¡®F¨¦lix¡¯, un ¡®Fargo¡¯ andorr¨¤?

La setmana passada Movistar+ va estrenar la minis¨¨rie (sis cap¨ªtols d¡¯una hora) F¨¦lix, de Cesc Gay. Verg¨¹enza, La peste, La zona o Mira lo que has hecho, al marge de resultats desiguals, s¨®n una bona empenta a la ind¨²stria audiovisual des d¡¯una plataforma de televisi¨®. Per analitzar m¨¦s d¡¯un aspecte de la pe?a de Gay s¡¯hauria de cometre l¡¯imperdonable pecat de l¡¯spoiler, que cada cop, amb un male?t creixement, ¨¦s un concepte que abasta m¨¦s i que haur¨ªem de comen?ar a combatre.

Per resumir, com far¨ªem en una tert¨²lia d¡¯amics, direm que encara que arribis fatigat al quart episodi per res del m¨®n se t¡¯acudeixi abandonar... et perdries massa coses.

Els primers quatre episodis es basen en F¨¦lix (Leonardo Sbaraglia) intentant trobar o saber alguna cosa d¡¯una noia xinesa, Julia (Mi Hoa Lee), que va con¨¨ixer circumstancialment i de la qual s¡¯ha enamorat. L¡¯espectador ho ignora tot d¡¯aquesta noia, i en funci¨® de les indagacions de F¨¦lix va construint diferents hip¨°tesis sobre qui ¨¦s, qu¨¨ ¨¦s o era... Mafiosa? Prostituta? F¨¦lix coneix tan poques coses del seu amor que la seva perquisici¨®, de qui no sap que est¨¤ tocant os, resulta la bogeria d¡¯un tipus pat¨¨tic. Per¨° tamb¨¦ est¨¤ de sort, per exemple perqu¨¨ a la policia local hi ha un detectiu que ¨¦s, per dir-ho d¡¯alguna manera, familiar sobrevingut, i li perdona la seva insist¨¨ncia i algunes malifetes. Aquesta exploraci¨® est¨¤ plena de misteris que emboiren el perfil de la dona. Construir-lo i arribar a la certesa de qui ¨¦s t¨¦ una gran dificultat. En aquest cam¨ª hi ha molta administraci¨® de pistes i no totes fan progressar la hist¨°ria amb la mateixa for?a.

L¡¯acci¨® es viu en una Andorra moderadament nevada. Aix¨° ha fet que es parl¨¦s d¡¯un Fargo andorr¨¤ com podria parlar-se de True Detective o de La isla m¨ªnima en el tractament zenital del paisatge. Per¨° si hi ha alguna semblan?a amb la s¨¨rie Fargo ¨¦s l¡¯humor negre que amenitza un bany de sang, particularment als dos cap¨ªtols darrers, on, quan tot semblava acabat, resulta que hi havia molts caps per lligar a m¨¦s de la identitat de la Julia, que seria l¡¯enorme macGuffin de la s¨¨rie.

Gay juga amb l¡¯espectador presentant-li m¨¦s d¡¯un personatge amb una doble identitat, o el fa tremolar pensant que F¨¦lix comet un error mortal deixant uns xiclets a la caixa de seguretat d¡¯un banc que resulta que solament s¨®n aix¨°... xiclets.

Gay i Sbaraglia administren amb intel¡¤lig¨¨ncia l¡¯obstinaci¨® de F¨¦lix, m¨¦s producte d¡¯una fidelitat emocional, de qui no vol renunciar f¨¤cilment al seu amor, que d¡¯una voluntat malaltissa. Sbaraglia ¨¦s present pr¨¤cticament a totes les seq¨¹¨¨ncies. Sap que no pot cansar l¡¯espectador i, quan no cal, procura passar-hi de puntetes, sense fer escenes o que no ho sembli. Gay i l¡¯actor van treballar junts a l¡¯espl¨¨ndida Una pistola en cada mano i es tenen les mides preses. Per¨° hi ha un bon grapat de personatges que l¡¯acompanyen, servits amb igual encert, per una s¨¨rie de bon¨ªssims actors, de Pere Arquillu¨¦ a Pedro Casablanc.

Precisament, aquest darrer ¨¦s el coprotagonista d¡¯un dels m¨¦s brillants desenlla?os que Gay va plantant durant tota la narraci¨®, i en els dos darrers cap¨ªtols molt en particular. A la s¨¨rie hi ha una discreta barreja de g¨¨neres. Des de la com¨¨dia, molt a c¨¤rrec d¡¯Arquillu¨¦, fins al cinema negre. Una aposta arriscada, ben resolta, recomanable... que un cop vista i pensant-la retrospectivament, dona m¨¦s valor a aquells primers cap¨ªtols on hi ha escenes de massa parsim¨°nia o reiteraci¨®. S¨®n sis horetes de bona televisi¨®, de bon cinema.