Els caragols que eren salvatges

Els caragols, motiu d¡¯abstin¨¨ncia o rebuig particular i, a l¡¯hora, amb una notable passi¨® social, popular, romanen en la dieta de celebraci¨® ritual dels illencs (no de tots) des de la colonitzaci¨® continental, en els inicis de tot aix¨°. L¡¯alta gastronomia els esquiva generalment.

Els fundadors de la civilitzaci¨® territorial ¨¦s probable que en arribar mengessin immediatament caragols del camp (i de mar). Era el m¨¦s f¨¤cil, assequible i mens perill¨®s. Van devorar caragols, crancs, fonoll mar¨ª i de terra, ous de tortuga i de gavina, tortugues, ortigues, polps...qui sap.

Des de llavors, abans d¡¯ahir, m¨¦s de cinc mil¡¤lennis, els caragols s¨®n una tradici¨® concreta, s¨®n una fita a la gastronomia espont¨¤nia. Eren un mossegada anual, un menjar de festa, amb ecos de rutina curativas de llegendes. L'evocaci¨® al santoral (sant Marc), a la m¨¤gia exm¨¨dica i al curanderisme han ajudat a multiplicar els menjadors. El costum s'ha est¨¨s fins al pur negoci amb trets comercial, el boca a boca i els mitjans, amb cuines que quarter i milers i milers de racions en dies.

Ara s'han esgotat les enormes poblacions naturals, les reserves nadiues, els caragols ¡®salvatges¡¯, s¨®n de crian?a o forans. No pasturen a gaireb¨¦ cap paret, a la muntanya, la garriga i els arbres. Tampoc es cerquen i amb molta feina es troben caragols (v¨ªdues, cargoles i bovers/boquers) al camp, cada vegada m¨¦s intransitable perque s¡¯asilvestra per l'aband¨® i tota la resta es tanca.

Les fumigacions desaconsellen provar sort amb els animals supervivents als camins i carreteres o camps conreats. Tampoc hi ha massa mans llestes i esquenes resistents al constant esfor? dels qui els fiten i s¡¯acoten i els recol¡¤lecten en nits humides, passada la pluja, sense fred ni vent.

Avui els milers de quilos que es cuinen a les illes procedeixen de Bulg¨¤ria, Romania, Nord d'?frica, Val¨¨ncia, M¨²rcia i, testimonialment, d'una dotzena de granges locals centrades en els bovers i no en les cargoles o v¨ªdues, per raons d'efic¨¤cia de la cria, superviv¨¨ncia i rapidesa de l'engreix de les bestioles, segons he vist a IB3.

Menjar ¨¦s triar, seleccionar entre el possible. Optar i combinar aliments que compensin les necessitats i el desig. Mirar i provar en llocs i locals d'estrena. En tocar terra els primers illencs van prendre el qu¨¨ hi havia que coneixien i havien tastat abans, segurament. Se suposen que venien del sud de Fran?a, hist¨°ricament un pa¨ªs exquisit en les seves degustacions de caragols. Fa 5.000 anys no hi havia cases senyorials i convents de monges amb els seus receptaris per reescriure i decorar la mitologia gastron¨°mica i testificar el fet.

Per¨° canten els inventaris de les excavacions arqueol¨°giques on apareixen closques entre les restes culin¨¤ries des de les edats de pedra. Fins a quatre esp¨¨cies de caragols de terra estaven en la dieta dels ¨²ltims andalusins mallorquins de 1230, refugiats en fugida a les muntanyes de Ferrutx. ?s un fet b¨¨l¡¤lic de conquesta de Malloca narrat pel Rei Jaume I, en 1230, un episodi excavat i investigat al segle XXI, amb passi¨® final pel l¨ªder de l¡¯equip, l'historiador Miquel Barcel¨®. Els darrers habitants lliures d¡¯aleshores estaven enfilats en un penya-segat, a la frontera de les terres d'Art¨¤ del pintor Miquel Barcel¨®.

Sabem la dieta exacte dels perdedors, protegits sense sortida en un buit d'uns penyals (una bauma)) davant el mar, (per intentar fugir). Van deixar el rastre de l'alimentaci¨® perempt¨°ria. All¨¤ van perdre la vida desenes i un pocs supervivents la llibertat. Es van trobar les claus de les tres cases a les quals pensaven retornar. L'informe arqueozool¨°gic detalla el seu men¨² d'emerg¨¨ncia, la seva gana i la seva por. Van devorar des d'ovelles fins a les clo?sses, corns de mar, conillsi i altres caragols i min¨²cies.

Entre l'expressi¨® culin¨¤ria m¨¦s singular de Mallorca, perviuen els caragols ¡®bovers/boquers¡¯ fregits o al forn a Felanitx i S¨®ller. Sembla una evid¨¨ncia d¡¯una altra connexi¨® francesa contempor¨¤nia son animals frits amb closca amb herbes o poc m¨¦s, en multitud en la paella, o l¡¯escalfor del forn. ?s una particularitat que va enlla?ar fa m¨¦s de 100 anys aquells dos indrets illencs amb port d'exportaci¨® de vins i taronges cap al sud de Fran?a. De tornada, vinaters i navegants van detallar -potser- la curiositat dels caragols grans rostits entre mantega i herbes. Pot ser. ?s una opci¨® de minories alternatives.