Aprendre catal¨¤ mirant ¡®Crack¨°via¡¯

Katalonski busca pel m¨®n gent que parli catal¨¤. Els casos m¨¦s singulars s¨®n els que el parlen perqu¨¨ s¨ª, no perqu¨¨ al darrere hi hagi una tradici¨® familiar, una oportunitat professional o una expectativa migrat¨°ria, tot i que aquesta ¨¦s una actitud exemplar. El punt m¨¦s feble ¨¦s quan el programa passa de llarg d¡¯un personatge que penses que pot explicar m¨¦s coses, a m¨¦s de cantar-te un mariachii ser professor de Medicina. El presentador, un m¨²sic island¨¨s que viu a Barcelona, Halld¨®r M¨¢r, segurament fidel a un gui¨® que afavoreix m¨¦s la conviv¨¨ncia que l¡¯interrogatori, cercant l¡¯empatia, t¨¦ una excessiva tend¨¨ncia a posar-se a tocar. La cuina, que fan els seus convidats, i les can?ons s¨®n els dos estris d¡¯acostament. De fet, m¨¦s d¡¯un ha comen?at a tractar el catal¨¤ perqu¨¨ li va agradar una determinada can?¨® de Manel o de Joan Manuel Serrat. El segon cap¨ªtol, dedicat a mexicans, va mostrar la gran influ¨¨ncia de Serrat, que una jove antrop¨°loga, a qui el programa facilita una trobada amb el seu ¨ªdol, adora. Un bon ambaixador de la cultura catalana. Un clix¨¦ que mai no m¡¯havia cregut tant com veient aquest cap¨ªtol.

Katalonski ¨¦s una variant d¡¯un g¨¨nere molt estimat a TV3, que ¨¦s trobar estrangers a Catalunya, catalans a l¡¯estranger, passejar visitants d¡¯altres pa?sos, mirar que aquests visitants et convidin a casa seva o, en aquest cas, localitzar estrangers catalanoparlants. Fins i tot Pol¨°nia va fer brometa sobre la passi¨® per aquesta gamma de programes. Si realment hi ha un missatge en el substrat d¡¯aquest espai no ¨¦s demostrar-nos que hi ha un amor universal pel catal¨¤, sin¨®, seguint George Steiner, que la Bab¨¨lia humana no va ser una maledicci¨® divina, un c¨¤stig, sin¨® una riquesa... accessible. Per aquesta ra¨®, Katalonski fa m¨¦s el seu paper quan ens presenta un noi mexic¨¤ que parla catal¨¤ perqu¨¨ mirava Crack¨°via (!), que l¡¯ha apr¨¦s escoltant r¨¤dio i tele en catal¨¤, que no pas presentant-nos la ling¨¹ista nord-americana Mary Ann Newman, que per si sola mereixeria tot un programa, per¨° que no ¨¦s un esp¨¨cimen pur de katalonski. Aquests primers programes, a pesar del freq¨¹ent guitarreig, ens han mostrat que cal seguir donant-li una ullada. T¨¦ una bona habilitat per trobar els personatges i hi ha, a m¨¦s, un excel¡¤lent tractament dels exteriors, que fa que, de vegades, semblin paisatges urbans mai vistos. Despr¨¦s d¡¯aquest programa ja solament li resta a TV3, com em comenta Rudolf Ortega, fer el seu revers: catalans que per les mateixes raons que els amics que surten a Katalonski, una no formulada prodigalitat intel¡¤lectual, parlin fri¨¹l¨¤, bret¨®, guaran¨ª...

Benvinguts a la fam¨ªlia. Aquesta s¨¨rie va tenir un primer cap¨ªtol amb una colla de prometedors enunciats que, en els cap¨ªtols seg¨¹ents, no van sostenir la mateixa for?a, o no tots. Mentre l¡¯?ngela i la Vict¨°ria no defallien, la construcci¨® de la parelleta jove, per exemple, que s¡¯endevina des del principi, t¨¦ massa revolts, s¡¯allarga excessivament per poder-ho resoldre tamb¨¦ en el darrer cap¨ªtol. Va arribar aquest episodi final i els autors van demostrar que sabien fer molt m¨¦s b¨¦ els primers cap¨ªtols que continuar-los. I que els darrers tampoc se¡¯ls donen malament. L¡¯¨²ltim cap¨ªtol obre un nou misteri que embolicar¨¤ ¡ªsi ¨¦s que el cas de l¡¯IVA en permet la continuaci¨®¡ª la dif¨ªcil superviv¨¨ncia de les dues fam¨ªlies protagonistes, que s¨®n una mica raretes, per¨° que serveixen en aquest episodi per fer una ¨¨gloga a la instituci¨®, aix¨° s¨ª, amb lligams renovats. Vet aqu¨ª per qu¨¨ la s¨¨rie es titula Benvinguts a la fam¨ªlia. No era tan gamberra com semblava.