Mor el ca?ador d¡¯imatges Eugeni Forcano

Els grans moren en dies grans. Li va passar a Joan Mir¨® un dia de Sant Esteve del 1983 i li ha passat al fot¨°graf Eugeni Forcano, aquest dilluns a la matinada, festa de Sant Jordi, un dia en qu¨¨ tothom celebra el dia del llibre i dels escriptors, les seves imatges es colen luctuosament per anunciar que ha mort als 92 anys al seu Canet de Mar natal.

"S¨®n magn¨ªfiques, insuperables. No necessiten cap comentari, perqu¨¨ s¨®n tan directes, contenen una dosi d'expressivitat tan elevada, produeixen un impacte en l'observador tan punyent, que no hi ha necessitat de posar una nota explicativa a peu de p¨¤gina". Aix¨ª va definir l'escriptor Josep Pla les imatges que havia fet Forcano el 1960 i a les quals havia d'afegir un comentari per publicar-les a la revista Destino. D'aquest autor va fer unes magistrals fotografies on el fum de la seva inseparable cigarreta escrivia formes geom¨¨triques en l'aire.

Forcano, de formaci¨® autodidacta, va comen?ar a treballar el 1960 per a Destino, despr¨¦s de guanyar un concurs que convocava aquesta influent revista i despr¨¦s que el cridessin per treballar el mateix Pla i N¨¦stor Lujan. Amb Destino va col¡¤laborar fins al 1974 i va signar moltes de les seves portades. Sense formaci¨®, Forcano no es va adscriure a cap grup ni generaci¨®, ja que va saber trobar la seva pr¨°pia l¨ªnia de treball. ¡°No m'he relacionat perqu¨¨ no tenia temps, havia de pencar i no podia anar a Boccacio, com d'altres. Em lliurava a la meva feina perqu¨¨ ho feia amb molta passi¨®¡±, va explicar el 2012.

Forcano era un home entranyable, de conversa r¨¤pida, sobretot quan explicava la seva feina, amb la qual era evident que gaudia, i molt. Recordava cadascuna de les circumst¨¤ncies en qu¨¨ va fer les seves imatges, les cantonades i les places i les persones que apareixen a les seves fotos, encara que hagi passat m¨¦s de mig segle. Simp¨¤tic, presumit, atractiu i cur¨®s; duia sempre un petit bigoti perfectament polit i una armilla brillant de flors que li donaven un aspecte eternament jovial. Les seves fotografies tenen la bellesa de l'anticipaci¨®, la capacitat d'atrapar un instant prec¨ªs sense que les persones s'adonin de la pres¨¨ncia del fot¨°graf, com si hagu¨¦s congelat la vida en el temps.

Ho aconseguia amb la seva c¨¤mera Rollei, de visor superior, que li permetia captar situacions sense despertar suspic¨¤cies. Pel seu visor van passar monges amb tocats impossibles, policies d'uniforme, turistes vestits a l'¨²ltima moda, capellans amb sotanes enormes, nens jugant al carrer, adults en m¨²ltiples situacions quotidianes, que semblen no adonar-se de la pres¨¨ncia d'alg¨² estrany que els interromp; a m¨¦s d'elements del paisatge urb¨¤, com cotxes, botigues, festes.

Forcano va obtenir en vida els m¨¤xims guardons als quals pot aspirar un fot¨°graf: havia rebut el Ciutat de Barcelona els anys 1963 i 1976, la Medalla d'Or al M¨¨rit Art¨ªstic el 2009 i el 2012 el Nacional de Fotografia, que concedeix el Ministeri de Cultura. Quan va rebre el premi li agradava explicar com pensava que un dels telegrames de felicitaci¨® era del seu amic Juan Carlos, per¨° va descobrir que es tractava del rei em¨¨rit quan va veure que el nom de la seva dona era Sofia i aix¨° no li quadrava.

El 2005, el Palau de la Virreina li va dedicar una mostra antol¨°gica; el 2010 a Barcelona va exposar 130 imatges en les quals aquesta ciutat era la protagonista i fins al 20 de maig es pot veure al Palau Solterra que la Fundaci¨® Vila Casas t¨¦ a Torroella de Montgr¨ª l'exposici¨® La vida atrapada al vol, amb una selecci¨® de les seves fotografies i els seus treballs experimentals. Seran les ¨²ltimes fotografies exposades en vida d'aquest enorme Forcano, per¨° sempre quedaran les seves fotografies publicades en llibres i revistes i la seva eterna jovialitat.