¡°Moltes exposicions es fan nom¨¦s per la inauguraci¨® i el cat¨¤leg¡±

L'historiador de l'art alemany Marko Daniel (Aquisgr¨¤, 1964) dirigeix la Fundaci¨® Joan Mir¨® de Barcelona des del gener ¡ªara compleix cent dies¡ª despr¨¦s de guanyar el concurs internacional convocat l'any anterior per substituir Rosa Maria Malet al capdavant d'aquest centre des de 1980. Abans era cap de programes de la TateModern de Londres.

Pregunta.?Ha estat f¨¤cil l'aterratge?

Resposta.??s un proc¨¦s que continua. El treball de la Rosa Maria ha estat magn¨ªfic. No hi ha un altre exemple que conegui d'una directora que hagi guiat amb tanta saviesa una instituci¨® durant 37 anys. Per¨° les coses han canviat i la instituci¨® i el seu patronat buscaven un candidat amb una perspectiva internacional.

P.?Com valora la fundaci¨®?

R.?Tenim una situaci¨® privilegiada i som en un edifici que ¨¦s un conjunt incre?ble d'arquitectura i art, obra de dos amics, Josep Llu¨ªs Sert i Joan Mir¨®, que el van fer junts. En entrar s'entra a un espai de serenitat, tranquil¡¤litat i llum i aix¨° ¨¦s un fet molt especial. La gran difer¨¨ncia amb altres centres ¨¦s la implicaci¨® de l'artista, la relaci¨® estreta entre Mir¨® i aquest lloc que fa que la seva obra es vegi millor aqu¨ª que en cap altre lloc.

No som una botiga de ¡®fast food¡¯ que ofereix cinc minuts d'art¡±

P.?No ¨¦s un desavantatge ser a Montju?c?

R.?T¨¦ els seus reptes. La gent ha de venir aqu¨ª. Aqu¨ª no s'hi arriba de pas, per¨° no som una botiga de fast food al centre que ofereix cinc minuts d'art.

P.?Considera que les xifres de visitants s¨®n les correctes?

R.?El nombre de visitants no ¨¦s un dels meus objectius. S¨ª que ho ¨¦s la qualitat de la visita. El m¨¦s important ¨¦s que els que vinguin tinguin una experi¨¨ncia d'alt¨ªssima qualitat, una estimulaci¨® intel¡¤lectual o emocional, o les dues coses.

P.?Introduir¨¤ canvis a la col¡¤lecci¨® permanent que es va inaugurar l'abril del 2016?

R.?Hi ha moltes visions possibles de Mir¨®. Aquesta ¨¦s una v¨¤lida i ben estudiada que reflecteix un coneixement profund de l'obra i la seva hist¨°ria. Per¨° hi ha altres visions que van m¨¦s al fet que Mir¨® ¨¦s un artista viu i la seva obra t¨¦ vig¨¨ncia i rellev¨¤ncia per a nosaltres avui. Exhibir la col¡¤lecci¨® permanent d'una altra manera ¨¦s un dels reptes per als pr¨°xims anys.

P.?Cal renovar la mirada sobre Mir¨®?

R.?Vull que les obres de Mir¨® no nom¨¦s siguin recognoscibles, sin¨® que entrin en di¨¤leg entre elles, que inspirin, provoquin dubtes i preguntes. Aquest mateix any s'han inaugurat dues exposicions molt interessants l'IVAM de Val¨¨ncia i al centre Bot¨ªn de Santander i totes dues presenten visions noves i diferents. El nostre paper ¨¦s col¡¤laborar amb altres fundacions i centres que treballen amb Mir¨® per millorar la seva visi¨®.

Augmentar els visitants no ¨¦s el meu objectiu, s¨ª la qualitat de la visita¡±

P.?Es coneix Mir¨® m¨¦s a fora que aqu¨ª?

R.?Des de fora, Mir¨® ¨¦s un dels grans artistes del segle XX, aqu¨ª encara cal reivindicar-lo.

P.?Barcelona t¨¦ amb tres grans centres dedicats a artistes: T¨¤pies, Picasso i Mir¨®.

R.?No conec una altra ciutat que tinguin tres institucions aix¨ª. ?s excepcional i sorpr¨¨n que les administracions i el p¨²blic no s'aprofitin m¨¦s d'aix¨°. Centres com aquests, com el Macba o el MNAC, s¨®n els millors per entendre la nostra identitat.

P.?Malet va deixar tancada aquesta temporada. Ens sorprendr¨¤ el 2019?

R.?El meu paper no ¨¦s comissariar exposicions; ¨¦s definir les l¨ªnies estrat¨¨giques de la instituci¨® al segle XXI. Haig de prestar molta atenci¨® a com convidem els visitants, com conversem amb els nostres p¨²blics i donar una forma diferent de tot aquest conjunt. Les difer¨¨ncies no nom¨¦s es veuran en els t¨ªtols de les exposicions, tamb¨¦ en com treballem amb la programaci¨®.

P.??s el que vost¨¨ anomena "exposicions vives".

R.?S¨ª

P.?Les anteriors eren "exposicions mortes"?

Ser una fundaci¨® privada ens ha protegit i donat autonomia¡±

R.?Hi ha poca gent que no estaria d'acord amb aix¨°. Cal ser molt radical. Hi ha moltes exposicions que es fan per a la inauguraci¨® i el cat¨¤leg i crec que aix¨° no ¨¦s el nostre paper. Som una instituci¨® privada amb vocaci¨® p¨²blica i aix¨° ens obliga a demostrar amb el que fem que la fundaci¨® t¨¦ una rellev¨¤ncia a la nostra societat.

P.?Malet va demanar un canvi a l'estatut jur¨ªdic de la fundaci¨®.

R.?No ¨¦s una prioritat. Ens ha servit molt ser una fundaci¨® privada. Ens ha protegit i donat independ¨¨ncia i l'autonomia, sobretot en el primer moment quan la va crear Mir¨® i aquesta forma i segueix tenint vig¨¨ncia.

P.?S'autofinancen en un 75%.

R.?Ens agradaria veure una implicaci¨® m¨¦s gran de l'administraci¨® p¨²blica. No ¨¦s una reivindicaci¨®, perqu¨¨ som conscients de la pressi¨® que pateixen ara. La implicaci¨® fa refer¨¨ncia a la utilitat que nosaltres, com un dels millors monogr¨¤fics del m¨®n, podem tenir per a la ciutat. Volem potenciar la nostra visibilitat a la ciutat.

P.?Quin ¨¦s la seva aspiraci¨® m¨¦s important com a director?

R.?Tenim una visi¨® molt ambiciosa pel 50¨¨ aniversari que tindr¨¤ lloc el 2026, d'aqu¨ª a vuit anys que seran molt curts. Hem de treballar molt per aconseguir aquesta visi¨® ambiciosa d'una integraci¨® perfecta entre la Fundaci¨®, la ciutat i l'¨¤mbit internacional i aconseguir que a trav¨¦s d'aquest treball la figura de Mir¨® sigui reconeguda encara m¨¦s internacional i localment.