Orient i Occident

Cap al final de la seva vida, Goethe va postular, tot conversant amb el seu secretari Eckermann, que s¡¯havia acabat el temps de les literatures nacionals i comen?ava ¡ªsom cap a 1830¡ª el temps de la literatura universal. Per¨°, de fet, justament llavors arribava al zenit, i va durar tot el XIX, l¡¯¨¨poca de les literatures nacionals ¡ªque ho preguntin als catalans!¡ª, cosa que Goethe sabia prou b¨¦ perqu¨¨ va tenir not¨ªcia clara de l¡¯obra de Fichte o de Hegel, i perqu¨¨ els escriptors rom¨¤ntics alemanys van ser els m¨¦s abocats a construir una literatura ancorada en all¨° que vulgarment s¡¯anomenava, entre nosaltres, fol¡¤lore, bella adaptaci¨® de la paraula anglesa folklore.

Amb el temps he arribat a entendre que si Goethe advocava per la literatura universal va ser simplement perqu¨¨ es va pensar que la seva ho era o estava destinada a ser-ho: malgrat els seus desigs, a la Xina ning¨² no llegeix l¡¯obra de l¡¯alemany, simplement perqu¨¨ no tenen prou base cultural per entendre-la. (Aix¨° s¨ª: en mostra del seu car¨¤cter universalista, Goethe va compondre el poemari anomenat West-?stlicher Divan, o Divan d¡¯Orient i d¡¯Occident, basat en la poesia del persa Hafiz Shirazi, per demostrar la seva simpatia c¨°smica amb tot el que s¡¯havia escrit fins aleshores al globus sencer).

El mateix succeeix a la inversa, per¨° una mica menys. Els occidentals entenem unes quantes coses de les lletres orientals pel sol fet que s¨®n molt m¨¦s senzilles que les nostres: no estan impregnades ¡ªcom va passar amb les lletres occidentals fins fa pocs decennis¡ª d¡¯una tradici¨® intel¡¤lectual tan densa. S¨®n, habitualment, literatures amb un ordit m¨ªtic i religi¨®s que han sobreviscut, tamb¨¦ en general, a les evolucions i transformacions del pensament europeu, des de la seva base grega i llatina fins a figures tan vinculades a aquestes tradicions com, posem per cas, un Thomas Mann.

Parlem sincerament: amb tot i malgrat tot, els occidentals llegim les literatures de l¡¯Oest, i els orientals llegeixen les de l¡¯Est. Si tenim present que la literatura japonesa, per exemple, va tenir sempre un gran ancoratge en la jerarquia del poder tradicional, encara visible, i de l¡¯Estat; si tenim tamb¨¦ present aquesta tirada a la cerim¨°nia ¡ªla del te, per exemple, o la de les geishes¡ª, i encara la propagaci¨® de l¡¯ideal sintoista al Jap¨® i el servilisme dels literats a l¡¯ordre cosmicopol¨ªtic, llavors no ha d¡¯estranyar-nos que se¡¯ns escapi tota la literatura de l¡¯¨¨poca Tokugawa (circa 1603-1868).

Nom¨¦s despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, jo diria, hem comen?at a entendre la literatura japonesa pel sol fet que ella mateixa s¡¯ha occidentalitzat. Per aix¨° tothom entendr¨¤ aquesta novel¡¤la de gran categoria que acaba d¡¯editar El Cercle de Viena: Junichiro Tanizaki, La clau, gran traducci¨® d¡¯Albert Nolla (Barcelona, 2018). S¡¯hi parla d¡¯una parella de mitjana edat, un marit sense nom, professor universitari, i la seva dona, anomenada Ikuko, que entra en una relaci¨® semblant a la que s¡¯estableix a Les afinitats electives (altra vegada Goethe!), amb la seva filla, Toshiko, i el n¨°vio d¡¯aquesta, Kimura. Ikuko, molt bevedora de Courvoiser, s¡¯enamora del seu gendre; el marit d¡¯Ikuko ho sap i la filla de tots dos, tamb¨¦. Els que sembla que no ho s¨¤piguen del tot s¨®n justament els dos enamorats: la sogra i el gendre.

A trav¨¦s de diaris respectius dels dos adults, descobrirem els vaivens d¡¯aquesta relaci¨®, que va a m¨¦s al llarg de la novel¡¤la. El marit sap que la seva dona llegeix el seu (his) diari; la dona sap que el marit llegeix el seu (her; gran problema dels possessius catalans!), per¨° fan veure que ning¨² no es fica en les coses de l¡¯altre. De fet: ?sap cap dels dos, m¨¦s enll¨¤ de quatre senyals apareguts als diaris respectius, cada cop m¨¦s obvis, qu¨¨ s¡¯amaga darrere d¡¯aquella relaci¨®? Qu¨¨ sap un de les pulsions amoroses de la seva dona quan hi fa l¡¯amor, i qu¨¨ sap ella de les de l¡¯home, m¨¦s enll¨¤ d¡¯uns senyals insuficients que, a m¨¦s a m¨¦s, no volen creure, encara que ho suposin l¡¯un i l¡¯altra?

Aquesta ¨¦s la grandesa del llibre de Tanizaki, que es mou, pel que acabem de veure, entre la galanteria europea del XVIII ¡ªalguna cosa hi ha de Les amistats perilloses en aquesta obra, encara que el motor de tot plegat sigui el desig i no una femme savante¡ª, la psicologia de l¡¯amor i la subtilesa oriental, ¨²nic element pr¨°piament japon¨¨s de l¡¯obra, a part dels quimonos. No perqu¨¨ s¨ª, Tanizaki ¨¦s l¡¯¨²nic autor japon¨¨s que ha entrat a la prestigiosa col¡¤lecci¨® francesa de La Pl¨¦iade: ¨¦s un escriptor que coneix molt b¨¦ les literatures d¡¯Occident, m¨¦s que no Goethe les d¡¯Orient. De manera que ¨¦s dif¨ªcil entendre que hi hagi realment una literatura universal. Les cultures han generat literatures molt diferents, i nom¨¦s les podria considerar de valor universal aquell que conegu¨¦s a fons totes les civilitzacions amb escriptura, i totes les cultures. Cosa certament dif¨ªcil.