L¡¯obra radical de Jordi Benito ja llueix a Granollers
El Parc de Ponent de la seva ciutat natal acull peces permanents, entre elles les ¡®partitures p¨¨tries¡¯ de Carles Santos
El Parc de Ponent de Granollers ja acull l¡¯¨²ltima gran obra d¡¯un dels artistes m¨¦s radicals que han donat les arts catalanes, Jordi Benito (Granollers, 1951 - Barcelona, 2008). ?s un conjunt d¡¯instal¡¤lacions i escultures que materialitzen, com no podia ser d¡¯una altra manera en un creador de les seves caracter¨ªstiques, un espai d¡¯art total a la natura. Han passat deu anys des que Benito va morir prematurament i la seva ciutat ha volgut oferir-li aquesta manera d¡¯homenatge p¨°stum inaugurant, durant la passada Diada de San Jordi, el projecte que va concebre fa m¨¦s de 15 anys, el 2003. Tres anys m¨¦s tard el va lliurar a Josep Mayoral, regidor d¡¯Urbanisme en aquell moment, que ara, ja com a alcalde de la ciutat, finalment ha pogut realitzar.
¡°Aquest parc el fascinava per les seves reminisc¨¨ncies noucentistes i pel racionalisme dels seus autors, el despatx de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, els arquitectes que en ple franquisme van recuperar aquest corrent. Es va dissenyar en la feli? ¨¨poca preol¨ªmpica i es va inaugurar el 1989¡±, recorda l¡¯estudi¨®s Vicen? Altai¨®, comissari del projecte, a m¨¦s d¡¯amic ¨ªntim de Benito i profund coneixedor de la seva obra.
El conjunt escult¨°ric del Parc de Ponent ha estat batejat De Vinar¨°s a Berl¨ªn i de Granollers a l¡¯univers, en homenatge a l¡¯exposici¨® De Vinar¨°s a Berl¨ªn, que va tenir lloc a la galeria Carles Tach¨¦ de Barcelona el 1994, en la qual es van estrenar dues de les quatre obres que el componen. A l¡¯entrada hi ha una torre d¡¯alta tensi¨® sense electricitat amb els cables per fora, coronada pel signe de l¡¯infinit; en un mur hi ha una f¨®rmula cient¨ªfica gravada, i al fons s¡¯ha instal¡¤lat un gran cercle de 15 pedres de granit, que evoca el buit del m¨²sic John Cage, l¡¯anell dels Nibelungos de Wagner i el Cercle Catal¨¤, que Richard Long va crear el 1986. El mestre brit¨¤nic del land art va crear aquesta obra per la Col¡¤lecci¨® La Caixa, amb pedres de Besal¨² que havia recollit amb Benito mateix.
Tres volums per explicar vida i creaci¨®
Complexa i rica com la de pocs artistes catalans contemporanis, tota la traject¨°ria de Jordi Benito s¡¯ha recollit ja en els tres volums del cat¨¤leg raonat de la seva obra, titulat Idees com a imatges / Documents com a obres d¡¯art, que ha publicat l¡¯editorial Comanegra. El treball l¡¯ha encap?alat Vicen? Altai¨®, que l¡¯ha realitzat juntament amb Gloria Fust¨¦ i l¡¯equip del Museo de Granollers, capbussant-se en una allau de llibres, materials audiovisuals, cartells, revistes i invitacions, 1.379 negatius, 2.627 fotos revelades, 14 llibretes manuscrites i la documentaci¨® de m¨¦s de 150 projectes. Els primers dos volums es van publicar el 2016 i el tercer apareix ara. La fam¨ªlia va deixar tot el llegat al Museu de Granollers, que el 2015 el va dipositar al MACBA per 25 anys amb l¡¯enc¨¤rrec impl¨ªcit que fos objecte d¡¯una gran retrospectiva, que de moment encara no est¨¤ programada.
Amb tot, el flor¨® es troba al bell mig del llac: s¨®n les noves roques pintades de negre amb les partitures en baix relleu de l¡¯enyorat compositor Carles Santos, amic i c¨°mplice de Benito. ¡°Es va haver de buidar el llac, instal¡¤lar-les i tornar a omplir-lo. Benito va deixar el projecte planificat amb tots els seus detalls. El resultat ¨¦s una obra d¡¯art total, que posa en moviment el llenguatge, la m¨²sica, la ci¨¨ncia, la t¨¨cnica i la hist¨°ria, amb la for?a de la passi¨® per l¡¯art¡±, indica amb exhaustivitat Altai¨®, destacant la import¨¤ncia del projecte ¡°en un moment en qu¨¨ els programes d¡¯escultura p¨²blica han desaparegut de l¡¯agenda institucional¡±.
Crucificar-se sobre un piano
¡°Al parc la m¨²sica s¡¯escolta sense que ning¨² la toqui, per¨° si no hagu¨¦s mort el desembre passat, Santos hauria interpretat la partitura per a la inauguraci¨®. M¨²sica per a tots, aquesta ¨¦s la utopia revolucion¨¤ria d¡¯un art minoritari, lliure i radical per a una cultura de masses¡±, afirma Altai¨®. No obstant aix¨°, va haver-hi una petita performance el dia de la inauguraci¨®.
Artista radical, capa? de combinar l¡¯art conceptual amb les performances m¨¦s viscerals, i tot aix¨° amb el disseny d¡¯interiorisme i de mobiliari, segurament una inquietud heretada del seu pare, l¡¯ofici del qual era el d¡¯ebenista, Benito va ser l¡¯artista que va inaugurar el Palau March com a primera seu de la Conselleria de Cultura el 1984, despr¨¦s de la restauraci¨® de la Generalitat, amb l¡¯acci¨® Epifania apote¨°tica del megalom¨¤rtir Sant Jordi.
Fascinat pels pianos i la simbologia taurina, Benito va impactar amb accions cruentes, com crucificar-se sobre un piano, recobrir-se amb els ossos d¡¯una fossa comuna o
arraulir-se en els budells encara calents d¡¯un toro esquarterat, la qual cosa el va portar a l¡¯hospital amb una greu infecci¨®. Fins a aquest punt portava Benito la uni¨® entre la vida i l¡¯art.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.