La Barcelona que va fer n¨¦ixer Loquillo

Com si fos una gran est¨¤tua de bronze situada al bell mig del parc, Loquillo (Barcelona, 1961) s'atura i intenta dibuixar amb les seves paraules unes vies de tren, les que veia des de la finestra de casa seva, pels volts dels seixanta del segle passat. "Em sabia de mem¨°ria els horaris, de mat¨ª, tarda i nit. El soroll dels trens em perseguia. Impossible no voler escapar-se ben lluny", confessa. El primer record que t¨¦ d'aquelles vies, ara substitu?des per zones d'arbres i de lleure, va ser quan la seva mare el va portar, "ben agafat de la m¨¤", a veure el 1965 els centenars de joves amb cabellera que havien sortit de l'hist¨°ric concert dels Beatles a la Monumental, la mateixa pla?a on, el 1976, ja d'adolescent, va treballar fent tasques de seguretat o "el que calgu¨¦s" per veure els Rolling Stones. "A la gent del barri ens colaven durant l'¨²ltim toro de les corrides, per¨° aix¨° era una altra cosa. Aqu¨ª els grisos van repartir i la meva feina va consistir a recollir les ampolles que la gent llan?ava", explica.

Aquest any es compleixen quatre d¨¨cades des que Loquillo va debutar en la m¨²sica. ?s migdia i el m¨²sic ha tornat al seu barri barcelon¨ª, uns dies abans de publicar, aquest divendres, un gran recopilatori de tres discos en el qual repassa tota la seva carrera i que ser¨¤ el pas previ a una gira. La primera de les composicions que es recullen a l'antologia ¨¦s Esto no es Haw¨¢i, la can?¨® que li va canviar la vida despr¨¦s que Jes¨²s Ordov¨¢s la punx¨¦s a Radio 3 el 1981. Aquell nano, que s'havia quedat captivat amb les hist¨°ries de Jules Verne, Robert Louis Stevenson i Tint¨ªn, estava pensant a fer carrera militar amb la finalitat de pujar a un vaixell per rec¨®rrer el m¨®n. "Hauria marxat a qualsevol lloc", reconeix. "Ja tenia decidit que pujaria a Elcano. De fet, vaig saber que la can?¨® sonava a la r¨¤dio quan, fent pr¨¤ctiques de tir, un oficial va venir i m'ho va dir".

El Clot, que vol dir "forat", tal com recorda Loquillo amb una mica de sorna, ¨¦s un dels llocs m¨¦s simb¨°lics de la vella Barcelona, un barri industrial que es coneixia com "el Manchester catal¨¤". Malgrat la imparable gentrificaci¨® de la ciutat, encara s'hi poden veure alguns edificis de ma¨® vermell, com el mercat, on es va produir la primera aparici¨®, gens coneguda, del m¨²sic a la r¨¤dio, quan sent un nen Joaqu¨ªn Soler Serrano li va demanar al seu programa que dediqu¨¦s una can?¨® a alg¨² i Jos¨¦ Mar¨ªa Sanz Beltr¨¢n va demanar per a la seva mare Summertime, de Mondo Jerry. Un altre edifici ¨¦s la Farinera, una antiga f¨¤brica convertida avui en un centre cultural, on Loquillo es torna a aturar per remarcar que aquest era "un barri fronterer" i assenyala la pla?a de les Gl¨°ries, "eternament en obres". "Era un gran descampat on es feia un mercadillo i, sobretot, era centre de tr¨¤fic de drogues", relata. Durant una parada al bar La Coctelera, presidit per fotografies en blanc i negre de l'antic barri, un dels cambrers m¨¦s veterans, el Joaqu¨ªn, rememora que el mateix lloc on Loquillo jugava a b¨¤squet era "territori habitual del Vaquilla i el Torete per vendre g¨¨nere".

La frontera del Clot quedava tamb¨¦ marcada per la l¨ªnia ferrovi¨¤ria en direcci¨® a Fran?a i pels tallers de Renfe, que eren just al davant de la casa de 49 metres quadrats del carrer Hern¨¢n Cort¨¦s on el cantant vivia amb els pares, la tieta i l'¨¤via. Des del balc¨® veia els grisos "clavant h¨°sties" als treballadors de la f¨¤brica Hispano Olivetti que es manifestaven contra el franquisme. El Clot era un destacat assentament obrer i sindicalista des que va ser lloc de resist¨¨ncia republicana, arribant a amagar en un dels edificis que hi ha al costat de la carboneria dels seus avis?Buenaventura Durruti, una de les figures m¨¦s rellevants de l'anarquisme espanyol i de l'organitzaci¨® sindical CNT. "Per¨°, tot i aix¨°, la vida al barri es feia en fam¨ªlia, de portes enfora", apunta.

El barri encara conserva cert ambient proper i acollidor. Loquillo passeja tranquil mentre els joves li demanen fotografies i els m¨¦s veterans s'aturen a xerrar amb ell, com ara el pare de la fam¨ªlia Ballesta; de fet, el seu fill li va fer con¨¨ixer l'¨¤lbum Paul Simon Songbook, que el va marcar, igual que d'altres de Bob Dylan o Buddy Holly. Va passar el mateix amb les primeres bandes de rock and roll barcelonines que va saber pel seu pare, un estibador que treballava amb el germ¨¤ del cantant dels S¨ªrex i li passava discos. "Me'ls ficava en vena", diu. Tant que la Paqui, que el coneix des que era petit i ¨¦s propiet¨¤ria del celler La Paqui, on s'atura a fer un vermut, reconeix que el veia passejar pels carrers amb ¡°les seves pintes¡± de jupa de cuir, botes i tup¨¨, i canviava de vorera ¡°per si no era ell¡±.

En passejar per la Rambla plena de turistes i comer?os de souvenirs, marques de roba i menjar r¨¤pid, Loquillo, que al maig publicar¨¤ el llibre En las calles de Madrid,?on narra la seva arribada a la capital, reconeix que ¡°Barcelona ara ¨¦s un horror¡±. Fa 15 anys se'n va anar a viure a Sant Sebasti¨¤ i des de llavors han estat v¨¤ries les ocasions que no s'ha mossegat la llengua per opinar contra el que no li agrada de la ciutat. ¡°Soc barcelon¨ª¡±, sentencia. Tamb¨¦ s'indigna amb els lla?os grocs en solidaritat amb els presos independentistes que pengen d'alguns balcons i edificis p¨²blics. ¡°No s¨¦ qu¨¨ en diria el meu pare, que era republic¨¤. Aquells s¨ª que eren presos pol¨ªtics i patien repressi¨®. Molts ho pagaven amb la seva vida¡±, assegura. I torna a parlar de la ¡°Barcelona llibert¨¤ria¡± que ell va con¨¨ixer.

En aquella Barcelona que ¡°llan?ava tom¨¤quets als senyorets que entraven al Liceu¡±, va pujar per primera vegada a un escenari el 1978. Va ser a la sala Taboo, llavors un lloc de reuni¨® de senyores. Buscaven gent que cant¨¦s oldies en angl¨¨s. Loquillo i el seu amic ?scar Manresa no en tenien ni idea i s'inventaven la lletra de les can?ons de Chuck Berry. ¡°Era divert¨ªdissim¡±, reconeix Manresa. ¡°Podia haver estat un frac¨¤s, per¨° al guanyador se'l coneix a la l¨ªnia de sortida¡±, afegeix. El guanyador era Loquillo, que, com cantaria poc despr¨¦s en un dels seus himnes, volia ser una rock and roll star, aquell noi del Clot que sabia quan passava el tren nocturn cap a la gl¨°ria.