Terenci del Nil no va ser un somni

"El Nil romn¡±, deia Terenci. Ell tamb¨¦. Sense cap dubte. El seu llegat egiptol¨°gic, egipt¨°fil i fins i tot egiptoman¨ªac ¨¦s molt viu.

Els seus llibres sobre la terra dels faraons romanen, i segueixen completament vigents. I ell viu en ells, com viu en els cors dels seus amics. Les novel¡¤les No digas que fue un sue?o (de la qual s¡¯acaba d¡¯editar una bonica nova edici¨® commemorativa del 15¨¨ aniversari de la mort), El sue?o de Alejandr¨ªa, La herida de la esfinge, El amargo don de la belleza i El arpista ciego, i l¡¯assaig (mem¨°ria i llibre de viatges) Terenci del Nilo, que segueix sent una guia recomanabil¨ªssima per anar-hi, componen un sensacional apartat en l¡¯obra de l¡¯escriptor, un veritable c¨¤non a part, en qu¨¨ va abocar tot el seu coneixement i la seva passi¨® per Egipte. ¡°All¨¤ no m¡¯hi sento mai un estrany¡±, deia. ¡°La meva relaci¨® amb el pa¨ªs no acabar¨¤ mai. Els amants se¡¯n van, per¨° sempre queda Egipte¡±.

La influ¨¨ncia de Terenci Moix en la propagaci¨® de l¡¯inter¨¨s per Egipte va adoptar moltes formes. Hi havia el proselitisme directe, el que efectuava de persona a persona. Era impossible, quan es posava en mode apost¨°lic-fara¨°nic, no sortir despr¨¦s corrent a rellegir Sinuh¨¦ el egipcio o a tornar a veure Tierra de faraones, fixant-te molt en Joan Collins. Incitava a llan?ar-se de cap a Egipte tamb¨¦ per televisi¨®. I hi havia els seus llibres, on tants han adoptat el seu manament principal: ¡°Estimar¨¤s Egipte sobre totes les coses¡±.

?s cert que l¡¯Egipte de Terenci era molt particular, tenyit de les seves obsessions i fixacions i d¡¯un ¡°romanticisme bastard¡± que li proporcionava una aura especial inconfusible, alhora sublim i familiar. Ell va arribar a Egipte, a l¡¯Egipte imaginat, de nen. Deia que als set anys ja dibuixava el sarc¨°fag de Tutankamon als quaderns del seu col¡¤legi de ¡°capellans cabrons¡±, als quals despr¨¦s no li va costar identificar amb cert clergat d¡¯Amon. El seu inter¨¨s va acr¨¦ixer despr¨¦s can¨°nicament, via Ceram, Sinuh¨¦, etc¨¨tera, per¨° sempre va quedar residualment aquell Egipte seu que ¡°em va servir per sobreviure al cansament barcelon¨ª, a la manca d¡¯imaginaci¨® dels meus conciutadans, de la manca de llibertats del franquisme¡±. Vaja, que Terenci es va construir el seu Egipte com un pa¨ªs de Maim¨¦s que compens¨¦s les mancances de la seva vida quotidiana i li permet¨¦s projectar en un cinemascop de palaus, temples i amants regis els seus anhels i les seves pors (al mateix temps, gran destructor).

I la menci¨® al cinema no ¨¦s intranscendent: tamb¨¦ afirmava que la seva primera trobada amb Egipte havia estat al cinema Ponent veient C¨¦sar y Cleopatra, amb Vivien Leigh i Claude Rains, i descobrint l¡¯Alexandria de Hollywood i els colors d¡¯un m¨®n que van il¡¤luminar una inf¨¤ncia i una adolesc¨¨ncia grises.

