La Gu¨¤rdia Civil descarta que grans empresaris paguessin el proc¨¦s

La Gu¨¤rdia Civil i el jutge Pablo Llarena porten mesos darrere la pista dels diners que van finan?ar el proc¨¦s a Catalunya. Els independentistes asseguren haver fet front a les despeses amb aportacions de particulars, per¨° els investigadors i l¡¯instructor sostenen que almenys una part es va pagar amb diners p¨²blics. El ministre d¡¯Hisenda, Crist¨®bal Montoro, replica que els diners no van sortir de les arques p¨²bliques. ¡°No creiem que grans empresaris hagin contribu?t a pagar el proc¨¦s sobiranista¡±, assegura un alt c¨¤rrec de l¡¯Institut Armat.

El refer¨¨ndum va tirar endavant gr¨¤cies al treball voluntari d¡¯una xarxa de milers de persones que han col¡¤laborat de forma altruista¡±, diu un dels integrants de l¡¯estat major que va liderar el proc¨¦s secessionista. ¡°?s una l¨°gica que l¡¯Estat no ent¨¦n, i per aix¨° parla de malversaci¨® de cabals p¨²blics, que no podran demostrar perqu¨¨ no existeix. L¡¯¨²nica despesa p¨²blica vinculada al refer¨¨ndum ¨¦s la que va realitzar el Diplocat [organisme creat el 2012 per promoure el coneixement de Catalunya a l¡¯exterior] per sufragar la pres¨¨ncia d¡¯observadors internacionals. No hi ha res m¨¦s¡±.

El mateix interlocutor, que demana mantenir l¡¯anonimat, assegura que ¡°el cost total de l¡¯1-O no va superar els 200.000 euros¡±. ¡°La meitat es va emprar per comprar les urnes a la Xina, 50.000 euros m¨¦s es van destinar a una primera impressi¨® de paperetes a Fran?a que van ser intervingudes per la Gu¨¤rdia Civil, i les que finalment es van utilitzar per votar les van pagar un col¡¤lectiu autodenominat Impressors per la Democr¨¤cia. Els 50.000 euros restants es van gastar en tecnologia. Tots els pagaments es van fer fora d¡¯Espanya i van ser abonats per particulars residents en altres pa?sos que comparteixen la nostra aposta per la independ¨¨ncia¡±. De la seva identitat no est¨¤ disposat a revelar ni una sola dada.

¡°Si busquen grans donants al proc¨¦s s¡¯equivoquen, perqu¨¨ no n¡¯hi ha¡±, insisteix a aquest diari el lletrat de diversos exconsellers del Govern processats que demana que el seu nom no transcendeixi. I afegeix: ¡°La caixa de solidaritat amb la qual s¡¯han pagat les fiances exigides per la just¨ªcia es nodreix de les aportacions individuals de milers de persones a trav¨¦s de comptes oberts per associacions favorables a la consulta. Per aqu¨ª no trobaran res. Donar diners a una organitzaci¨® no ¨¦s delicte, com prova el fet que no hi hagi ning¨² imputat per aquest motiu¡±.

La suma total de la recaptaci¨® per aquesta via ¨¦s de set milions d¡¯euros, segons un dels coordinadors del proc¨¦s. Posa com a exemple de la seva capacitat per recaptar fons els aproximadament 20 milions recaptats durant els cinc ¨²ltims anys amb aportacions de diferents quanties. ¡°Les celebracions de la Diada durant el darrer lustre ens han perm¨¨s elaborar una base de dades amb 800.000 persones disposades a mobilitzar-se quan se¡¯ls ho requereixi¡±, diu.

Finan?ament col¡¤lectiu

La teoria del crowdfunding o finan?ament col¡¤lectiu a qu¨¨ recorren els independentistes per justificar el finan?ament del proc¨¦s secessionista ¨¦s corroborada nom¨¦s en part per fonts de la Gu¨¤rdia Civil, que segueix el rastre econ¨°mic a inst¨¤ncies del Tribunal Suprem i del Jutjat d¡¯Instrucci¨® 13 de Barcelona. ¡°No creiem que grans empresaris hagin contribu?t a pagar el proc¨¦s sobiranista, sin¨® petits i mitjans¡±, assenyala un alt c¨¤rrec de l¡¯Institut Armat, que afegeix: ¡°Nom¨¦s podrem actuar contra ells si a canvi de les seves aportacions es van beneficiar de concessions p¨²bliques. Exclusivament en aquest cas podr¨ªem acusar-los de suborn, per¨° encara estem en una fase molt embrion¨¤ria d¡¯aquesta investigaci¨®. Una altra cosa ¨¦s el desviament de fons p¨²blics¡±.

