Tasques per al catalanisme

El quinquenni d'hegemonia independentista en el catalanisme despr¨¦s de d¨¨cades d'autonomisme s'ha liquidat amb un frac¨¤s espectacular, i ara resta en el paisatge pol¨ªtic, sobretot, confusi¨®. Tal com han anat les coses ¨¦s il¡¤lusori pensar que la derrota de l'independentisme no ¨¦s tamb¨¦ la derrota del catalanisme en el seu conjunt, per molt injust que aix¨° els sembli a autonomistes i federalistes.

El que s'obre ara davant del catalanisme ¨¦s una etapa de recerca de projectes susceptibles d'aconseguir un suport ¨¤mpliament majoritari i transversal en la societat catalana que superi i integri el 47,5% dels vots assolits pels independentistes. ?s il¡¤lusori pensar que la tasca per a aquesta nova etapa pogu¨¦s consistir en una acumulaci¨® de forces per part de l'independentisme per superar a curt termini el seu sostre electoral. Un m¨ªnim de sensatesa obliga els independentistes a assumir que la clau de volta ¨¦s tornar a l'autonomisme i recuperar la normalitat pol¨ªtica i social. Sembla que s¨®n aqu¨ª, tenint en compte que accepten el marc legal despr¨¦s de la intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern de Mariano Rajoy i les conseg¨¹ents eleccions auton¨°miques del 21-D. Per¨° es troba a faltar, de manera flagrant, que els partits independentistes duguin a terme el duel per la seva derrota i assumeixin de manera sincera la necessitat de proposar objectius nous i veritablement viables en el marc pol¨ªtic actual.

Les tasques no s¨®n les mateixes per a tots. Sabem, per comen?ar el recompte, que la CUP no s'ho planteja. La seva opci¨® ara ¨¦s organitzar la resist¨¨ncia popular en defensa de la non nata rep¨²blica. El combat. No sembla que els hagi de faltar feina. Per¨° aix¨° no constitueix una nova oferta de govern del bloc independentista i menys encara del catalanisme en el seu conjunt.

Tamb¨¦ sabem que a l'¨¤rea d'ERC ha sorgit l'aposta de concedir-se una pausa, se suposa que llarga, per ampliar el per¨ªmetre dels suports socials i pol¨ªtics de l'independentisme. En els termes expressats pel diputat Joan Tard¨¤, es parla de buscar acords pol¨ªtics, o aliances, entre ERC i les altres forces d'esquerres, el PSC i els comuns. Seria, si s'escau, una esp¨¨cie de tornada a l'etapa de l'equidist¨¤ncia practicada a la d¨¨cada del 1990, en qu¨¨ ERC s'inclinava de vegades cap a l'esquerra, per¨° d'altres? s'unia als nacionalistes encara que fossin de dretes.

De la part del catalanisme que ha defensat hist¨°ricament el federalisme sabem que la seva preocupaci¨® principal no ¨¦s oferir la corresponent proposta de canvi d'estatus constitucional. Tothom t¨¦ clar que, en aquesta mat¨¨ria, el Govern espanyol no est¨¤ per orgues. El que preocupa m¨¦s tant al PSC com als comuns, si s'ha de jutjar pel que han expressat Miquel Iceta i Xavier Dom¨¨nech en les ¨²ltimes sessions del Parlament, ¨¦s sargir els descosits socials provocats per la fugida cap endavant dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont durant el quinquenni independentista. Una etapa per curar ferides.

La veritat ¨¦s que ara mateix ning¨² no dona ni cinc per les ofertes pol¨ªtiques llan?ades la setmana passada per Iceta i Dom¨¨nech. Iceta va proposar un govern de concentraci¨® amb participaci¨® de tots els partits. Dom¨¨nech va defensar la creaci¨® d'un govern integrat per personalitats independents representant un ventall politicoideol¨°gic tan ampli que tots els partits poguessin acceptar-lo. La clau d'ambdues propostes radica que exigirien l'articulaci¨® de la corresponent majoria parlament¨¤ria, en qu¨¨ tamb¨¦ hi hauria els independentistes, per¨° no seria independentista. Ning¨² ho accepta.

Els nacionalistes del PDeCAT estan dram¨¤ticament dividits entre la seva direcci¨® formal, encap?alada per Marta Pascal, i la llista de Puigdemont. De la direcci¨® del partit se sap que no li costaria gens, o molt poc, endinsar-se de nou al cam¨ª de l'autonomisme. En el cas dels hereus de la Converg¨¨ncia, ¨¦s estrany, excepcional, que hagin anat tan lluny al costat de socis com ERC i la CUP. Per al PDeCAT, la prioritat hauria de ser recuperar el control d'all¨° que se li va escapar en forma de llista de Puigdemont. El segon objectiu prioritari per al PDeCAT ¨¦s recuperar el perfil de partit fiable, d'ordre, capa? de mantenir-se com a eix de la dreta catalana. Aix¨° ¨¦s el que el PDeCAT hauria de poder garantir ara al catalanisme. Si no ho aconsegueix, hi haur¨¤ tsunami.