¡®Europe, make a move¡¯

El 4 d¡¯abril es va presentar la campanya ¡°Europe, make a move¡±, impulsada per una associaci¨® que aplega familiars de pol¨ªtics independentistes empresonats o despla?ats a l¡¯estranger. La campanya es concreta en l¡¯enviament massiu d¡¯una carta als governs europeus en qu¨¨ es denuncia ¡°una onada d¡¯actuacions policials, judicials i governamentals que vulneren greument els drets fonamentals reconeguts en la Convenci¨® Europea de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la Uni¨® Europea i la mateixa Constituci¨® espanyola¡±. La carta acaba afirmant que la Comunitat Europea va n¨¦ixer amb l¡¯objectiu que ¡°el ver¨ª de l¡¯autoritarisme i el feixisme no torn¨¦s mai m¨¦s a apoderar-se dels estats¡±, i denuncia que ¡°la missi¨® i l¡¯¨¤nima fundacionals de la Uni¨® estan en risc des del moment en qu¨¨ la Uni¨® permet la deriva autorit¨¤ria d¡¯un dels Estats membres sense cap tipus de reacci¨® per impedir-ho¡±.

La veritat ¨¦s que no sembla que la carta hagi de tenir gaire efecte. ?s poc probable que Angela Merkel es dirigeixi a Mariano Rajoy per retreure-li la seva deriva autorit¨¤ria o que Jean-Claude Juncker amenaci Espanya amb sancions de la mateixa manera que va amena?ar Pol¨°nia. En l¡¯assumpte catal¨¤, la Comissi¨® Europea est¨¤ molt lluny de declarar una cosa semblant al que va declarar al desembre: ¡°Hi ha una evid¨¨ncia clara de violaci¨® greu de l¡¯Estat de dret a Pol¨°nia¡±.

Una de les raons per les quals persisteixi el silenci governamental europeu en l¡¯assumpte catal¨¤ rau en el fons de la q¨¹esti¨® i la seva relaci¨® amb ¡°la missi¨® i l¡¯¨¤nima fundacionals de la Uni¨®¡±. La carta relata amb detall la situaci¨® produ?da a Catalunya a partir del refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre; el que no explica ¨¦s que el refer¨¨ndum havia estat expl¨ªcitament prohibit pel Tribunal Constitucional espanyol, ni que el seu objectiu era proclamar unilateralment la independ¨¨ncia de Catalunya. En altres paraules, el que no explica la carta a les autoritats europees ¨¦s que el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre era una iniciativa contr¨¤ria a ¡°la missi¨® i l¡¯¨¤nima fundacionals de la Uni¨®¡± explicitades en un text fonamental que la carta s¡¯oblida estranyament d¡¯invocar.

Aquest text ¨¦s el Tractat de la Uni¨® Europea, l¡¯article 4 del qual afirma que ¡°la Uni¨® respectar¨¤ les funcions essencials de l¡¯Estat, especialment les que tenen per objecte garantir la seva integritat territorial¡±. ?s cert que la Comunitat Europea va n¨¦ixer contra ¡°el ver¨ª de l¡¯autoritarisme i el feixisme¡±, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que la integritat territorial dels Estats membres ¨¦s al seu ADN. La Segona Guerra Mundial no va ser altra cosa que una successi¨® de violacions de la integritat territorial: el seu pre¨¤mbul va ser el desmembrament de Txecoslov¨¤quia el 1938 i va esclatar amb la invasi¨® i annexi¨® de Pol¨°nia el 1939. Seria molt estrany que un dirigent de la Uni¨® Europea actual express¨¦s simpaties per iniciatives encaminades a pertorbar la integritat territorial d¡¯un dels Estats membres.

Gaireb¨¦ per definici¨®, ¡°Europa¡± no pot donar suport a la independ¨¨ncia de Catalunya. Per¨° s¨ª que pot fer dues coses molt interessants: la primera ¨¦s llimar els excessos de la resposta espanyola a l¡¯independentisme catal¨¤. De fet, ¨¦s el que va fer el passat 5 d¡¯abril l¡¯¡°Europa¡± simbolitzada en els jutges de Schleswig-Holstein que van infligir un seri¨®s correctiu al relat de la rebel¡¤li¨® formulat pel jutge Llarena, aclamat per la Fiscalia i aplaudit pel Govern espanyol. La segona cosa que pot fer Europa ¨¦s erigir-se en la garantia ¨²ltima de l¡¯autogovern catal¨¤ davant de les pol¨ªtiques recentralitzadores que hi ha en l¡¯origen del proc¨¦s. I en aquesta q¨¹esti¨® s¨ª que ¨¦s possible invocar els tractats europeus: el mateix article que garanteix la integritat territorial dels Estats membres proclama el respecte per l¡¯autonomia local i regional. I l¡¯article 167 del tractat de funcionament de la Uni¨® estableix que ¡°la Uni¨® contribuir¨¤ al floriment de les cultures dels Estats membres, dins del respecte de la seva diversitat nacional i regional¡±.

Heus aqu¨ª els fonaments d¡¯un possible full de ruta per a un govern independentista pragm¨¤tic a Catalunya: ancorar la defensa de l¡¯autogovern catal¨¤ i de la diversitat nacional d¡¯Espanya no nom¨¦s a la Constituci¨® sin¨® tamb¨¦ als tractats de la Uni¨®. En resum: Europa no es mour¨¤ per la independ¨¨ncia de Catalunya, per¨° s¨ª que pot fer-ho per una soluci¨® al conflicte catal¨¤ que no consisteixi a esclafar els independentistes, sin¨® a proporcionar al conjunt de catalans un autogovern de qualitat.