La marca de g¨¨nere

Quina ¨¦s la primera pregunta amb qu¨¨ rebem un nounat? Invariablement aquesta: ?s nen o nena? La medicina permet ara avan?ar la resposta a la primera ecografia, per¨° ¨¦s el mateix. En aquesta pregunta es condensen totes les expectatives que cada societat t¨¦ per a la persona que acaba de n¨¦ixer. La primera marca que se li imposa ¨¦s la marca de g¨¨nere. Aix¨ª va arrencar Judith Butler davant un auditori molt singular reunit al CCCB de Barcelona. Va ser revelador observar com 300 adolescents s¡¯entregaven al discurs de la fil¨°sofa i feminista nord-americana. Qui va dir que els estudiants d¡¯ara s¨®n incapa?os de mantenir l¡¯atenci¨® m¨¦s de 30 minuts? Una hora i mitja van estar seguint amb atenci¨®, sense moure¡¯s de la cadira, la conversa entre la fil¨°sofa i el soci¨°leg i activista trans Miquel Miss¨¦. Quan l¡¯acte va acabar, encara hi havia bra?os al?ats demanant d¡¯intervenir-hi.

Era evident que el tema de qu¨¨ es parlava els interessava. Perqu¨¨ en n¨¦ixer s¡¯imposa una marca de g¨¨nere, per¨° hi ha un 10% de persones que no s¡¯identifiquen o no se senten c¨°modes en el sexe atribu?t i moltes d¡¯altres que, per b¨¦ que s¡¯hi identifiquen, no se senten c¨°modes amb el rol que se¡¯ls atribueix. I aquestes discrep¨¤ncies es dirimeixen moltes vegades a l¡¯adolesc¨¨ncia. Per aix¨° Judith Butler ha decidit adaptar el seu llibre Gender trouble als lectors joves. Si en algun moment ¨¦s oport¨² reflexionar sobre el g¨¨nere ¨¦s en aquesta edat, en qu¨¨ molts dubten sobre la seva identitat sexual i alguns prenen camins diferents del que s¡¯espera, un proc¨¦s gaireb¨¦ sempre dolor¨®s pel rebuig que genera, i amb molts de dubtes. Ho va expressar molt b¨¦ Miquel Miss¨¦: ¡°Jo vaig n¨¦ixer com una nena, a l¡¯institut vaig decidir viure com un noi i ara tampoc s¨¦ si soc del tot un noi... Mai acaba d¡¯estar clar.¡±

Quan s¡¯anuncia el sexe d¡¯un nounat es crea una expectativa, una hist¨°ria de vida possible. En paraules de Butler, ¡°s¨®n els factors culturals els que fan que els altres projectin com ser¨¤ la teva vida molt abans que puguis ni imaginar-la¡±. Amb l¡¯assignaci¨® del sexe vindran uns rols prefigurats, unes formes de comportar-se, de sentir, de viure i fins i tot un possible itinerari vital. Tot aix¨° fruit d¡¯una construcci¨® social que res t¨¦ a veure amb la biologia perqu¨¨ la naturalesa ¨¦s diversa i no cap nom¨¦s en dues categories. Es pot n¨¦ixer amb els ¨°rgans d¡¯un sexe i sentir-se de l¡¯altre, o ni d¡¯un ni de l¡¯altre, en un intermedi amb molts gradients.

Per¨° les normes de la predicci¨® resulten performatives. Al parvulari, els nens s¡¯abracen i es petonegen sense problemes, per¨° un dia deixen de fer-ho perqu¨¨ han percebut que ¨¦s inadequat petonejar-se amb els del mateix sexe. Passa el mateix amb la roba i amb altres signes externs de la feminitat i la masculinitat. Aix¨ª ¨¦s com s¡¯han perpetuat uns motlles de g¨¨nere segons els quals els nens havien de ser forts i amagar els seus sentiments i les nenes havien de ser boniques i amagar la seva intel¡¤lig¨¨ncia. Judith Butler va recordar que quan era petita, abans de sortir de casa, la seva mare li deia ¡°espera un moment, carinyo, que m¡¯haig de posar la careta¡±, i comen?ava una meticulosa operaci¨® de maquillatge, fins que aconseguia assemblar-se a alguna de les estrelles del cinema que marcaven la pauta de la feminitat en aquella ¨¨poca.

A totes les cultures hi ha, segons Butler, una concepci¨® conservadora que considera que nom¨¦s hi ha una forma de ser home o de ser dona. El problema sorgeix quan la por entra en escena. La por dels qui veuen al que ¨¦s diferent com una amena?a per a les seves seguretats interiors. Molta gent t¨¦ por dels qui es desvien de les normes de g¨¨nere, incloses les dones que no accepten els rols assignats al seu sexe, i per aix¨° amb freq¨¹¨¨ncia, en sentir amena?ades les seves conviccions, reaccionen amb viol¨¨ncia i discriminaci¨®.

La reacci¨® social provoca tamb¨¦ por al que se sent diferent. Por a la transgressi¨® i a all¨° que ¨¦s desconegut. Nom¨¦s els que s¨®n molt resilients, que se senten segurs de les seves opcions, en surten indemnes. Per¨° hi ha molts joves que viuen amb vergonya i por els dubtes que tenen en relaci¨® amb la seva identitat sexual. Hi ha molt de patiment entorn del g¨¨nere i aix¨° ¨¦s una cosa que es viu cada dia en els instituts per¨° ni els professors ni els alumnes saben molt b¨¦ com afrontar-ho. Judith Butler i Miquel Miss¨¦ van coincidir en la recepta: parlar, parlar i parlar. Crear grups de reflexi¨® en qu¨¨ es puguin expressar els sentiments i els dubtes obertament. Parlar ¨¦s el millor ant¨ªdot contra la incomprensi¨®, la millor manera de crear din¨¤miques d¡¯acceptaci¨® i protecci¨® dels que s¨®n diferents.