En aquesta direcci¨®, la de les aportacions privades a canvi d¡¯adjudicacions p¨²bliques, cal interpretar el requeriment efectuat el 5 de mar? pel secretari d¡¯Estat d¡¯Hisenda, Jos¨¦ Enrique Fern¨¢ndez de Moya, a la Interventora General de la Generalitat, Rosa Vidal Planella, perqu¨¨ l¡¯inform¨¦s dels pagaments, les ajudes p¨²bliques i les subvencions realitzats des del 2015 per la mateixa Generalitat o qualsevol entitat del sector p¨²blic a 45 empreses, entitats i particulars considerades afins al proc¨¦s. Una informaci¨® que ja ¨¦s a mans del departament que dirigeix Crist¨®bal Montoro, que s¡¯ha negat fins i tot a confirmar que ja disposa de les dades reclamades. Fins avui no s¡¯ha derivat cap actuaci¨® d¡¯aquesta informaci¨®, la qual cosa fa suposar que no s¡¯han detectat irregularitats.

De moment, els investigadors han identificat unes despeses vinculades al refer¨¨ndum de 3,5 milions, segons els informes elaborats pel Grup de Delinq¨¹¨¨ncia Econ¨°mica de la Comand¨¤ncia de Barcelona i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Gu¨¤rdia Civil. Dos milions procedirien presumptament de fons p¨²blics i la resta d¡¯aportacions de l¡¯Associaci¨® Nacional Catalana (ANC) i ?mnium Cultural, les dues organitzacions independentistes m¨¦s importants, els exl¨ªders de les quals, Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, porten sis mesos en pres¨® preventiva. En aquest cas, en tractar-se d¡¯entitats privades, no es pot parlar de malversaci¨® de cabals p¨²blics, tret que haguessin actuat com a ¡°tapadora¡± amb diners de la Generalitat.

El Grup de Delinq¨¹¨¨ncia Econ¨°mica considera acreditat ¡ªi tamb¨¦ el jutge Llarena, que aix¨ª ho recull a l¡¯ordre de processament dictada el 21 de mar? contra els l¨ªders del proc¨¦s¡ª que es van desviar 1.602.001,57 euros de les arques p¨²bliques per a activitats relacionades amb el refer¨¨ndum de l¡¯1-O. Una xifra que la Gu¨¤rdia Civil va augmentar la passada setmana fins a 1,9 milions.

Els informes de la Benem¨¨rita al¡¤ludeixen tamb¨¦ a la contractaci¨® de multinacionals de reconegut prestigi per dissenyar el nou sistema fiscal d¡¯una hipot¨¨tica Catalunya independent que, no obstant aix¨°, no han estat considerades pel magistrat instructor com a desviaci¨® de cabals p¨²blics perqu¨¨ no en fan esment en la seva ordre de processament. S¨®n les empreses IBM i T-System, que van dissenyar el sistema de gesti¨® tribut¨¤ria denominat i-Spriu; Everis, que va realitzar dos informes de consultoria sobre la mateixa q¨¹esti¨®, i KPMG, que va emetre un informe sobre la creaci¨® d¡¯una oficina per representar les administracions catalanes en les organitzacions internacionals.

Les grans aportacions de l¡¯ANC i ?mnium

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Gu¨¤rdia Civil sost¨¦ que l¡¯Associaci¨® Nacional Catalana (ANC) i ?mnium Cultural s¨®n les dues organitzacions ciutadanes que m¨¦s diners han aportat al proc¨¦s, prop d¡¯1,5 milions d¡¯euros, fonamentalment per mobilitzar els independentistes a m¨ªtings i actes de campanya. La major part dels diners la van invertir en publicitat, 560.000 euros, i en el lloguer d¡¯autobusos per traslladar els participants a les mobilitzacions convocades per ambdues organitzacions, amb un cost aproximat de 300.000 euros. ?s una quantitat perfectament assumible si es t¨¦ en compte, per exemple, el poder econ¨°mic d¡¯?mnium, els 108.000 socis de la qual van aportar el 2016 (¨²ltims comptes anuals penjats a la seva p¨¤gina web) 3,7 milions d¡¯euros en quotes.

Ambdues entitats s¨®n, a m¨¦s, les que han fet front al pagament de les fiances dels dirigents processats. L¡¯¨²ltima va ser de 75.000 euros, imposada per l¡¯Audi¨¨ncia Territorial de Schleswig-Holstein a Carles Puigdemont per abandonar la pres¨® de Neum¨¹nster. En total han pagat 985.000 euros.