Fal¡¤la? internacionalitzaci¨® del postproc¨¦s

Despr¨¦s del clamor¨®s frac¨¤s del reconeixement o la mediaci¨® pol¨ªtica internacional en la fase insurgent del proc¨¦s, es fa ara una nova cerca de suports externs en la fase judicial, que, de fet, est¨¤ reduint el degradat relat independentista catal¨¤ a la cr¨°nica de successos i tribunals. L¡¯intent d¡¯apel¡¤laci¨® a inst¨¤ncies internacionals de protecci¨® dels drets humans s¡¯ent¨¦n com a estrat¨¨gia de defensa del nucli dirigent del proc¨¦s, acusat de greus delictes per la just¨ªcia espanyola. Ara b¨¦, sigui quin sigui el curs que se segueixi en l¡¯¨¤mbit judicial, amb totes les garanties internes i externes del corresponent proc¨¦s per als acusats, ¨¦s tamb¨¦ imprescindible salvaguardar la transpar¨¨ncia i la claredat informatives amb la finalitat d¡¯evitar les impostures habituals dels implicats que ens han portat fins aqu¨ª.

Un antecedent fal¡¤la? de voler involucrar l¡¯Organitzaci¨® de les Nacions Unides (ONU) com a garant del proc¨¦s ha estat la invocaci¨® en va del dret a l¡¯autodeterminaci¨®, encobert en l¡¯eufemisme del ¡°dret a decidir¡±, ja prou desmentit per portaveus oficials de l¡¯ONU i de la mateixa Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d¡¯Europa. Hi ha tamb¨¦ una imatge emblem¨¤tica, poc difosa, quan, despr¨¦s de la proclamaci¨® de la non nata ¡°rep¨²blica catalana¡±, el nucli dirigent es mostra ufan¨®s a la balustrada del Parlament utilitzant com a ¡°bandera de conveni¨¨ncia¡± l¡¯ensenya de Nacions Unides, en un intent abusiu d¡¯homologaci¨® internacional de la seva via unilateral de secessi¨® de l¡¯Estat espanyol.

L¡¯episodi actual ¨¦s la sol¡¤licitud presentada davant del Comit¨¨ de Drets Humans pel pol¨ªtic pres i diputat electe del Parlament Jordi S¨¤nchez, a causa d¡¯una suposada conculcaci¨® dels seus drets, que posaria en dubte manifest la reputaci¨® de l¡¯Estat de dret i la separaci¨® de poders a Espanya. Aqu¨ª es tergiversa com a informaci¨® ver¨ªdica que l¡¯ONU q¨¹estioni la validesa jur¨ªdica de la pres¨® preventiva ordenada per a Jordi S¨¤nchez, per decisi¨® judicial motivada. Els titulars que transmeten aquesta falsa informaci¨® per confondre l¡¯opini¨® p¨²blica s¨®n d¡¯aquest estil: ¡°L¡¯ONU insta l¡¯Estat espanyol a garantir els drets pol¨ªtics de Jordi S¨¤nchez¡±¡­ i d¡¯aqu¨ª s¡¯infereix que la tramitaci¨® i l¡¯aprovaci¨® de la seva investidura seria un acte conforme al marc normatiu internacional dels drets humans avalat per l¡¯ONU.

Espanya, amb la seva Constituci¨® (CE), ¨¦s un dels Estats democr¨¤tics del m¨®n en els quals els seus compromisos en mat¨¨ria de drets humans estan revestits de la protecci¨® m¨¦s refor?ada i oberta a processos internacionals de supervisi¨® (articles 10.2 CE i 96 CE). Segons els ¨ªndexs m¨¦s exigents de valoraci¨® internacional de qualitat democr¨¤tica, Espanya figura durant l¡¯¨²ltim decenni en el top 5/10% del m¨®n. Aix¨ª, en l¡¯informe m¨¦s recent de l¡¯Institut Freedom House, Freedom in the World 2018, Espanya obt¨¦ una puntuaci¨® de 94/100, en qu¨¨ 100 correspon al ¡°m¨¦s lliure i democr¨¤tic¡±. Iguala pa?sos com Alemanya, i supera altres democr¨¤cies consolidades com Fran?a, els EUA o It¨¤lia. Per descomptat, l¡¯Estat de dret espanyol ¨¦s perfectible, per¨° dins de les normes i els procediments marcats per la mateixa Constituci¨®, que al seu torn ¨¦s reformable.

L¡¯ONU no ha q¨¹estionat la pres¨® provisional de S¨¤nchez. Els intents d¡¯intoxicaci¨® informativa fan al¡¤lusi¨® al document G/SO 215/51 ESP (140), de 23 de mar? del 2018, que no ¨¦s un document oficial de l¡¯ONU, sin¨® del Comit¨¨ de Drets Humans (CDH, un comit¨¨ t¨¨cnic de 18 experts), encarregat de la vigil¨¤ncia del compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Pol¨ªtics (PIDCP, 1966), del qual forma part Espanya. L¡¯ONU no nomena els membres d¡¯aquest Comit¨¨, sin¨® que ho fan els Estats que s¨®n part en el Pacte. Quan l¡¯ONU insta qualsevol pa¨ªs a vetllar pels drets humans ho sol fer mitjan?ant els seus ¨°rgans representatius: l¡¯Assemblea General, el Consell de Seguretat, el secretari general o el Consell de Drets Humans. El document esmentat del CDH ¨¦s un recordatori purament formulari, fins i tot abans que el Comit¨¨ hagi adm¨¨s a tr¨¤mit la queixa presentada en el cas de S¨¤nchez. El CDH no prejutja en cap cas que s¡¯hagi produ?t una vulneraci¨® del dret de participaci¨® pol¨ªtica del reclamant, registra la Comunicaci¨® (3160/2018), no adopta mesures cautelars espec¨ªfiques, i sol¡¤licita a l¡¯Estat espanyol que informi sobre la situaci¨®, segons l¡¯article 25 del PIDCP. Si hi hagu¨¦s admissi¨® a tr¨¤mit per part del Comit¨¨, Espanya i el reclamant presentarien les seves argumentacions en un proc¨¦s contradictori sobre les raons que avalen cadascun. Finalment, el CDH faria una recomanaci¨® final a l¡¯Estat espanyol, sense car¨¤cter jur¨ªdic vinculant. La tramitaci¨® pot durar mesos i fins i tot anys.

D¡¯altra banda, no deixa de ser una gran incongru¨¨ncia simb¨°lica que els perpetradors de la via unilateral de ruptura de l¡¯Estat de dret espanyol recorrin ara a les Nacions Unides, l¡¯organitzaci¨® multilateral par excellence, a la recerca de protecci¨® dels seus drets suposadament conculcats.

V¨ªctor M. S¨¢nchez S¨¢nchez ¨¦s professor agregat de Dret Internacional P¨²blic, director del Programa de M¨¤ster Universitari en Drets Humans, Democr¨¤cia i Globalitzaci¨® de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Tom¨¢s Jim¨¦nez Araya ¨¦s exfuncionari de l¡¯ONU com a representant del Fons de Poblaci¨®. Actualment ¨¦s professor consultor de l¡¯esmentat m¨¤ster de la UOC