Cobrar els rescats de muntanya no frena les neglig¨¨ncies

La Setmana Santa concentra un alt percentatge dels rescats que practiquen els Bombers en entorns naturals. En quatre dies del 2017 es van activar 33 avisos; aquest any, les emerg¨¨ncies s¡¯han disparat abans de la Pasqua i nom¨¦s l¡¯estiu assoleix xifres semblants. El Departament d¡¯Interior va instaurar un pla que consistia a cobrar els rescats per dissuadir conductes negligents a la muntanya. El pla, no obstant aix¨°, ha fracassat.

Durant un dels caps de setmana previs a la Setmana Santa, les unitats del Grup d¡¯Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers es van multiplicar per atendre les peticions d¡¯auxili. Dos joves excursionistes es van perdre al parc d¡¯Aig¨¹estortes. Nevava i es feia de nit. Les condicions climatol¨°giques eren adverses i van comen?ar a desenvolupar s¨ªmptomes d¡¯hipot¨¨rmia. Van avisar a emerg¨¨ncies per informar que no podien baixar. Van ser localitzats, de matinada, a 3.000 metres d¡¯altura.

Paral¡¤lela ment, a l¡¯altre extrem dels Pirineus es va iniciar una operaci¨® de rescat per localitzar dos muntanyencs que s¡¯havien perdut a la zona de Vallter. En el mateix interval d¡¯hores es va haver de soc¨®rrer un grup de quatre excursionistes que s¡¯havien desorientat a la Vall d¡¯Aran. Nom¨¦s unes dies m¨¦s tard, tamb¨¦ a la Vall d¡¯Aran, dues persones van morir i una tercera va quedar greument ferida en quedar atrapades per una allau de neu. Abans del tret de sortida de les vacances de Setmana Santa, els Bombers ja havien realitzat aquest any m¨¦s de 170 rescats.

En aquest context, el Departament d¡¯Interior va convocar una roda de premsa i va emetre un comunicat per demanar prud¨¨ncia amb l¡¯objectiu d¡¯evitar els accidents a la muntanya. La Direcci¨® General de Prevenci¨®, Extinci¨® d¡¯Incendis i Salvaments posa ¨¨mfasi en el principi de les quatre ¡°P¡±: planificaci¨®, preparaci¨®, previsi¨® i precauci¨®.

Guillem Amor¨®s ¨¦s el cap dels GRAE, la unitat de Bombers especialista en rescats en entorns naturals. ¡°Hi ha risc perqu¨¨ la gent va a la muntanya. Si, quan hi ha un av¨ªs d¡¯allaus, ning¨² s¡¯aprop¨¦s a la zona conflictiva, no hi hauria cap risc¡±, sentencia. Amor¨®s subratlla que la popularitzaci¨® de la muntanya ha incrementat les conting¨¨ncies. ¡°El col¡¤lectiu que m¨¦s serveis requereix ¨¦s el dels senderistes i excursionistes. D¡¯acord que ¨¦s el grup m¨¦s nombr¨®s, per¨° tamb¨¦ ¨¦s el que pitjor prepara i planifica la ruta¡±, assenyala. Afegeix que, comparativament, un altre tipus d¡¯afeccionats a la muntanya, com s¨®n els esquiadors de muntanya i els escaladors, sol¡¤liciten menys rescats malgrat que la seva activitat ¨¦s potencialment m¨¦s exposada.

El cap dels GRAE avisa que ¨¦s un atreviment aventurar-se a la muntanya, sobretot a partir de cotes altes, sense organitzar-se. ¡°?s un error pensar que si passa alguna cosa ja vindr¨¤ un equip de rescat a buscar-nos¡±.

A la tardor del 2009, la Generalitat va impulsar una mesura per provar de reduir el nombre de salvaments en entorns naturals. Es va fixar que, qui fos rescatat per haver dut a terme una actuaci¨® flagrantment negligent, hauria d¡¯abonar els costos de l¡¯operatiu de salvament. En vuit anys nom¨¦s s¡¯han cobrat sis rescats. El m¨¦s car, els 2.400 euros que va haver d¡¯abonar un esquiador que va quedar atrapat per una allau a la Masella. Estava esquiant fora de pistes, en una zona expressament prohibida: hi van haver d¡¯anar tres helic¨°pters i 35 bombers per trobar-lo.