 33, que va anar al temple i va foragitar-ne de mala manera els mercaders i els canvistes, i que, possiblement a causa d¡¯aquesta darrera feta ¡ªno a causa de la seva predicaci¨®, semblant a la de molts altres visionaris, apocal¨ªptics, taumaturgs i exorcistes d¡¯aquell moment de crisi de la religi¨® jueva¡ª, va ser agafat pels fariseus de la ciutat, portat davant el governador rom¨¤ de Palestina, Pon? Pilat, i lliurat a la mort per aquest, amb tota probabilitat per acontentar els fariseus, que ja significaven un problema prou gros per a aquella col¨°nia romana, inestable fins a la rebel¡¤li¨® de Bar-Kochba (132-136?), que els va quasi aniquilar. Va ser crucificat a les nou del mat¨ª de l¡¯actual Divendres Sant ¡ªequivalent al dia 14, o 15, del mes de Nisan segons el calendari hebreu¡ª, i va morir a l¡¯hora nona romana, ¨¦s a dir, a les tres de la tarda; no de nit, com tothom suposa.

Quasi totes les biografies de Jes¨²s s¡¯han fet d¡¯acord amb tres fonts: els tres evangelis sin¨°ptics ¡ªel de Marc, el m¨¦s antic, despr¨¦s els de Mateu i Lluc¡ª, els dos llibres hist¨°rics del jueu hel¡¤lenitzat Flavi Josep: les Antiguitats judaiques i La guerra dels jueus ¡ªla guerra que va comportar la destrucci¨® del temple d¡¯Herodes l¡¯any 70 i la presa de Masada, ¨²ltim reducte dels jueus durant aquella contesa¡ª, i els passatges escrits per historiadors de Roma del segle I i II, Plini, T¨¤cit i Suetoni, encara que aquests tres parlen m¨¦s del cristianisme, ja for?a consolidat, que de Jes¨²s.

D¡¯aquestes fonts, nom¨¦s podem creure en la veracitat dels textos dels historiadors. Avui ja ning¨² no discuteix que potser cap dels evangelistes va ser deixeble directe de Crist ¡ªMarc i Joan, per descomptat que no¡ª, i que els tres evangelis sin¨°ptics van ser escrits entre els anys 60 i 80, i el de Joan cap a l¡¯any 100, o m¨¦s tard. Aix¨° s¨ª: l¡¯evangeli de Marc, comparat textualment amb els de Mateu i Lluc, ofereix una llum molt clara sobre el fet que aquest evangelista, que potser va escriure en grec, va partir d¡¯un protoevangeli mai descobert, escrit possiblement en la llengua de Jes¨²s, ¨¦s a dir, l¡¯arameu, l¡¯anomenat evangeli Q, inicial de la paraula alemanya Quelle, que vol dir font. Tot el que es narra en aquests tres evangelis s¨®n adaptacions dels primers cristians a dues coses: les refer¨¨ncies messi¨¤niques i apocal¨ªptiques que es troben a l¡¯Antic Testament, i l¡¯amplificaci¨® desmesurada dels fets i prodigis de Jes¨²s, sempre d¡¯acord amb la tradici¨® oriental de la figura del s¨®teros, salvador, o christ¨®s, ungit, ep¨ªtets que escauen a figures tan diverses com Krishna ¡ªque tamb¨¦ hauria estat crucificat per a redempci¨® dels seus adeptes¡ª, Buda, el d¨¦u egipci Osiris ¡ªnascut tamb¨¦ de mare verge¡ª, l¡¯Atis dels frigis, el sir¨ªac Tammuz, els d¨¦us de Gr¨¨cia H¨¨rcules, Apol¡¤lo i Hermes, el Bacus rom¨¤, o Cir, rei de P¨¨rsia (vegeu T. W. Doane, Bible Myths and the Parallels in Other Religions). Dit aix¨°, avui no podem sin¨® recomanar als lectors dos llibres que presenten dues noves hip¨°tesis sobre la persona de Jes¨²s.

El primer ¨¦s el de Geza Vermes, The Changing Faces of Jesus (Londres, 2000); el segon ¨¦s el de Josep Montserrat Torrents, Jes¨²s, el galileo armado (Madrid, 2007). El de Vermes fa una s¨°lida investigaci¨® sobre els textos evang¨¨lics i dels historiadors grecs i romans per arribar a la conclusi¨® que el cristianisme no va ser fundat per Crist, sin¨® pels seus seguidors ¡ªsant Pau en especial¡ª, i que Crist, com va passar amb d¡¯altres regeneracionistes del segle I que no van fundar cap religi¨®, nom¨¦s pretenia reformar un judaisme que es trobava en una crisi notable al seu temps, com tamb¨¦ va ser el cas de la secta dels essenis, a la vora del mar Mort (¡°No he vingut a abolir la Llei, sin¨® a acomplir-la¡±, va dir Crist (Mt 5, 17).

El segon ¨¦s un llibre igualment documentat, per¨° m¨¦s d¡¯historiador que de fil¨°leg, i postula que Crist, que sempre es va moure per terres de Galilea, hauria estat un seguidor del corrent independentista i violent dels zelotes ¡ªels que van resistir a Masada contra les forces repressores i d¡¯ocupaci¨® de l¡¯Estat, ¨¦s a dir, Roma, fins a la mort. ¡°No he vingut a portar la pau, sin¨® la guerra¡±, va dir Crist (Mt 10,34).

Els dos llibres s¨®n apassionants per a tota persona que sigui amiga de la hist¨°ria i de la filologia. Per als creients, ¨¦s sobrer con¨¨ixer els detalls de la vida de Crist o la veracitat de les llegendes narrades als evangelis: la sola fides ¨¦s m¨¦s que suficient.