Tan ut¨°pics com fallits
L'artista visual Dom¨¨nec reflexiona al Macba i al Mies van der Rohe sobre les arquitectures socials i la mem¨°ria dels edificis
Despr¨¦s de la Guerra Civil la muntanya de Montju?c es va omplir d'infrahabitatges per donar recer als milers de persones que van viatjar a Barcelona amb l'aspiraci¨® d'aconseguir una vida millor. El Pavell¨® de les Missions constru?t per a l'Exposici¨® Internacional del 1929 es va convertir en una mena de centre d'internament (Centre de Classificaci¨® d'Indigents, es deia), en el qual s'amuntegaven fam¨ªlies que havien viatjat sense perm¨ªs de treball a l'espera que les deportessin al seu lloc d'origen. Una mesura que va ser aplicada a 150.000 persones, que van veure com el seu somni es frustrava per sempre. L'episodi, que es va allargar fins a mitjans dels seixanta i en el qual un bon nombre de persones van viure en condicions infrahumanes a l'Estadi Ol¨ªmpic i els voltants, va acabar sepultat per la hist¨°ria oficial i ¨¦s un dels que utilitza Dom¨¨nec (Matar¨®, 1962) per colpejar consci¨¨ncies. I ho fa de la manera m¨¦s subtil possible: despulla de tots els elements de luxe el pavell¨® ideat per Mies van der Rohe per al 1929, ¡°un teatre del poder creat per Alemanya nom¨¦s per a la recepci¨® presidida per Alfons XIII¡±, traient catifes, cortinatges de vellut i trons, encarnats per les cadires Barcelona,?i al seu lloc hi ha est¨¨s tovalloles, samarretes i llen?ols, a m¨¦s de col¡¤locar-hi dues petites cadires de f¨°rmica, donant una visi¨® de com hauria pogut acabar l'edifici si no s'hagu¨¦s enderrocat al final de l'Exposici¨®.
La instal¡¤laci¨® L'estadi, el pavell¨® i el palau del Mies ¨Cacompanyada d'una publicaci¨® en forma de diari en la qual es reprodueix l'article del 1996 de Josep Maria Huertas Claver¨ªa que denunciava aquesta realitat¨C estar¨¤ oberta fins al 6 de maig. ?s l'ep¨ªleg de l'exposici¨® Ni aqu¨ª ni enlloc, comissariada al?Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) per Teresa Grandas, una mena de retrospectiva que reuneix 20 obres de l'artista visual Dom¨¨nec realitzades entre els anys noranta i l'actualitat que es poden veure al Macba fins a l'11 de setembre. A la mostra es dona veu als discursos no oficials, s'allunya dels relats dominants i restitueix la mem¨°ria dels llocs, alhora que reflexiona sobre les arquitectures ut¨°piques europees ¡°obstinades a construir formes de vida m¨¦s justes i igualit¨¤ries, alternatives al sistema capitalista que accentua les difer¨¨ncies de classe¡±. Entre els exemples que Dom¨¨nec il¡¤lustra, hi ha la barcelonina Casa Bloc (a Sant Andreu), que va construir el moviment GATCPAC com a habitatges socials, amb espais comuns i cooperativa i biblioteca, per¨° que la Guerra Civil va pervertir quan va acabar sent ocupada per militars. Tamb¨¦ la reproducci¨® de l'habitaci¨® de l'hospital de Paimio, a Finl¨¤ndia, d'Alvar Aalto, que en la reinterpretaci¨® de l'artista acaba sent una habitaci¨® cega i inh¨°spita, ¡°ja que els que hi anaven tenien moltes possibilitats de morir de tuberculosi¡±, o una instal¡¤laci¨® en la qual es reprodueixen tres edificis del barri obrer (per a fam¨ªlies de les antigues col¨°nies) dels Minguettes de Li¨®, que van ser enderrocats per evitar la tensi¨® social.
