Els discos de Pink Floyd van sonar al Sant Jordi

En aix¨° va ser diferent. Amb els llums del Sant Jordi encara encesos, van comen?ar a ensenyorir-se del local sorolls incidentals mentre la gran pantalla central anava guanyant protagonisme. A la projecci¨®, una persona d'esquena a l'espectador mirava asseguda una platja deserta en un dia nuvol¨®s. Ella amb prou feines es movia. Nom¨¦s els n¨²vols donaven vida a l'estampa, atenuant o alliberant la llum del sol. Com que no estava clar si aix¨° era l'inici del concert, el p¨²blic va seguir fent el que feia; fins i tot alguns xiulaven com si l'espectacle no hagu¨¦s comen?at. Molts xerraven mentre el vent xiulava acompanyant el so de les gavines. Les xiulades, del personal, responien evocant un paisatge menys harm¨°nic. Despr¨¦s de deu minuts es va apagar part dels llums, per¨° encara no hi va passar res m¨¦s. A poc a poc, el so va guanyar protagonisme. S¨ª, el concert comen?ava lliscant-se suau, com el vent que agitava les herbes altes de la platja. S¨ª, en aix¨° Roger Waters va ser original.

Vint minuts m¨¦s tard el cel de la platja es va enrogir, els llums del Sant Jordi es van apagar i llavors va sonar Speak to me, amb el so corrent d'extrem a extrem del recinte. La banda es va acomodar a l'escenari i una imatge planet¨¤ria es va fer protagonista de la gran pantalla. Ja ning¨² parlava. El so, en aix¨° el concert tamb¨¦ va ser singular, era gaireb¨¦ perfecte, tant per la seva nitidesa i detallisme com per la seva similitud amb els discos, de manera que Breathe era la de The dark side of the?moon. Aquest havia de ser el patr¨® de la nit, la reconstrucci¨® d'un so que va formar el seu c¨¤non en els discos. Llavors es podia recordar David Byrne, qui posa l'accent a Com funciona la m¨²sica que la tecnologia d'enregistrament va despla?ar el paradigma musical de l'execuci¨® en directe a la reproducci¨® d'un enregistrament. Des que els atuells es van fer un buit al nostre m¨®n, un concert no sol ser res m¨¦s que l'evocaci¨® d'aquest est¨¤ndard. A qu¨¨ sonen els m¨²sics? Al que sonen en la nostra mem¨°ria, generalment en un disc.

Potser per aix¨° el so va ser la nit d'aquest divendres al Sant Jordi atordidor, detallista i moltf¨°nic. Sense que a l'altura de la cinquena pe?a, Time, hi hagu¨¦s hagut cap desplegament visual cridaner, all¨¤ a l'escenari, sota el la gran pantalla llavors plena de rellotges, uns senyors de fosc tocaven an¨°nimament, encara que no prou com perqu¨¨ un d'ells, per ubicaci¨® i per rebre m¨¦s llum que els altres, hagu¨¦s estat reconegut com el cap fins i tot per qui cregu¨¦s que Roger Waters ¨¦s una mezzosoprano. S¨ª, era Waters, que no Pink Floyd, encara que la major part del repertori era de Pink Floyd. Quines paradoxes, Pink Floyd sense Pink Floyd. Coses d'advocats. Tot sigui per la nost¨¤lgia, la gran m¨¤quina de vapor que mou el pop contemporani.

Per¨° com tot artista vol demostrar que no tot s¨®n llorers de temps passats, despr¨¦s de l'¨¨pic-totalit¨¤ria Welcome to the machine Waters es va marcar tres espesses peces del seu ¨²ltim disc que van planxar el personal. Burxada de ciclista. La bici va tornar a lliscar amb Wish you were here, de nou llorers de temps passats. Ha de ser dif¨ªcil recon¨¨ixer que ja no s'¨¦s sin¨® el que s'ha sigut. Per sort per al p¨²blic, Waters no va abundar amb el seu material actual, nom¨¦s prec¨ªs per al seu equilibri art¨ªstic personal. Prurit a l'ego.

M¨¦s tard va arribar la den¨²ncia i a Another brick in the?wall, una dotzena de joves van apar¨¨ixer en escena abillats com a reus de l'ISIS, encara que en ple sol de guitarra es van treure les granotes taronges per lluir samarretes negres amb la paraula ¡°Resist¡±, movent-se al comp¨¤s d'una coreografia amateur que va voler donar m¨¦s aire d'honestedat a l'assumpte. Activisme, reivindicaci¨® i espectacle s¨®n germans sospitosos encara que es dissimuli. Els xavals i xavales eren, per descomptat, de Barcelona. Per digerir el missatge, Waters va concedir llavors un descans de 20 minuts. Potser tamb¨¦ pensava a trobar la seva veu.

La segona part va mantenir el to: molts efectes sonors recorrent el Sant Jordi, buscant la immersi¨® del p¨²blic en l'espectacle, m¨¦s i m¨¦s ¨¨xits de Pink Floyd i una millora dels efectes visuals, ja no limitats a l'¨²s escassament original de la pantalla central. I ¨¦s que enmig de la pista, en un recurs que U2 va explotar millor en la gira Experience + Innocence, es va desplegar una pantalla que va partir la pista en dos i va mantenir els ulls ocupats. I a Pigs va apar¨¨ixer en pantalla un subtil ¡°Trump, ets un gilipollas¡±... S¨ª, el concert de Roger Waters va tenir un comen?ament molt original. Avui m¨¦s i amb m¨¦s gent, amb el Sant Jordi gaireb¨¦ ple.