La polititzaci¨® de la just¨ªcia

La manipulaci¨® pol¨ªtica de la just¨ªcia constitueix, segons l¡¯opini¨® p¨²blica, un dels seus defectes. ?s ¨²til, per tant, una reflexi¨® sobre aquesta q¨¹esti¨® per precisar les vies que faciliten aquesta intervenci¨®, si existeix, aix¨ª com la manera de posar-hi remei.

Aquesta influ¨¨ncia es manifesta, de vegades, en aquells processos en els quals estan implicats determinats personatges. Un ric banquer i un president del Parlament basc amb decisions diferents en s¨®n un exemple, i el mateix va passar amb la demanda de reconeixement de paternitat de l¡¯anterior Rei, que va provocar la divisi¨® del Tribunal Suprem.

El bra? dels poderosos ¨¦s llarg, ¨¦s cert. Tot i aix¨°, els casos esmentats i d¡¯altres, com els dels jutges Garz¨®n i Vidal, no s¨®n, afortunadament, la regla general. Ni de bon tros. S¨®n possibles m¨¤cules en una actuaci¨®, en general, m¨¦s exemplar.

Existeixen altres m¨¨todes m¨¦s subtils. Per exemple, el sistema de nomenament dels membres de la c¨²pula judicial, des dels presidents d¡¯Audi¨¨ncia Provincial fins als magistrats del Tribunal Constitucional i els vocals del CGPJ, ja que ¨¦s compet¨¨ncia d¡¯¨°rgans pol¨ªtics. No en s¨®n gaires, uns 200 c¨¤rrecs, per¨° s¨®n estrat¨¨gics pel c¨¤rrec que ocupen en la judicatura. El m¨¦s important, tot i aix¨°, no s¨®n els designats, sin¨® la llarga cua dels que esperen que els nomenin. La temptaci¨® de fer m¨¨rits ¨¦s natural.

Una modalitat d¡¯aquesta via ¨¦s la del nomenament de jutges per a altres c¨¤rrecs a Espanya, durant la seva vida activa o, fins i tot, despr¨¦s de la jubilaci¨®. ?s una forma efectiva. Els exemples s¨®n abundants.

Una altra via ¨¦s, segurament, la m¨¦s important i dif¨ªcil de solucionar: la ideologia dels jutges. El legislador, ing¨¨nuament, va considerar que aquest perill es desbancava amb la prohibici¨® constitucional que els jutges s¡¯afiliessin als partits pol¨ªtics. Santa innoc¨¨ncia. Les associacions judicials s¨®n partits pol¨ªtics camuflats, que han vingut a substituir-los, i aix¨° encara ¨¦s pitjor. Avui estan en decad¨¨ncia despr¨¦s d¡¯haver funcionat com a sindicats per promocionar els seus afiliats. Una vocal de l¡¯anterior CGPJ va publicar una relaci¨® dels c¨¤rrecs judicials designats gr¨¤cies a la seva intervenci¨®, dient que sense amics no es feia carrera en la just¨ªcia. Malauradament, aix¨° ¨¦s ben cert.

Els jutges poden pert¨¤nyer als legionaris de Crist o a la ma?oneria, per¨° no al Partit Aragon¨¨s Regionalista. Absurd. L¡¯acc¨¦s al cos judicial, en principi, est¨¤ obert a tots els ciutadans. La realitat social imposa, no obstant aix¨°, que quedi limitat, amb excepcions, a les persones que, com que disposen de prou mitjans, durant la seva joventut han pogut dedicar uns quants anys a preparar-se les oposicions. Cal recon¨¨ixer, no obstant aix¨°, que aquests obstacles en l¡¯actualitat, encara que persisteixen, s¡¯han suavitzat. Avui, l¡¯ensenyament universitari no ¨¦s un monopoli de les classes mitjanes i altes, com passava fa no gaire.

S¨®n normalment liberals ¨Cconservadors¨C autoritaris, com no pot ser menys, persones condicionades per aquestes circumst¨¤ncies, sempre presents en la seva biografia, experi¨¨ncia i escala de valors. Ajuda, tamb¨¦, a mantenir aquesta ideologia la naturalesa de la funci¨® mateixa que exerceixen els jutges.

La pluralitat pol¨ªtica i social, per tant, no est¨¤ ben representada en la judicatura, que, no obstant aix¨°, ha de resoldre problemes de ciutadans amb una mentalitat que els ¨¦s dif¨ªcil d¡¯assumir. La ideologia dels jutges constitueix un element essencial.

La resposta a aquestes diferents vies d¡¯influ¨¨ncia ha de ser diferent. La irrupci¨® dels pol¨ªtics en els processos a favor o en contra de determinats personatges s¡¯ha de perseguir, perqu¨¨ ¨¦s presumptament delictiva.

El nomenament de la c¨²pula judicial ser¨¤, sempre, conflictiu. Altres m¨¨todes ¨Catribuir-la als jutges mateixos; rec¨®rrer, com en altres pa?sos, als processos electorals directes o indirectes, o suprimir les promocions electives per reservar-les a l¡¯antiguitat¨C amb alguna excepci¨® tamb¨¦ presenten inconvenients. Un remei podria ser reservar aquestes designacions a favor de persones d¡¯una certa edat amb la prohibici¨® de nomenar-les despr¨¦s per a altres c¨¤rrecs p¨²blics.

Sobre l¡¯ideari dels mateixos jutges, cal dir que s¡¯hauria d¡¯ampliar la base social en la seva selecci¨® mitjan?ant ajudes o beques per a persones amb pocs mitjans i aconseguir que coneguin millor la societat que serveixen. Eixamplar les compet¨¨ncies del jurat, introduir assessors consultius als tribunals o potenciar vies diferents a l¡¯oposici¨® serien unes bones mesures.

No es pot dubtar que el paper de la judicatura ¨¦s decisiu en l¡¯aplicaci¨® de l¡¯ordenament jur¨ªdic. Si els tribunals pronuncien sent¨¨ncies ¡°cridaneres¡±, ¨¦s a dir, disconformes amb la realitat social, no ¨¦s que prevariquin, com de vegades es comenta, sin¨® que segueixen els dictats de la seva ideologia. Aix¨ª de senzill.

Aquesta discordan?a no ¨¦s positiva ni indicativa d¡¯independ¨¨ncia, sin¨® de desharmonia entre la judicatura i la societat, i cal posar-hi remei. Quan als Estats Units, el 1936-1937, el Tribunal Suprem va anul¡¤lar les lleis socials del president Roosevelt de desenvolupament del New Deal, el conflicte es va resoldre, amb l¨°gica democr¨¤tica, amb la dimissi¨® i jubilaci¨® volunt¨¤ria dels magistrats que s¡¯hi oposaven.

En definitiva, el partidisme s¡¯ha d¡¯erradicar, la ideologia dels jutges s¡¯ha d¡¯ampliar perqu¨¨ sigui m¨¦s plural i inclusiva. Cal dubtar dels jutges que es vanten de no tenir ideari. No ¨¦s veritat, tot i que alguns potser s¡¯ho creguin.

La despolititzaci¨® de la just¨ªcia ¨¦s impossible. L¡¯¨²nic remei ¨¦s que la mentalitat dels jutges sigui concorde a la del com¨² dels ciutadans. Independ¨¨ncia dels jutges del Govern o de les parts, rotundament s¨ª. De la societat democr¨¤tica i dels seus valors, no.