Grans sobretaules

L¡¯invent ja no ¨¦s original, per¨° segueix sent suculent, com una llaminadura culta amb sorpreses, desenganys, alguna xafarderia i una muni¨® de dades de la microhist¨°ria d¡¯un pa¨ªs, d¡¯una classe i fins i tot d¡¯un sector cultural. Les espl¨¨ndides maniobres autobiogr¨¤fiques d¡¯Oriol Bohigas segueixen sent una excepci¨® cl¨¤ssica i dif¨ªcil d¡¯emular. Per¨° la llarga tanda de converses que han confegit Josep Cots (fundador el 1975 de la llibreria Documenta) i l¡¯arquitecte Jordi Garc¨¦s facilita la feina i la dota d¡¯una immediatesa directa, oral i franca prou suggestiva com per passar-s¡¯hi unes quantes tardes. Nascut el 1945, es va poder trobar al convent dels Caputxins, quan la tancada del 1966, amb el cepillo que els havia acabat de fer amb el despatx on treballava, quan tot era petit i tothom sabia el qu¨¨ i el com de tothom. Al final el llibre recala a l¡¯obra m¨¦s recent de l¡¯arquitecte, per¨° ¨¦s potser un dels hams m¨¦s immediats. Aquella despullada brutalitat de les noves estacions del metro o l¡¯ampliaci¨®, m¨¦s antiga, del Museu Picasso contenen lli?ons ¨°bvies per als millors arquitectes, per¨° no pas per als que no ho som.

La virtut ¨¦s en el to i en la manera ca¨°tica i estructurada d¡¯evocar el passat, per¨° ¨¦s sobretot la indol¨¨ncia cultivada i la discreta opul¨¨ncia all¨° que fan brillar el llibre, sense amagar una propensi¨® decidida a la fatxenderia (¡°Errors? Segur que en dec haver fet, encara que ara no en recordo cap¡±), a l¡¯heterod¨°xia moderada, a la llibertat de pensament sense embafament ni ¨¨mfasi. Sura sovint el selecte i intel¡¤ligent lector de literatura de qualitat, estrangera, castellana, catalana, i es declara devot del memorialisme franc¨¨s, amb m¨¦s ra¨® que un sant perqu¨¨ ¡°a la literatura biogr¨¤fica d¡¯aqu¨ª hi noto un pudor, una fredor i una por exasperants¡±.

Potser tot arrenca de casa o d¡¯una part de casa. La bona situaci¨® social i econ¨°mica i l¡¯espl¨¨ndida dotaci¨® cultural que porta al damunt Garc¨¦s, fill de Tom¨¤s Garc¨¦s i beneficiari program¨¤tic del seu m¨®n cultural, ultrapassen el convencionalisme barroer, limitat, petitburg¨¨s i una mica precari de la resta de mortals. No ¨¦s estrany, doncs, que la soluci¨® a les dificultats de l¡¯estudiant d¡¯arquitectura amb el dibuix es resolguin demanant a un amic de casa, Bohigas, que el posi en ordre al despatx, ni que les amistats de casa acabin traspuant al llibre i a la persona de Garc¨¦s, i aix¨° va de J. V. Foix als Manent. Per aix¨° ¨¦s natural que digui sense embuts: ¡°Jo coneixia els entrellats de la gent de Barcelona¡±, on ja s¡¯ent¨¦n qu¨¨ vol dir entrellats i qu¨¨ gent de Barcelona, tant si s¡¯est¨¤ d¡¯acord com si no que els castellanismes que usaven ell i la seva fam¨ªlia s¨®n ben catalans.

Tot plegat t¨¦ molt de circuit il¡¤lustrat i glossat de professions i locals i fam¨ªlies, llocs d¡¯estiueig i sopars i trobades, ara amb el nou m¨®n de l¡¯edici¨® culta a casa d¡¯Herralde o a can Tusquets, quan encara hi era Oriol Tusquets amb Beatriz de Moura, ara Carlos Fuentes i Carme Balcells una pila de vegades, ara els Feduchi i els Garc¨ªa M¨¢rquez, ara la muni¨® d¡¯arquitectes que han estat a prop seu ¡ªparticularment Enric S¨°ria¡ª o que han passat per les seves classes a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona. Haver d¡¯explicar fora d¡¯Espanya que Coderch era franquista i alhora un gran arquitecte no ¨¦s una novetat ¡ªJoan Margarit, poeta i arquitecte, ho ha fet un munt de vegades. Per¨° encara conv¨¦ repetir-ho per als m¨¦s sords i amarats als prejudicis, alhora que ¨¦s oxigenant i alliberador recon¨¨ixer que ell volia fer una casa modesta i petita al paratge de Tamariu on tenia un terreny Nuria Amat, per¨° va ser ella qui la va voler gran i transitable: el resultat segueix sent espectacular. Tamb¨¦ ¨¦s seva la remodelaci¨® de les casernes de Ciutadella per a la Universitat Pompeu Fabra i fins i tot ho ¨¦s, si se¡¯m permet la grolleria dol?a, la cadira de pensar convertida en Espai de Meditaci¨®, amb T¨¤pies com a ide¨°leg de l¡¯invent.