¡°Els edificis no m'interessen per la seva est¨¨tica, sin¨® per la vida que es genera al seu voltant", explica Dom¨¨nec. ?s el cas del treball exposat al voltant del Kultuuritalo, Casa de la Cultura, de Kallio, H¨¨lsinki, creat tamb¨¦ per Aalto entre el 1952 i el 1958 a partir del treball voluntari dels ve?ns. Dom¨¨nec rescata el testimoni d'aquests ciutadans que expliquen el seu treball que ha quedat ocultat per l'enorme pes del destacat arquitecte.
Una de les ¨²ltimes obres de Dom¨¨nec que es poden veure ¨¦s Souvenir Barcelona, una col¡¤lecci¨® de 27 postals ¨Ca disposici¨® dels visitants, que se les poden endur¨C que reprodueixen zones de Barcelona que han viscut conflictes, guerres i demolicions. Com la pla?a de Catalunya, el Born o la Mina, una mena de record alternatiu a l'imaginari estereotipat, optimista i amable de ciutat culta, moderna i colorista que presenta Barcelona en l'actualitat i que amaga hist¨°ries de marginaci¨® i mis¨¨ria, lluites de classes o repressions. ?s l'altra Barcelona. L'altra hist¨°ria oculta pel pas del temps.
El pavell¨® suma c¨°mplices
¡°El nostre objectiu fundacional ¨¦s promocionar la cultura arquitect¨°nica de base, organitzant activitats que involucrin la ciutadania i els creadors d'altres disciplines¡±. Ho va recordar Anna Ramos, directora de la Fundaci¨® Mies van der Rohe, en la presentaci¨® de la nova temporada, que coincideix amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural, efem¨¨ride que, segons Ramos, ¡°proporciona un context privilegiat i encaixa amb la nostra ra¨® de ser¡±.
La Fundaci¨®, que augmenta tant les activitats com les jornades de portes obertes, s'ha caracteritzat sempre per la seva col¡¤laboraci¨® amb els instituts de cultura estrangers i diversos agents del m¨®n de l'art i la cultura catalana. Aquest any amplia la seva xarxa de c¨°mplices amb la incorporaci¨® del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), l'Institut del Teatre i l'Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (Esmuc). Precisament la instal¡¤laci¨® de Dom¨¨nec ¨¦s fruit de la col¡¤laboraci¨® amb el Macba.
¡°Les intervencions art¨ªstiques s¨®n molt importants perqu¨¨ ofereixen noves mirades sobre el pavell¨® i connecten amb nous p¨²blics¡±, va indicar el comissari de premis i programes, Ivan Blasi. La seva col¡¤laboraci¨® amb el festival S¨®nar,?m¨¦s que consolidada, que s'ha materialitzat en projectes sonors experimentals de gran inter¨¨s sota el comissariat de Llu¨ªs Nacenta, aquest any comptar¨¤ amb la brit¨¤nica Mileece, que esborrar¨¤ les seves formes, destacant els c¨¨lebres materials que el caracteritzen: acer, travert¨ª rom¨¤, marbre verd i ¨°nix daurat. Un altre projecte, a c¨¤rrec de Spencer Finch, vincular¨¤ l'est¨¨tica de Mies van der Rohe amb la filosofia zen, tot i que l'arquitecte no va visitar mai el Jap¨®.
Es repeteix la consolidada col¡¤laboraci¨® amb el cicle de la Filmoteca Per amor a l'art, que planteja una relaci¨® transversal entre el cinema i les altres disciplines, mentre que el cicle Pantalla Pavell¨®, dedicat a l'arquitectura d'una ciutat, ser¨¤ protagonitzat per Roma. Completen el programa la primera confer¨¨ncia d'arquitectura i mitjans, la segona edici¨® del Young Architecture Award, extensi¨® per als joves del c¨¨lebre Premi Mies van der Rohe, quatre publicacions i una nova beca intitulada a Lilly Reich, menystinguda coautora del pavell¨®, que es proposa donar visibilitat a persones i projectes injustament discriminats.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
