Investir¨¤s amb dolor

El ple d¡¯aquest dijous ¨Cel quart en quinze dies¨C feia pensar en un d¡¯aquests funerals en qu¨¨ la concurr¨¨ncia est¨¤ pendent de l¡¯¨²ltim acudit i l¡¯¨²ltima tafaneria del parent i passa del mort i de la cerim¨°nia. No m¡¯extrapoleu el s¨ªmil, no dic que el Parlament estigui difunt, sin¨® que l¡¯atenci¨® se centrava m¨¦s en la perif¨¨ria que no pas en l¡¯interior de l¡¯hemicicle. Normal. Un Parlament sense Govern arriba a un punt de saturaci¨® per falta de mat¨¨ria primera: ni pot controlar, ni t¨¦ gaire sentit que legisli perqu¨¨ ning¨² executi. Total, qui m¨¦s qui menys caminava pels passadissos especulant sobre investidures i investibles. Sense gaire convenciment, perqu¨¨ aquest Govern ve a ser com un curs d¡¯angl¨¨s a principis d¡¯any: tots ens proposem comen?ar-lo per¨° passen els dies i es queda en projecte.

La investidura est¨¤ tocada pel protocol, la ret¨°rica i l¡¯emotivitat. B¨¦, i pel jutge Llarena. L¡¯acord al qual va arribar Junts per Catalunya amb una ERC encara noquejada pel resultat electoral imposa un nom de la llista de Puigdemont, comen?ant per Puigdemont. Admetre que les opcions desitjades s¨®n tan reals com una barbacoa d¡¯elfos costa dolor, contrici¨®, mod¨¨stia i suportar les acusacions de tra?dor, que van des d¡¯una piulada fins a una pintada a la seu del partit. En p¨²blic, Junts per Catalunya repr¨¨n la candidatura de Jordi S¨¤nchez, per¨° als passadissos es parla d¡¯Elsa Artadi, de Marc Solsona ¨Calcalde de Mollerussa¨C, de noms fins i tot m¨¦s extemporanis (algun obligaria a fer renunciar a l¡¯esc¨® sis diputats, no per raons judicials sin¨® per fer-li lloc).

Sense certeses, els periodistes se submergeixen en una kremlinologia nostrada i millennial: que si Artadi fa dies que est¨¤ en silenci, que si treuen Marc Solsona en roda de premsa¡­ Per¨° mentre la CUP rebutgi investir ning¨² que no sigui Puigdemont, i Toni Com¨ªn no renunci? a l¡¯acta de diputat, no hi ha cas. Tret que el protocol, la ret¨°rica i l¡¯emotivitat es reservin per als homenatges i les commemoracions, i es posi sobre la taula un candidat d¡¯Esquerra. Que potser seguiria sense tenir els vots de la CUP, per¨° podria provocar el s¨ª o l¡¯abstenci¨® dels Comuns, i potser del PSC (em va cridar l¡¯atenci¨® la llarga conversa d¡¯esc¨® entre Eva Granados, portaveu socialista, i Sergi Sabri¨¤, d¡¯ERC: em surt el kremlin¨°leg nostrat que porto dins).

Per¨° en realitat, gaireb¨¦ ning¨² sap res. Hi ha diputats que es passegen pel Parlament tan desconcertats com un coala mirant una pel¡¤l¨ªcula de Lars von Trier: ¡°Que em diguin amb quin programa farem govern, jo he recorregut el pa¨ªs fins a l¡¯¨²ltim dia defensant unes coses i despr¨¦s no s¡¯ha complert res¡±.

Mentrestant, a l¡¯hemicicle, Ciutadans intenta que no pari la festa, the show must go on, amb iniciatives cl¨°niques de ple a ple. La seva obsessi¨® m¨¦s recent ¨¦s el president del Parlament, Roger Torrent. ?s clar, sense govern, Torrent ¨¦s la m¨¤xima autoritat auton¨°mica... A qui se li pot cantar canya, si no? Arrimadas l¡¯acusa de partidisme, i la resta de partits, tret del PP, li salten a la jugular a ella. Amb especial acarnissament la socialista Granados: davant d¡¯una possible repetici¨® d¡¯eleccions, el PSC va ¡°a la cerca de l'¨¤rea metropolitana perduda¡±.