L¡¯¨²ltim secret templer est¨¤ ocult a la catedral de Tarragona

Durant dos segles, entre 1118 i 1314, els cavallers templers van construir el seu poder a l'ombra de les croades. L'Orde del Temple, fundada per protegir els pelegrins que viatjaven a Terra Santa en un temps de confrontaci¨® amb els sarra?ns, va col¡¤laborar amb la reconquesta cristiana de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica i va arribar a posseir l'illa de Xipre que els va vendre Ricardo Coraz¨®n de Le¨®n. Els seus grans mestres van ser personatges rellevants en el seu temps, alguns tant com Jacques de Molay, cremat viu pel rei Felip IV de Fran?a, que temia el poder dels monjos guerrers. No obstant aix¨°, fins ara mai s'havien trobat les restes de cap.

El que pot ser el primer cad¨¤ver d'un gran mestre va apar¨¨ixer el 2016, durant els treballs de restauraci¨® de l'esgl¨¦sia de Sant Fermo Maggiore, a Verona (It¨¤lia). All¨¤, darrere d'una paret, es va trobar un sarc¨°fag de pedra amb la creu dels templers esculpida a sobre. A l'interior, un equip d'investigadors liderat per Giampiero Bagni i Fiorenzo Facchini, de la Universitat de Bolonya, va trobar les restes d'un home gran cobert per un sudari de seda. Aquest teixit suggeria que es tractava d'alg¨² egregi i els descobridors tenien un candidat.

Arnau de Torroja va ser un noble nascut a Solsona (Lleida). Juntament amb altres templers va participar en les conquestes de Tortosa i Lleida i amb el temps va acabar sent el nov¨¨ gran mestre de l'Orde del Temple la fi del segle XII. S'explica d'ell que era un bon negociador, capa? de pactar una treva amb Salad¨ª, l'egipci que va conquistar Jerusalem per al m¨®n isl¨¤mic, i d'apaivagar l'animositat que havia crescut entre la seva ordre i la dels Hospitalaris. Despr¨¦s d'aquest viatge diplom¨¤tic pel Llevant, va posar rumb a la seva llar, per¨° va morir el 30 de setembre de 1184 a Verona. All¨¤ va ser enterrat a l'esgl¨¦sia templera de Sant Vitale, on va romandre fins que es va desmantellar despr¨¦s de les inundacions provocades pel desbordament del riu Adige el 1760. Els objectes de valor es van distribuir per esgl¨¦sies properes i Bagni i Facchini creuen que els ossos d'Arnau de Torroja van acabar a San Fermo.

Una primera prova cient¨ªfica, la del carboni 14, va confirmar que aquell individu havia viscut entre el 1020 i el 1220, unes dates que quadraven amb el que se sap sobre el templer aragon¨¨s. Ara, una segona prova podria confirmar que s'han trobat les ¨²niques restes conegudes d'un gran mestre del Temple. De moment, ja s'ha analitzat l'ADN obtingut d'una dent del cad¨¤ver trobat a Verona. Aquesta an¨¤lisi ha perm¨¨s comprovar, entre altres coses, que era un home i que tenia els ulls blaus. A m¨¦s, els investigadors consideren que aquest material gen¨¨tic suggereix que va pert¨¤nyer a alg¨² nascut entre la pen¨ªnsula Ib¨¨rica i el sud de Fran?a, fet que concordaria amb el templer. "Un dels problemes que tenim per determinar amb m¨¦s precisi¨® la seva proced¨¨ncia ¨¦s que no tenim poblacions de refer¨¨ncia de l'Edat Mitjana", explica Carles Lalueza-Fox, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ¨Dun centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF)¨D i un dels autors del treball.

Per¨° la prova definitiva de la identitat del mestre templer pot arribar aviat a partir d'una altra an¨¤lisi gen¨¨tica. Arnau no era l'¨²nic home c¨¨lebre de la fam¨ªlia de Solsona. El seu germ¨¤ Guillem, que tamb¨¦ va participar en el lloc de Lleida, va arribar a ser arquebisbe de Tarragona i se suposa que est¨¤ enterrat a la catedral de la ciutat. Lalueza-Fox pret¨¦n desenterrar les seves restes i prendre mostres del seu genoma per comparar-les amb les trobades a Verona. "Ja ens han donat perm¨ªs l'arquebisbe i les autoritats del cap¨ªtol de la catedral, per¨° encara no saben exactament quan podrem fer-ho, possiblement la setmana que ve", apunta l'investigador catal¨¤.

Encara que sembli probable que Guillem estigui enterrat on se suposa, Lalueza-Fox creu que no es pot tenir seguretat que es va a trobar en un enterrament de fa vuit segles. "No se sap qu¨¨ hi ha dins. ?s una arca de marbre en una capella, per¨° ¨¦s molt suposar que hi hagi alguna cosa dins o que, si hi ha alg¨², sigui qui ha de ser", conclou. L'an¨¤lisi pot resoldre el misteri.