L¡¯Egipte que apareix en les seves novel¡¤les ¨¦s aix¨ª un Egipte somiat (malgrat aix¨° que ¡°no diguis que va ser un somni¡±), per¨° la intel¡¤lig¨¨ncia i l¡¯¨¤nsia de saber de Terenci el van revestir amb un coneixement extraordinari, prec¨ªs, cient¨ªfic, digne de l¡¯egipt¨°leg m¨¦s preclar. ¡°No era el meu un amor cec¡±, feia broma, ¡°alguna cosa sabia i anhelava saber molt m¨¦s, saber-ho tot perqu¨¨ el meu amor no result¨¦s gratu?t, perqu¨¨ no fos mai un amor tur¨ªstic¡±. Terenci ho llegia tot (quina biblioteca que tenia, envejada fins i tot per la Societat Catalana d¡¯Egiptologia), estava al corrent dels ¨²ltims descobriments i teories (si vam parlar de la tomba KV 55 i els seus misteris!, el que li hauria encantat seguir la pol¨¨mica sobre les suposades extensions secretes de la tomba de Tutankamon!), i a m¨¦s coneixia els llocs sobre el terreny amb detall. Havia viatjat per Egipte com han fet pocs, i fins havia tingut una aventura amorosa en la vella Amarna, la capital d¡¯Akenat¨®n i Nefertiti (no amb ells, que sapiguem, encara que per descomptat hauria estat un m¨¦nage ¨¤ trois notable).

Aquesta, la de viatjar (va comen?ar el 1968), va ser una altra de les maneres amb qu¨¨ Terenci va inocular (ell faria broma amb la paraula) el vici d¡¯Egipte a molta gent. De fet hi ha tot un g¨¨nere de fotos que s¨®n les de Terenci a Egipte amb acompanyants com la seva germana Ana Mar¨ªa, Enric Maj¨®, Josep Maria Benet i Jornet, Colita, N¨²ria Espert, Antonio Gala o Rosa Maria Sard¨¤. Cadascun d¡¯ells es convertia al seu torn, insuflats de l¡¯amor de Moix per Egipte, en ap¨°stols de les meravelles del pa¨ªs. Jo no vaig viatjar mai a Egipte amb ell si es descompta haver-ho fet acompanyant les seves cendres.

Terenci estimava especialment Tebes (Luxor), ¡°el m¨¦s gran¡± ¡ªi el seu sancta sanctorum, la Vall dels Reis ¡°on la imaginaci¨® es troba sense defenses¡±. Les seves p¨¤gines a Terenci del Nilo sobre el lloc s¨®n apassionades i apassionants. All¨¤, a Medinet Habu es va fer una de les fotos que m¨¦s l¡¯identifiquen egiptol¨°gicament parlant, assegut a la pols amb l¡¯esquena recolzada en un relleu, prenent notes, feli? i ple. Estimava gaireb¨¦ f¨ªsicament Tutankamon (de fet, feia broma dient que havia escrit El arpista ciego per posseir el rei adolescent de qui va descriure les daurades natges). S¨®n intenses tamb¨¦ les p¨¤gines dedicades a les Pir¨¤mides de Gizeh i a l¡¯Esfinx. Per¨° la seva capital era Alexandria, ¡°la metr¨°poli del d¨¦u soldat, el magne v¨°mit d¡¯Alexandre, el gran miratge dels Ptolemeus¡±. Va aconseguir fondre¡¯s amb ella d¡¯una manera incre?ble, fins a entrar per propi dret en el pante¨® literari de la ciutat que conformen Kavafis, Forster i Larry Durrell (als quals tant admirava). All¨¤ va abocar la seva passi¨® per Egipte i la seva passi¨® a seques amb una intensitat que inflama algunes de les seves millors p¨¤gines. A No digas que fue un sue?o va reinventar els ja desmesurats amors d¡¯Antoni i Cleopatra amb un barroquisme digne d¡¯Alma-Tadema (les onades que aixeca la nau de la reina s¨®n ¡°estries rosicler¡±) i una fogosa sensualitat que et fa perdre el cap com ¡°el zumo aceitoso que destilan las gardenias cuando han rozado el sexo de una virgen nabatea¡±.

Sigui com sigui, en aquest Egipte incandescent, deliq¨¹escent i turgent ens perdem irremeiablement tots els amants d¡¯Egipte. Doncs ¨¦s sabut, oh, sobir¨¤, enyorad¨ªssim Terenci, que el cor no parla als castos.