Una oportunitat

La decisi¨® de l¡¯Audi¨¨ncia Territorial de Schleswig-Holstein de descartar el delicte de rebel¡¤li¨® d¡¯una possible extradici¨® de Carles Puigdemont ¨¦s un cop dur per al Govern espanyol i per als jutges implicats en aquesta causa. L¡¯expressi¨® facial de S¨¢enz de Santamar¨ªa en la seva breu declaraci¨® de dijous deia m¨¦s que les seves paraules.

?s un cop per al jutge Llarena i per als qui van validar les seves decisions perqu¨¨ toca el punt feble de la seva estrat¨¨gia judicial: l¡¯apreciaci¨® en el comportament dels processats dels actes violents que exigeix el delicte de rebel¡¤li¨®. Una q¨¹esti¨® sobre la qual dins i fora d¡¯Espanya ja s¡¯han expressat molts dubtes que els reiterats pronunciaments del jutge no han dissipat mai pel car¨¤cter subjectiu i especulatiu amb qu¨¨ ha anat adornant el seu relat: els delictes no ho semblen, ho s¨®n o no ho s¨®n. En un m¨®n jerarquitzat com ¨¦s el judicial, que l¡¯equivalent a una Audi¨¨ncia provincial d¡¯un pa¨ªs estranger corregeixi un jutge del Suprem no ¨¦s f¨¤cil d¡¯encaixar. Per¨° el fet ¨¦s que ha arribat el que el mateix Llarena temia: la ruptura de la unicitat de les acusacions. O, dit sense embuts, l¡¯absurda situaci¨® en qu¨¨ el presumpte cap de la conspiraci¨® pogu¨¦s sortir amb condemnes inferiors als seus col¡¤laboradors. I si Llarena preveia aquest risc (i aix¨ª va retirar ja una vegada l¡¯euroordre), ja devia tenir alguns dubtes sobre el cam¨ª escollit.

Malgrat tot, qui en surt m¨¦s mal parat s¨®n Mariano Rajoy i el seu govern. Avui encara ¨¦s m¨¦s evident el seu frac¨¤s en la gesti¨® del conflicte catal¨¤. Ara paga l¡¯estrat¨¨gia de subrogaci¨® a la just¨ªcia d¡¯un problema pol¨ªtic que ha estat incapa? d¡¯afrontar com a tal. A Europa l¡¯hi han dit mil vegades: ¨¦s un problema intern que Espanya ha de resoldre pol¨ªticament. Rajoy es va inhibir: ni projecte pol¨ªtic, ni propostes per a Catalunya (quatre diputats el 21-D), ni vies de reconeixement i negociaci¨®: tot el merder per a la just¨ªcia. El Govern espanyol ha negat mil i una vegades que la q¨¹esti¨® catalana fos un problema europeu: ja ho ¨¦s. I de la pitjor manera per als seus interessos, transmetent la sensaci¨® d¡¯un Govern que no pinta res a Europa, al qual li han bastat les petites ast¨²cies de Puigdemont per posar-lo en evid¨¨ncia. Ignor¨¤ncia o prepot¨¨ncia? El Govern espanyol escull Alemanya per a la detenci¨® de Puigdemont, presentant-ho com una brillant operaci¨®, i li surt el tret per la culata. Rajoy confiava en Merkel i no es podia imaginar que la just¨ªcia alemanya no atengu¨¦s el que ell pensava que eren els desitjos de la seva col¡¤lega. Maneres d¡¯entendre la democr¨¤cia.

Sens dubte, el cop ¨¦s important i la digesti¨® no ser¨¤ f¨¤cil. I hi pot haver la temptaci¨® d¡¯un enduriment, tant judicial com pol¨ªtic. Per¨° en comptes de deixar-se arrossegar per Ciutadans a una competici¨® sobre qui ¨¦s m¨¦s implacable contra els enemics de la p¨¤tria, Mariano Rajoy faria b¨¦ d¡¯assumir que despr¨¦s d¡¯aquest frac¨¤s ¨¦s al final del seu trajecte. I que el millor que podria fer ¨¦s aprofitar el que li queda per afavorir una certa distensi¨® que permeti comen?ar a reconduir el conflicte.

?s evident que l¡¯independentisme surt refor?at d¡¯aquest episodi, ha aconseguit que Europa entri en escena, i aix¨° ha marcat un cert canvi de paradigma. Per¨° la seva realitat judicial i penitenci¨¤ria segueix aqu¨ª, i l¡¯euf¨°ria del moment es convertir¨¤ en una nova frustraci¨® si tornen a perdre el m¨®n de vista. Si en totes les parts s¡¯impos¨¦s la responsabilitat, la via alemanya podria obrir una gran oportunitat: l¡¯ocasi¨® d¡¯assumir, amb totes les lentituds processals necess¨¤ries, que s¡¯ha anat massa lluny en les imputacions de viol¨¨ncia i que ¨¦s possible encaixar les coses en una altra dimensi¨®. I aix¨° hauria de venir acompanyat pel retorn ple a la pol¨ªtica institucional per part de l¡¯independentisme. M¨¦s que mai ¨¦s el moment de formar govern i recuperar les institucions per incidir des d¡¯elles en un context que, de sobte, se li ha fet m¨¦s favorable.

Europa marca els l¨ªmits: a la just¨ªcia, al Govern i a l¡¯independentisme. I les tres parts haurien d¡¯assumir-ho, comen?ant a crear les condicions per a aquesta nova etapa que no arriba. Si la frustraci¨® es converteix en r¨¤bia, i l¡¯euf¨°ria, en esperit de revenja, nom¨¦s podem anar a pitjor. I ning¨² podr¨¤ al¡¤legar ignor¨¤ncia.