El temps

Tot lector de l¡¯obra de Marcel Proust sap la mala impressi¨® que la seva peculiar manera d¡¯escriure va causar en un Andr¨¦ Gide que havia de decidir la publicaci¨®, a la Nouvelle Revue Fran?aise (NRF), d¡¯un primer volum del que seria ? la recherche du temps perdu. Dos anys m¨¦s tard, el 1914, el mateix Gide escrivia una carta a Proust per rectificar el seu error, recon¨¨ixer el valor del manuscrit, i confessar que l¡¯havien encegat els prejudicis: el tenia per un esnob. Despr¨¦s hem sabut, per altres fonts, que Gide i els responsables de la NRF no havien llegit m¨¦s que les primeres p¨¤gines del text: els va semblar tan esp¨¨s, que no es van veure amb cor de continuar. Altres editors no hi van saber veure res m¨¦s que l¡¯obra d¡¯un xerraire que podia allargar la seva incontin¨¨ncia verbal fins a l¡¯infinit. L¡¯inconvenient, doncs, era estil¨ªstic. Tothom es troba indefectiblement atrapat en les idees del temps que li ha tocat viure; idees est¨¨tiques, pol¨ªtiques, socials, culturals, que enterboleixen la percepci¨® del que realment t¨¦ valor en art i literatura: el que no pertany nom¨¦s al temps present, sin¨® tamb¨¦ al passat i el futur.

La Recherche va ser finalment entesa i editada per la NRF, i el seu estil es va anar imposant a poc a poc. Els primers passos de l¡¯obra es poden seguir a la correspond¨¨ncia de Proust amb el seu gran amic, l¡¯escriptor, cr¨ªtic i editor Jacques Rivi¨¨re, que en aquells moments comen?ava a dirigir la NRF. Aquestes cartes, admirablement editades, prologades i tradu?des al castell¨¤ per Juan de Sola i publicades fa pocs mesos per Ediciones La U?a Rota, mostren l¡¯amistat i el coratge de dos homes malalts ¡ªProust encaminant-se ja cap a la mort; Rivi¨¨re, presa d¡¯una crisi nerviosa¡ª que s¡¯extenuen per tirar endavant un extraordinari projecte literari, i ofereix als estudiosos la satisfacci¨® de con¨¨ixer els criteris de Proust i Rivi¨¨re sobre l¡¯edici¨® de la Recherche, per¨° tamb¨¦ permet retrobar les idees essencials de la po¨¨tica proustiana: la captaci¨® de tots els plans psicol¨°gics i morals dels personatges, de tots els matisos dels sentits amb qu¨¨ experimentem les coses del m¨®n, la captaci¨® del temps: la necessitat de la digressi¨®.

Alguns acad¨¨mics han atribu?t l¡¯extensi¨® de les frases de la Recherche, que en ocasions poden ocupar m¨¦s d¡¯una p¨¤gina, a la condici¨® asm¨¤tica de l¡¯autor; altres, a la decad¨¨ncia de l¡¯aristocr¨¤cia, i em temo que tampoc deuen haver faltat els que, a pesar de l¡¯homosexualitat de Proust, hi hauran vist les mal¨¨fiques contorsions de la serp heteropatriarcal. S¨®n idees del nostre temps, afectat com mai de febres ideol¨°giques. L¡¯estil digressiu, carregat de s¨ªmils, met¨¤fores i figures de pensament, i sostingut per un ritme que l¡¯articula i el posa en moviment, ¨¦s la negaci¨® de gaireb¨¦ tot el que ara es confon amb la cultura. Per aix¨°, a escoles i facultats, on l¡¯adoctrinament no ¨¦s tan sols pol¨ªtic, ja fa anys que la frase llarga es va declarar non grata.